argia.eus
INPRIMATU
D'Elosu a Zizurkil, Montes Lliures de Guipúscoa
  • Un any després de la primera reunió de Zumarraga. La majoria no ens coneixíem i, no obstant això, vam ser capaces d'imaginar i alimentar junts, cadascun des del seu poble, la qual cosa ocorreria en Elosu. Comunicació, autobusos, cartells, horaris, exhibició, què dir, pintxos, menjar, música...
Ainhoa Gil Ugartemendia Josebe Blanco Alvarez Gaizka Otamendi Izeta Xabier Odriozola Soraluze 2023ko urriaren 11

El d'Elosu no va acabar en Elosu. Les paraules, la irritació i les emocions que envoltaven l'aerogenerador que formem en aquella gran prada ens han portat els allí presents a dir que la xarxa que llavors cojimos no s'ha dissolt. És més, com el molí de vent format per persones es va expandir fora de l'herba, la nostra xarxa també s'ha ampliat.

No pensem, no obstant això, que la xarxa s'hagi eixamplat de manera espontània, com les hagis prolonguen els seus estreps. Els fantasmes i la solidaritat dels macroprojectes energètics han obert els Montes de Guipúscoa en Lliure, i com a Guipúscoa, en la resta de territoris.

Durant un any hem après molt i ens hem apoderat de cadascun dels fils que estructura la xarxa, perquè tenim clar que sense ella estarem encara més desprotegits davant aquest tsunami elèctric.

La fibra de la indefensió ofereix a la nostra xarxa, almenys, quatre fils: no tenim coneixement; malgrat el temps, estem angoixats; què dir dels diners; i les lleis i les normes són d'uns altres. La matèria primera que la desprotecció ofereix a la nostra xarxa és forta. Només comptem amb el nostre suport. A alguns els va arribar l'amenaça abans, van haver de submergir-se abans en aquesta estranya mar de lleis i normes, i moure's a les ordres de les marees que estableixen els terminis d'al·legacions i les burocràcies.

Perquè la xarxa sigui possible, necessitem també fils que s'obrin al llarg de la mateixa i que es compliquin perquè es mantinguin mútuament. Els altres hem après de les amenaces que existeixen en cada poble. El fracàs de la veïna ens ha parat esment i la seva alegria ens ha donat força per a avançar. A més dels passos legals que hem anat compartint mes a mes, hem trobat un espai per a parlar de les inquietuds, de la preocupació i del cansament que ens causa est que vivim. Perquè, com en altres lluites, des del principi ens vam adonar que ens ficàvem en una d'aquestes ultres trail: dura i llarga. I com ocorre en aquests casos, aquí també et dona la impossibilitat i necessites algú que tiri mentre descanses, o algú que reculli i escorri les teves llàgrimes.

"Sabem que la nostra lluita és justa i necessària perquè els joves i els seus descendents tinguin futur"

Una forta corda de vora de xarxa que dona estabilitat i força, ens dona el convenciment que estem defensant la terra i el futur dels nostres fills. Sabem que estem fent bé, amb totes les nostres mancances, que la nostra lluita és tan justa com necessària perquè els joves i els seus descendents tinguin futur.

Aquesta societat no té dret a continuar alimentant un sistema econòmic en el qual la vida dels nens, nenes i joves sigui impossible. Cada vegada és més evident que l'objectiu d'aquests macroprojectes no és la cura de la naturalesa i de la vida, sinó la cura dels interessos de les multinacionals, fons d'inversió i altres taurons.

Ens volen fer creure que amb la industrialització de la mar, les muntanyes i els camps podrem viure millor, ser més feliços. No obstant això, no ens diuen que sense ells no es pot menjar, que no es respira, que no està content, que al cap i a la fi no es pot viure. No ens diuen que necessitem dels que viuen en tots aquests ecosistemes, que són la nostra protecció, que no viurem bé si tots ells desapareguessin. És a dir, la interdependència és la regla de la vida.

Enguany que hem passat junts, en els grups que formem Montes Lliures de Guipúscoa, malgrat els impediments que persisteixen, sentim que tenim alguna cosa a celebrar, encara que el camí no ha estat molt dolç, i que tenim alguna cosa a oferir a la nostra societat. Per això volem convidar-te el pròxim 22 d'octubre a Zizurkil. En la sessió de bertsos que tindrà lloc al migdia, volem obrir una finestra amb un ampli paisatge, una oportunitat per a reflexionar sobre l'energia d'aquí i d'allà, amb amplitud i tranquil·litat. El següent esmorzar, etc., crearan un nou ambient, també agradable, i recaptarem força per a ser aquí l'any que ve