La política institucional d'Euskal Erdia s'assembla cada vegada més a l'espanyola. Alguns analistes van assenyalar que els resultats electorals d'aquest diumenge podrien estimular més de l'habitual l'establishment local, qüestionar la preponderància de la mítica fórmula PNB-PSE, confirmar la pujada del PP i, per primera vegada, ser el partit més representat o votat d'EH Bildu. L'ambient s'està escalfant amb les últimes enquestes. Només cal escoltar les radiotertulias espanyoles per a notar el termòmetre.

Però la qüestió va més enllà, la Meitat Basca s'assembla cada vegada més a l'espanyola. I no és perquè aquí no hi havia eines, perquè Twitter i la seva màgia van arribar com allí. No obstant això, fins enguany no hi havia cap material gràfic d'aquest tipus. En l'era d'Urkullu hauria estat inimaginable que el candidat a lehendakari del PNB es veiés entre les vaques, ni tan sols en la conquesta de YouTube, per a dir “vota el PNB”, ens apareguessin tres dones blanques i un home negre, o que en el paral·lelisme íntim les eleccions s'unissin a Tinder. En el mateix sentit, les cartes de còmic/voto d'Elkarrekin Podem, o el seu sidrería amb diverses situacions ridículs, en el context de la gabarra/tabarra, amb la samarreta de l'Athletic. Hem vist al PP vestir barrets de colors molt diversos, el de la furgoneta d'Andueza “Enekoneta” està en un altre nivell… I l'altre que ha resultat inesperat, en Getxo, és que un feixista de Vox ha començat a llevar-se les pancartes del carrer i que el veí que estava passejant al gos ha agafat el xilè. Els partits polítics bascos que miren cada vegada més a l'Estat espanyol han aconseguit portar aquí el seu demasa. Igual era la manera d'atreure als joves.

Però ni tan semblant té la Meitat Basca. Som més lents de naturalesa. El debat i els presos són bastant dessalatges. A molts anys de llum està una mica semblant al del cap sobre Zapatero-Rajoy en 2008. Andueza segur que va agafar anotacions per a anar d'aquí al debat d'ETB. Aixecar el mentó i doblegar la cella... un preciós material per a GIF. Va començar a distribuir el joc, però ningú li va seguir, i la veritat és que tampoc valia la pena. Otxandiano sí que va buscar la portada amb Pradales, però va fer més exercici d'estirar la mà que competir directament contra ell. “Heu fet les coses malament, però tranquils, es poden fer millor, jo les faré i vosaltres us ajudeu”. Es pot resumir d'aquesta manera.

Va haver-hi sis candidats en una crida d'ETB1. Faltava la setena, Vox, però com no hi ha ningú que sàpiga basca aquí, o perquè ha reivindicat la desaparició de la televisió basca, en total, no va acudir ningú. El que no s'entén és per què es va convidar a Sumar, perquè no té representació parlamentària. Des del no-res va intentar presenciar i mantenir discussions amb el PSE, però Podem, en el mateix espectre, era bastant difícil fer distincions clares per al públic en general. I cal dir que Gorrotxategi li va donar un gran repàs. Té més experiència i es va notar. Per a sorpresa d'aquest periodista, amb les ulleres habitades va ser bastant ràpid repartint cops.

Gorrotxategi per l'esquerra i Garrit per la dreta del PP. Quin parell. El primer tenia molt a perdre –segons les últimes enquestes estaria a punt de desaparèixer–, i el segon, com als seus votants no els importa el basc, no jugava res en ETB1. A Pradales li va donar Garrit tres o quatre bufetades, i va dir clarament, dirigit al nacionalista més pròxim a l'esquerra, que el PP estaria disposat a fer costat al govern del PNB per a evitar un possible govern d'EH Bildu si el PNB necessités els seus vots. Si és així, cal sortir car a Pradales si la situació ho portés. Multiplicar a escala és el que ha succeït a l'Ajuntament de Durango i en la Diputació de Guipúscoa.

Davant Pradales que no tenia temps per a entrar en discussions, vam veure un Otxandiano fort en ETB1. Sense oposició dura, va semblar una alternativa real. La candidata sobiranista va actuar com no convenia als altres: amb facilitat, solt i sense plantejar gens contundent, amb una actitud oberta. Semblava que era perquè Otxandiano domina perfectament el basc, i els que tenia enfronti tenien problemes per a expressar les seves opinions en basca. És un dels resultats clars abans d'anar a votar.