Es tracta de la mediació. Al meu entendre, a Euskal Herria, ni política ni econòmicament s'aborda el problema. I avui dia el problema no és la seguretat alimentària ni l'escassetat d'aliments. El problema és el monopoli dels aliments i en quines mans està el seu missatge i en quin futur estarà.

D'altra banda, avui dia s'estan tancant fronteres per a les persones i Euskal Herria s'està dividint en dues. S'està tancant per a les persones, no per als aliments. Perquè, el trasllat dels aliments des de l'estranger no suposarà, ni al Sud ni al Nord, cap perill per al futur? Els aliments vindran solos en el futur, sense transport? I no té res a veure tot això amb el canvi climàtic? Continuarem transportant els aliments des de l'altre extrem del món al nostre destí com sempre?

Potser falta això de sempre: falta una profunda reflexió sobre el sector primari, el baserritarra local, el pescador, les empreses locals de transformació (escorxadors, etc…). I no, no parlo de l'autarquia dels aliments a Euskal Herria, no. Si allunyem el món dels aliments dels protagonistes del sector primari, estic dient que mai caminarem bé.

Eneko Egibar Artola.

Veterinari i politòleg