El curs ha començat i els més petits estan en fase d'adaptació perquè per a molts nens és la primera vegada que van a escola. Segons la professora i pedagoga sistèmica Amaia Biurrun, el més important és la comunicació i col·laboració entre pares i professors. Per això, insisteix en la necessitat que els nens i nenes vegin que l'escola es fa amb els adults: “Moltes vegades creiem que és millor no entrar a l'escola amb el nen, però si ho fem no donem importància a conèixer junts el nou centre”.

A pesar que el camí per a conèixer l'escola sigui comuna, creu que els nens han de tenir autonomia per a explorar: “Si li dic amb què ha de jugar i com, no l'ajudo a conquistar el nou espai”. Per a això, diu que els adults han de quedar-se en segon pla; si no, els nens poden sentir-se perduts quan van.

Perquè l'escola sigui agradable és important ser “atractiva”: “Cal poder jugar, però també l'ordre estètic, que els ajuda a situar-se”. Biurrun està content perquè els professors cada vegada presten més atenció als interessos dels nens i utilitzen els materials que tenen a l'escola per a conèixer-los: “Abans de començar, pregunten als pares el que els agrada, així que si veuen que el nen no s'adapta poden intentar alguna cosa que desperti el seu interès”.

Temps de comiat

Per a ajudar tant emocionalment com psicològicament al nen, és important respectar els ritmes del nen entre el professor i els pares, i en funció d'això saludar al nen abans o després: “A vegades creiem que no plorar significa adaptar-se, però per la meva experiència a les aules ja sé que en un moment o un altre hauran d'alliberar el plor”.

Atès que la salutació pot provocar “por” i “incertesa” tant a pares com a nens, és “molt important” treballar la comunicació entre pares i professors: “Això els permet identificar que l'escola és un espai segur”. Afegeix que per a identificar a una persona de confiança el professor ha de poder saludar als pares un a un: “És molt important que el nen vegi que el seu pare no va sense dir res i que deixa al nen amb algú de confiança”. Afegeix que quan el nen es despisti, per a no plorar, sense dir res a anar-se els produeix “molta angoixa”: “És el vincle que fa el nen, quan està bé va la seva persona de referència”. Per això, és important preparar-se per a acompanyar als pares en aquestes situacions “dures”.

A més d'acompanyant a l'escola, quan surten de l'escola també és important estar al seu costat: “Sovint, quan surten de l'escola tenen explosions emocionals incòmodes que hem de saber gestionar”.