argia.eus
INPRIMATU
Dones, pobles indígenes i naturalesa: en primera línia de la lluita pels drets humans
Estibaliz Gomez de Segura Mugarik Gabe 2024ko abenduaren 10

Els nostres drets, el nostre futur, ara! Sota el lema, el Dia Internacional dels Drets Humans commemora el llegat dels 76 anys. L'objectiu del dia és impulsar la construcció d'un món més pacífic, igualitari i sostenible. No obstant això, mentre se celebren els avanços, ens trobem davant violacions de drets que manifesten estar protegits.

Volem recordar que aquesta declaració va néixer el 10 de desembre de 1948 en una Assemblea General de l'ONU, fruit de l'experiència de la Segona Guerra Mundial. Després de la Segona Guerra Mundial i la creació de l'Organització de les Nacions Unides, la comunitat internacional es va comprometre a no acceptar més crueltats com les que s'havien comès en aquest conflicte. No obstant això, avui dia, la barbàrie persisteix, com el genocidi palestí i altres desenes de guerres que romanen ocultes.

En l'actualitat, les grans multinacionals s'uneixen a aquesta celebració exposant els seus compromisos en favor de la responsabilitat social corporativa. Però en la pràctica, les filials expulsen a les comunitats dels territoris que els pertanyen des de fa temps i les exploten sense pietat. Els defensors de la Terra i la Naturalesa s'espanten, criminalitzen i persegueixen, mentre promouen un model econòmic que prioritza l'acumulació de capital sobre la vida.

Aquesta doble moral fa que les persones que defensen els drets humans es converteixin en víctimes de sistemes que haurien de protegir. Els casos emblemàtics de Berta Càceres, Miller Correa, Bernardo Caal o Lolita Chávez demostren que amenacen, criminalitzen i assassinen a les persones per defensar drets fonamentals. Paradoxalment, els mateixos actors que defensen els drets humans són els seus botxins.

Les violacions dels drets humans es manifesten clarament en diferents llocs del món. Per exemple, a Colòmbia: grups il·legals que exploten l'or recluten per la força a menors. Bolibia: cops d'estat impulsats per interessos d'explotació del liti en contra dels drets democràtics del poble. A El Salvador: estat d'excepció que porta dos anys vulnerant drets fonamentals amb l'excusa de la seguretat. Guatemala: Els pescadors de l'Estor han estat assassinats per defensar les seves vides i les seves terres enfront de l'explotació del níquel. I a Nicaragua: les dones joves i feministes són perseguides, exiliades o empresonades per lluitar contra la violència masclista i per l'avortament, les associacions lliures i la defensa dels drets humans.

Els casos de Berta Càceres, Bernardo Caal o Lolita Chávez demostren que amenacen, criminalitzen i assassinen a les persones per defensar drets fonamentals. Els mateixos que defensen els drets humans són botxins

Aquests casos demostren que les comunitats que actuen en contra dels interessos econòmics i polítics són tractades com a enemics. En aquest combat no podem oblidar el que és el més explotat dels explotats: Mare Terra, tractada violentament com els cossos de les dones. La terra i el cos de la dona han estat controlats i explotats i reduïts a instruments per a satisfer les necessitats dels homes i del sistema econòmic destructiu.

En aquesta dinàmica, criminalitzen, abandonen i, en moltes ocasions, assassinen als qui defensen els drets humans i situen la col·lectivitat per sobre de la individualitat i el bé comú per sobre de la lògica genocida del capital. Irònicament, l'ONU utilitza aquestes xifres de persecució i mort per a justificar la seva importància en dies com l'actual.

A més, es diu que quan l'ONU declara un dia internacional, com aquest 10 de desembre, vol sensibilitzar i conscienciar. No obstant això, la realitat sembla que aquests dies reflecteixen qüestions que estan gairebé abandonades. No existeix un compromís real per a afrontar problemes com la violència masclista, l'espoli cultural, la pèrdua de biodiversitat, la guerra o les injustícies socials. De ser així, es podrien comptar amb mecanismes vinculants per a transformar les polítiques i castigar els responsables de crims de lesa humanitat.

Israel és un cas paradigmàtic de contradicció. En 1991 va ratificar importants tractats internacionals com la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació Contra la Dona (CEDAW), la Convenció sobre els Drets del Nen (CDN) i la Convenció contra la Tortura (CAT). A més, l'any 2000 va signar l'Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional (ICC), encara que no l'ha ratificat, per la qual cosa està separat d'aquest tribunal per llei.

En l'actualitat, la ICC ha ordenat l'arrest del primer ministre, Benjamín Netanyahu, de l'ex ministre de Defensa Yoav Gallant i del comandant d'HAMAS, Mohammed Deif. No obstant això, les conseqüències són mínimes. Aquestes ordres afecten la mobilitat internacional i a les relacions diplomàtiques internacionals, encara que no tenen efectes reals. A més, compten amb l'ajuda dels Estats Units, que rebutja la resolució. “Aquestes són les conseqüències d'un Estat genocida que no ha complert la majoria dels tractats que defensen els drets humans en el segle XXI”.

El Dia Internacional dels Drets Humans ens permet reflexionar, però també exigir accions concretes. Més que un símbol, els drets humans han de convertir-se en un compromís real que permeti transformar les polítiques i protegir les comunitats vulnerables.

Contradiccions, lluites col·lectives esperen. És fonamental identificar i protegir als qui defensen la justícia, qüestionen la lògica capitalista destructiva i defensen a la Mare Terra com a eix de la vida. Perquè no hi ha futur sense justícia, ni drets humans sense acció.

Estibaliz Gómez de Segura, ONG Mugarik Gabe