argia.eus
INPRIMATU
En la UPV/EHU, l'euskaldunización també necessita tensió
Iñaki Etaio Alonso Nere Alkorta LAB sindikatua @labsindikatua 2024ko uztailaren 08a

A pesar que en les últimes dècades s'han produït avanços significatius en alguns àmbits i zones del procés d'euskaldunización, en les administracions públiques el basc s'enfronta a seriosos obstacles i amenaces. A més de l'ofensiva contra el basc que s'està desenvolupant en els jutjats, i de l'ús del basc que s'està reduint al País Basc en general, l'accés als serveis públics en basc no està garantit en absolut. Correspon a l'Administració, principalment, adoptar mesures per a garantir els drets lingüístics, inclosa la UPV/EHU.

Algunes de les mesures adoptades recentment, així com l'IV Consell de Govern de la UPV/EHU aprovat el passat 11 de juny. El contingut del Pla de Basc ens ha preocupat. L'III Congrés Internacional d'Estudis Bascos va ser un orgull en el difícil repte d'euskaldunizar a la UPV. El nou pla queda més patoso que el pla. Malgrat intentar tenir un resultat diferent, ens han rebutjat les aportacions realitzades als esborranys. La falta de concreció en el Pla és evident, amb objectius i accions molt generals i amb molt pocs indicadors per a mesurar el nivell d'exigència. Al costat d'això, és evident la falta de valentia per a adoptar les mesures necessàries. El pla és continuista, immers en l'àmbit de la comoditat de la inèrcia. Però en la inèrcia que tenim en la UPV/EHU veiem clares amenaces barrejades amb nous elements preocupants. De fet, observem que al llarg de les últimes dues dècades s'han posat en marxa alguns criteris d'euskaldunización per part de les direccions de la UPV/EHU. Es detecta una situació en la qual, malgrat els esforços realitzats, es creu que els criteris poden ser mitigats. Potser estem en un punt d'inflexió del procés d'euskaldunización en el qual la suau pendent ha començat? El temps ho dirà, però hi ha mesures i tendències que l'adverteixen.

Pel que fa a l'ensenyament de grau, l'objectiu fixat per a 2027 és aconseguir entre el 94,4% i el 96% dels crèdits obligatoris en basc. Donades les dificultats i les excepcions (principalment en filologies), no és acceptable que, 44 anys després de la posada en marxa de la UPV/EHU, molts alumnes i alumnes euskaldunes no tinguin garantit el dret a rebre assignatures de grau en basc en la universitat pública. S'han identificat les assignatures que són, però no s'han vist plans ni calendaris per a oferir-les en basc. I què dir de les assignatures optatives de grau, on l'oferta és molt més baixa. L'únic objectiu que s'ha fixat és que els graus amb assignatures optatives en basca aconsegueixin de 53 a 56, la qual cosa s'aconseguiria amb l'oferta en basca d'una assignatura en cada grau…

En el cas dels màsters, encara que l'increment de crèdits en basc proposat en el pla (del 14,1% al 19%) és significatiu, es concentraria en molt pocs màsters. De fet, la immensa majoria dels màsters seguiran sense la presència del basc.

L'III Congrés Internacional d'Estudis Bascos va ser un orgull en el difícil repte d'euskaldunizar a la UPV. El nou pla aprovat al juny queda més patoso que el pla

Encara que no està recollit en el Pla de Basc, l'augment progressiu de l'oferta en anglès ens genera dubtes. Immers en la internacionalització i conscient de la importància del coneixement d'altres llengües (no sols l'anglès), suposa una competència amb el basc. Cada vegada s'imparteixen més assignatures en anglès, però en molts departaments, algunes assignatures dels graus (especialment opcionals) no s'ofereixen encara en basc (i en els màsters, què dir, no…). Si els recursos no s'incrementen de manera evident i els criteris no es fixen clarament (i no estan clarament definits), podem intuir a qui perdrà en aquesta competició…

Quant al perfil de basc del professorat, actualment el 66% té perfil C1 i com a objectiu es preveu aconseguir el 70% en quatre anys. L'esforç per aconseguir aquests percentatges s'ha fet durant molts anys i així cal reconèixer-lo. No obstant això, hem detectat alguns aspectes concrets que són preocupants. Abans, excepte alguna excepció, els llocs de treball que serien permanents tenien un perfil de basc. Últimament, cada vegada són més les places sense basca que arriben a les comissions de decisió, i l'equip directiu cada vegada accepta més.

També estem davant un canvi qualitatiu. De fet, els investigadors amb acreditació I3/R3, en lloc de destinar-los a llocs d'investigadors permanents, són destinats per la direcció a places de professorat permanent, ajustant el perfil lingüístic del lloc a cada persona. En l'OPE de 2023 es van aprovar 35 places de professorat permanent per a aquest col·lectiu. Les que s'han creat fins ara no tenen perfil de basc i, vista la realitat lingüística dels investigadors, podem avançar que la majoria de les places que es crearan seran sense basca. Això no és correcte ja que s'ha exigit el nivell C1 de basc a la resta dels professors. A més, els nous professors sense basc no podran assumir l'ensenyament en basc dels seus companys de treball, a condició que aquests es donin de baixa sobtada. L'obertura d'aquesta nova via de contractació corre un greu risc. Es pot esperar que la pressió per a crear llocs de treball sense basc en alguns departaments sigui cada vegada major: si no has sol·licitat el basc a un altre professor, per què a aquest candidat, estant en la secció durant molt de temps, le negas la plaça de professor? (Sí, l'endogàmia es manté molt present en les universitats, inclosa la UPV…). Amb la porta una mica oberta, la pressió creixent (ja sigui per departaments, sindicats o persones de gran pes) pot obrir cada vegada més la porta, dificultant molt el retrocés.

En el cas del Personal Tècnic i de Gestió i del Personal d'Administració i Serveis, els objectius recollits en el Pla són modestos, encara que en quatre anys l'increment del 42 al 50% del personal que té acreditat el perfil lingüístic 3 suposa un pas significatiu. No obstant això, el pla no garantirà l'atenció en basca en molts serveis interns i seguirà sense complir les dates preceptives per al perfil de basc en molts llocs de treball, entre altres, perquè permetrà que en l'OPE que estigui en marxa no existeixi el perfil preceptiu de basc que tenen els llocs de treball.

L'atenció en basca tampoc estarà garantida en les empreses externes. A pesar que en les clàusules de subcontractació es recull que les empreses han d'assegurar l'atenció en basca, no es compleix en molts llocs. Qualsevol basc que passi per les cafeteries, copisteries i altres espais dels campus ho sap bé…

La universitat pública no és només un lloc per a obtenir la titulació acadèmica o per a treballar. És també un espai molt important per a influir en la societat basca, clau per a l'euskaldunización i per a mantenir viu el basc. La relaxació i els resultats dels canvis de menor soroll que s'estan duent a terme en la UPV/EHU els veurem en els pròxims anys i dècades, potser quan és massa tarda. Ens correspon a tots els treballadors i alumnes euskaltzales que estem en la UPV/EHU, així com a tots aquells sectors que volen una educació de qualitat en basca per a les pròximes generacions. Tant per a l'adopció de mesures com per a exigir la seva implementació. És imprescindible mantenir la tensió. Sense tensions, el basc té molt a perdre, també en la universitat pública.

Iñaki Etaio i Nere Alkorta, en representació de la secció sindical del sindicat LAB de la UPV/EHU