Heu organitzat tres xerrades. La primera analitzarà “L'opressió de les dones” i la segona “La situació actual de les treballadores”. Quina anàlisi feu de la realitat que viuen avui les dones?

La vida de les dones, igual que la de la resta dels homes, està definida per la societat capitalista i la vida de les treballadores està trepitjada en totes les esferes: en el treball assalariat és un subjecte devaluat, és a dir, generalment se li paga menys i li toca fer treballs en condicions desfavorables, tasques de cura, neteja... A més, la càrrega de les tasques de cura es posa en nosaltres i es preveu que el pes de la vigilància sigui major en nosaltres, a causa de la privatització dels serveis públics i a l'augment d'aquestes tasques domèstiques. A més, a través d'una forma més cultural, la societat, els mitjans de comunicació, les plataformes digitals, creen una imatge sexualizada o convertida en objecte de les dones treballadores, la qual cosa implica socialitzar o veure a la dona com a subjecte secundari. I un altre àmbit seria el de la violència masclista: es posen uns recursos institucionals per a fer front a la violència masclista, però no és suficient. Per tot això, veiem que la vida de les dones és trepitjada en diferents esferes (material, cultural...) i es defineix socialment com un subjecte secundari.

Si volem posar en marxa polítiques o lluites concretes, vèiem importants aquestes xerrades, primer per a conèixer en què consisteix l'opressió de les dones avui dia, per a veure quines problemàtiques hauríem de lluitar i donar claus teòriques per a la intervenció política.

La tercera ponència tracta sobre els “reptes de la dona front” i el “apoderament polític de les dones”. Com estan units la lluita de les dones i la lluita dels treballadors?

No hi ha dues lluites que compaginar, no s'han distingit dues formes de lluita. Si ho féssim així respondríem a la lògica de l'obrerismo, és a dir, com si la lluita dels treballadors estigués orientada a guanyar millores en els treballs assalariats, o la lluita de les dones com una lluita per a fer front només a les injustícies que tenim les dones. Cal veure quina opressió o característiques es produeixen en la societat capitalista, però per a afrontar-les hem de lluitar en una forma unificada i integral. El terme front l'expressa: el sistema capitalista l'oprimeix íntegrament, crea una societat dividida en classes, i la nostra responsabilitat és respondre de manera integral, integrant les diferents opressions, és a dir, totes aquestes opressió, siguin joves, dones, estudiants, immigrants, hem de lluitar en resposta a una estratègia comuna.

Un dels temes que s'abordarà en la tercera intervenció és els reptes del front femení, i en aquest conjunt analitzarem el paper que hauria de jugar el front femení, la funció, perquè les dones també puguin exercir el nostre alliberament. Un altre dels punts que es treballarà és l'apoderament polític de les dones, ja que és imprescindible que la dona es converteixi en subjecte polític i per a això hem de treballar tots, però ha de ser un subjecte polític integral: la dona no ha de preocupar-se només de la qüestió femenina. Les últimes tendències polítiques, el feminisme i els corrents esquerres, fomenten que cadascun es preocupi només de les seves qüestions. Clar, si el punt central que ens afecta és la qüestió feminista, és necessari tenir una major responsabilitat cap a ella, però hem de respondre a l'estratègia general d'afrontar la qüestió femenina i, per tant, la dona ha de configurar-se com un subjecte polític integral per a la transformació de la pròpia societat, és a dir, desenvolupar les capacitats de les dones per a treballar la política en la seva globalitat i posar els mitjans necessaris per a això.

Itaia utilitza la paraula “dona” per a presentar aquestes jornades. Per què no utilitzen la paraula “feminisme”?

Entenem que el feminisme és una ideologia o una proposta política concreta per a l'alliberament de les dones, i nosaltres creem que no és una proposta adequada per a poder dur a terme l'alliberament real de les dones. Nosaltres creiem que la proposta política és el comunisme per a poder aconseguir-lo de veritat. La proposta política del feminisme fa que la realitat actual no es lluiti íntegrament, sinó que s'actuï des del particular o des d'una forma aïllada. Suposa aïllar cada baralla i opressió, analitzar-la en una forma parcial. Això es basa en la transformació de la dona en un subjecte sense antagonías internes, i l'ocultació de les classes antagonistes (burgesia i obrers) en el si de la dona suposa afavorir a les dones poderoses i, per tant, integrar el propi moviment en la lògica de l'Estat i del capital, si no s'integra en una estratègia revolucionària. Si la lluita no es planteja contra l'Estat o el capital que perpetua les opressions, o s'oculta la classe antagonista de les dones existents, el moviment es converteix en interclassista i no és suficient per a aconseguir l'alliberament real de la dona.

Quan salin propostes socialistes d'alliberament de la dona, el feminisme pot utilitzar una retòrica obrerista o el concepte de classe, però no altera la proposta en si mateixa en el fons o en l'essència. Pot plantejar qüestions quotidianes de la dona proletària, però si la pròpia proposta no superarà la lògica general actual, veiem que es queda com una pràctica reformista, si bé pot aconseguir-se millorar l'estatus social o econòmic de la dona de classe mitjana, no s'aconsegueix un canvi radical en la realitat de la dona treballadora. Encara que en el feminisme les dones treballadores es mobilitzen i aquestes formen part del feminisme, la seva voluntat personal no revoluciona el propi programa polític.

En el comunisme no poden estar oprimides les dones?

Definim el comunisme com una societat sense classes ni opressió. Aquí és on hem de treballar des d'avui, situar en aquesta direcció les lluites per fer front a les opressió actuals. El comunisme no s'aconseguirà d'un dia per a un altre, avui partim d'una societat masclista i tenim molta feina per fer front a tot això. L'opressió de les dones en el comunisme no és un comunisme, perquè no és una llibertat total o integral de l'ésser humà.

Quin lloc haurien d'ocupar les dones/Itaia dins del moviment socialista?

Itaia té tres reptes: d'una banda, treballar la qüestió de la dona treballadora. D'altra banda, situar tot aquest treball en una estratègia comunista, fent un treball pedagògic que posi de manifest la necessitat del socialisme i socialitzant la concepció comunista del món en la societat, perquè veiem que avui dia està molt integrada en el nostre sentit comú la lògica capitalista, igual que el masclisme està involucrat en les formes d'apoderament... l'objectiu és fer front a això i establir altres relacions socials, socialitzar una altra cosmovisió. I en tercer lloc, empoderar a la dona treballadora, fomentar la militància comunista.

La qüestió de les dones no és només una qüestió que ens afecta a elles. És una qüestió que el moviment socialista ha de treballar i lluitar íntegrament. En aquest sentit, la labor d'Itaia consisteix a posar en primera línia en l'agenda política del moviment socialista la problemàtica de la dona i l'apoderament de la dona, donar claus i mitjans i plantejar polítiques per a fer passos cap a l'alliberament de la dona i la integració de les dones en la militància, però és responsabilitat del moviment socialista assegurar que tot això es faci bé i es compleixi realment. I en les maneres d'actuar, els nostres espais mixtos han de ser segurs, les dones hem de sentir-nos confiades en la nostra activitat i en els espais en els quals participem i tot això hem de fer-ho en el dia a dia, i posar en marxa polítiques per a aconseguir aquesta confiança i aquesta seguretat en el dia a dia. En el moviment socialista estem avançant cap a aquí.