- Ens imaginem un poble, si en treure la cistella a la compra, tinguéssim tot el que tinguéssim a les mans, sense haver de mirar l'etiqueta, sense haver de preguntar al venedor? No tot el poble, però la plaça és així en Azpeitia. Situat en el centre de la fira dels baserritarras, aquesta botiga només ven productes de la terra: carn, fruita, verdura, lactis, cereals... i plats preparats per a menjar. Compren a més d'un centenar de productors, la majoria directament, i ofereixen un servei de compres als col·legis, guarderies i menjadors de la residència. Estan satisfets perquè estan fent passos en el seu objectiu fundacional: que la vida dels productors sigui viable per a mantenir viu el medi rural. El centre ha aconseguit incrementar el consum de productes locals, segons ha informat el Govern Basc. Tant, que en Azpeitia alguns baserritarras han començat a produir nous productes, a petició de la ciutadania. I perquè han de portar molts productes de Navarra, esgotant els dels baserritarras de la vall.
Tot el que trobaràs a la botiga és d'aquí. Aquest és el distintiu del Centre Alimentari. Però, a què dir “allí”? Prenent Azpeitia com a centre, els agents locals van definir com a local el produït en un radi de 150 quilòmetres, quan a iniciativa de l'Ajuntament, van participar en el procés de renovació de la Plaça de Proveïments i van elaborar la idea de la botiga Elikunea. L'activitat diària de la botiga la duu a terme la cooperativa Artxara, i dins d'aquest radi de 150 quilòmetres, els agents van decidir reduir-lo a Euskal Herria. “En la cooperativa vèiem necessari tenir la línia vermella clara perquè, si no, el projecte s'anava a distorsionar. En cas d'oferir productes externs, on està el límit?”.
La producció de productes d'una matèria primera única al País Basc per a la seva venda en el Centre Alimentari, i en el cas dels productes elaborats, almenys el 50% de les matèries primeres procedents del País Basc. “Per exemple, en el cas d'una melmelada, a vegades el 45% pot ser sucre (producte exterior), però la fruita o verdura utilitzada per a elaborar aquesta melmelada hauria de ser d'Euskal Herria”.
Per això, en l'Aliment mai trobarem laranjas, ni plàtans, ni xocolata, ni cafè, ni sucre… en la primera obertura de la botiga moltes persones preguntaven a les nostres cases per aquests productes quotidians, però aquest mes de febrer ha complert tres anys i, segons ens han explicat els seus companys, “la gent ja està acostumada, sap el que és d'aquí i el que no, i no demanen el que no és d'aquí”. També han explicat que succeeix amb freqüència: la gent se sorprèn de la quantitat de coses que es produeixen a Euskal Herria: “Aneu d'aquí, però teniu arròs? Ens pregunten i nosaltres responem: sí, l'arròs es produeix a Navarra”. A través de la compra diària, el Centre Alimentari està incidint en l'educació i el coneixement.
En aquests tres anys, els números de la cooperativa Artxara també reflecteixen l'èxit del projecte: tres treballadors van començar i avui dia són sis socis treballadors, un setè treballador, que agrupa més de 300 llars socis consumidors. El soci té els seus avantatges: descomptes, prioritat per a participar en cursos, possibilitat de participar en l'assemblea anual…
El problema de l'èxit
“El major problema que hem tingut ha estat la falta de producte. Comencem bé, però a mesura que els volums augmentaven no podíem satisfer la demanda amb els productes del nostre entorn. La nostra comarca i també Guipúscoa, la demanda és major que la que es produeix”. Cadascun dels productes se'ls prenen als productors més pròxims i molts d'aquests productes que falten a la vall els porten de Navarra. Sota l'impuls de la demanda, els productors de la zona estan adaptant la seva producció: “Alguns han començat a produir nous productes, uns altres a transformar nous productes, el baserritarra que ens porta carn ha fet adaptacions en la producció, hem definit un calendari amb uns productors de verdures per a poder atendre aquesta demanda…”.
Cadascun posa preu al seu treball
“Utilitzem els mitjans més curts possibles per a accedir a aquests productes: en la majoria dels casos, tractem directament amb els productors”. Diuen que quan tracten amb els productors no comencen a acordar el preu: “El productor és el que determina el preu, nosaltres li posem després un marge, com a màxim el 35%, i així fins ara no hem tingut cap problema. Si un productor posés un preu excessiu a un producte, seria tan perjudicial per a ell com per a nosaltres”.
Tenen clar que aquesta relació directa és el seu tresor, però això implica que la gestió diària sigui molt més difícil. “Les botigues normals tenen molt pocs proveïdors i a cadascun li demanen un munt de productes. En el nostre cas, molts productors tenen un únic producte. Per tant, els productors que són els nostres proveïdors són més de 120. Això suposa que per a tenir la botiga plena hem de fer més de 120 sol·licituds, un munt de factures, té les seves dificultats a l'hora de fer els pagaments… però aquest és el camí”.
Tres espais i onze iniciatives
La botiga compta amb tres zones: carnisseria, botiga amb tota mena de productes (conserves, verdures, cereals, lactis…) i cuina. En la cuina, ofereixen entre 5 i 6 plats elaborats amb productes locals, que es poden emportar a casa cada dia. També preparen els aliments per encàrrec: abans de la pandèmia rebien moltes peticions a les associacions, i en els menjars populars van oferir un servei de servei d'àpats.
També feien degustacions, organitzant pintxopotes especials tots els dijous i divendres: prenien un producte com a tema i explicaven el tema, presentaven al productor i treien diferents pintxos elaborats amb aquest tema, “per a posar en valor el producte”.
També diuen que els cursos que han impartit van tenir un gran èxit, “perquè sempre intentem col·laborar amb els agents del poble. Creiem que la bona resposta que hem rebut és també per això. Amb el grup de temps lliure organitzem cursos per a joves; un curs per a fer receptes amb productes locals…”.
Proveint als menjadors de productes locals
Fa dos anys van començar a treballar amb els menjadors col·lectius del poble: La residència d'ancians d'Azpeitia, Ikasberri Ikastola, el centre cultural Sanagustin i l'haurreskola Uztaro són els encarregats de proveir als centres d'alimentació tres vegades per setmana. “Ells ens fan peticions i nosaltres les fem als productors: si no, un menjador ha de fer un munt de peticions per a completar el seu menú diari i un munt de factures per a pagar. Nosaltres els facilitem aquest treball, centralitzem aquest treball i completem la seva petició setmanal entre els diferents productors”.
Per a respondre als menjadors, es va constituir un grup de treball amb els productors de la comarca, i amb cada productor s'ha planificat la compra: “Un productor pot tenir entre 1 i 2 productes i es compromet a treballar algunes quantitats d'aquests productes al llarg de l'any”. Expliquen que gràcies a les peticions dels menjadors també s'ha produït un cas de diversificació: “El que fabrica els productes lactis abans només feia la llet sencera, ara s'ha posat a semidesnatada i ha començat a fer mantega amb el greix lacti que li sobra… veiem que influeix en les produccions i que estan creant nous productes a la regió”.
FITXA
Què fa: punt de trobada de productes locals. Comerç, unitat de subministrament, tallers, cursos, tastos...
Treballadors i socis: sis treballadors socis i un treballador.
Creat: En 2018.
Residència: Azpeitia.
Contacte: info@elikagunea.eus