argia.eus
INPRIMATU
El nombre de joves no emancipables continua creixent en tots els països europeus
  • El nombre de joves que volen emancipar-se però no poden fer-lo és cada vegada major a la Unió Europea. Aquesta realitat ha estat posada de manifest per un recent estudi publicat per Eurofund i un dels motius principals és l'encariment de l'habitatge, però no l'únic.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2024ko maiatzaren 29a
Etxebizitzen prezioak eragin nabarmena du gazteen egungo egoera prekarioan. Argazkian, etxeak saldu eta alokatzeko webgune batetik ateratako irudia.

L'organització Eurofund acaba de publicar un informe que mostra la situació precària dels joves. Destaca, sobretot, que el nombre de ciutadans que no poden emancipar-se continua creixent a la Unió Europea. En concret, entre les i els joves de 25 a 34 anys, el percentatge de joves que viuen en la llar familiar ha passat del 24% al 27% en cinc anys, de 2017 a 2022.

- Young people in a post-pandemic world (Madurar: El jove en un món postpandèmic ha resumit els resultats de l'informe Naiz.eus en un article i ha revelat dades "preocupants".

Les diferències són notables segons el país, però en tots ells ha augmentat. Així, en el cas de l'Estat espanyol, en el període 2017-2022, el percentatge de joves menors de 35 anys que viuen en la llar familiar ha augmentat del 35% al 42%. En l'Estat francès ha passat del 10% al 12%. És a dir, en tots dos Estats el percentatge de joves que viuen a casa dels seus pares ha augmentat un 20% en cinc anys.

Preguntant als joves per les seves intencions, la meitat respon que els agradaria emancipar-se en el termini d'un any, però només el 28% cerca activament una casa.

Percentatge de joves de 25 a 34 anys que viuen en la llar familiar, segons els Estats membres. Imatge: Eurofund

L'informe relaciona aquesta situació amb l'augment dels preus de l'habitatge i els lloguers. Segons dades d'Eurostat, entre 2010 i 2022 els habitatges han augmentat un 47% de mitjana. "L'habitatge és un dels principals obstacles per a la no dependència dels joves", conclou l'informe.

Recorden que amb les pandèmies la salut mental dels joves es va deteriorar considerablement, i a pesar que la situació actual és diferent, encara continua influint entre les persones de 16 a 29 anys, entre altres coses per no poder fer plans de futur.

Les dades mostren que les relacions laborals entre els joves continuen sent "precàries i injustes". És a dir, que el treball no està ben pagat o és poc atractiu

Naiz.eus també ha dedicat el tema a l'editorial i ha destacat que, a pesar que els preus de l'habitatge s'han posat en el mercat, l'informe se centra en les relacions laborals i les condicions laborals. Així, en els últims anys els joves tenen una de les majors taxes d'ocupació i una vida laboral "més segura i equilibrada", segons l'estudi. Però al mateix temps no estan satisfets amb el treball i gairebé la meitat desitjaria canviar de treball o anar a l'estranger a provar un altre projecte vital.

Aquestes dades mostren que les relacions laborals entre els joves continuen sent "precàries i injustes". És a dir, que el treball no està ben pagat o que no és suficient "atractiu" i, sobretot, que els joves no estan satisfets amb la vida europea: "Afirma el fracàs de les polítiques neoliberals actuals".