Per als qui durant anys hem militat en l'associació Euskal Herrian Euskaraz (EHE) l'evolució de l'EHE en els últims anys ha estat trist: falta de capacitat per a la lluita ideològica, desmobilització general, processos de reflexió llargs i absurds, capacitat esmussada per a influir en la societat, desaparició constant dels grups, marginació dels actes de denúncia, campanyes per a treballar la motivació, etc. Per a alguns, un reflex dels canvis de la societat. Final d'una fase de lluita. Nous temps. Adaptació. La veritat és que a gairebé tots els moviments populars de l'òrbita de l'esquerra abertzale oficial els ha succeït el mateix. Després de la desaparició d'ETA, la confrontació ha sortit del carrer, i s'han limitat a treballar en iniciatives políticament correctes.

Els mateixos que han dirigit la nefasta trajectòria dels últims anys ens han anunciat el naixement d'una nova EHE. Les bases de la nova EHE es recullen en el document Ikusmira (presentat en Usurbil el 20 de febrer). Pel que sembla, la nova EHE tindrà el mateix objectiu, aconseguir una Euskal Herria euskaldun. Certament, és un consol perquè en els últims temps estem veient canvis ideològics que abans eren impensables. Per tant, sembla que podem estar davant la reactivació d'EHE. No obstant això, si analitzem amb deteniment el document Ikusmira, observem que hi ha canvis significatius respecte a la línia històrica de l'EHE.

EHE va néixer a Durango el 4 de novembre de 1979. Si busquem el document de creació en Internet, no es pot trobar el document original. Només hi ha alguns fragments de text solts en la xarxa. És realment sorprenent que aquest important document d'aquesta institució històrica no estigui disponible ni en la web d'EHE ni en l'entrada de Wikipedia. Negligència o intenció d'oblidar? De fet, el document de creació és correcte i rigorós. En llegir l'escrit, encara transmet frescor. L'anàlisi de la situació de llavors, en la seva cruesa, sense correcció política. Va criticar durament als partits abertzales: “No tenen veritables intencions, programes i praxis per a la recuperació del basc”. A més, en relació amb el paper de l'EHE destaca que: “Aquesta reivindicació i denúncia es plasmarà en accions pràctiques”. En aquesta breu frase apareixen tres característiques que han definit el caràcter d'EHE al llarg dels anys: reivindicació, denúncia i acció. Per tant, treballar la motivació a favor del basc mai ha estat una tasca d'EHE. De fet, aquesta labor s'ha deixat en mans de les associacions de basca.

Curiosament, en el document Ikusmira no s'ha realitzat una anàlisi seriosa de la situació actual. Les tres característiques històriques esmentades es troben totalment desaparegudes en l'escrit. Ni reivindicacions, ni denúncies, ni fets. Per al nou EHE els principals culpables de la situació diglósica del basc són “l'estat espanyol i el francès”, perquè són “colonitzadors”. No hi ha dubte que els dos Estats tenen responsabilitats. Això és així, i s'ha escrit sobre això àmpliament. Tanmateix, les responsabilitats sobre la situació diglósica del basc són molt diverses. Jo crec que en aquest moment és més preocupant el càncer que tenim dins de casa, i, no obstant això, en el document Ikusmira no s'ha fet cap referència a les responsabilitats dels partits abertzales. El document és políticament correcte amb els agents d'aquí, deixant de costat el discurs històric rigorós i directe d'EHE. Això és molt significatiu. Els enemics forans venen bé per a cobrir les misèries internes. Al llarg de dècades, els agents abertzales han controlat en diversos punts d'Euskal Herria els centres de poder més importants. Han tingut l'oportunitat d'impulsar polítiques lingüístiques atrevides, però no ho han fet. En àmbits estratègics com Osakidetza i l'Ertzaintza, el basc continua sent aliè. En la situació diglósica dels mitjans de comunicació castellanoparlants “bascos” (EITB, Gara, Deia,…) és evident la responsabilitat dels partits abertzales. I què es pot dir dels models educatius que no euskaldunizan? I els plans de basc de les empreses de dècades llargues que no suposen un canvi real? Desgraciadament, des de 1979 l'actitud dels partits abertzales no ha canviat massa. Ens han ensenyat deixadesa, hipocresia i incoherència a l'hora de fer passos valents a favor del basc, i avui dia estem recollint els seus fruits (les dades de l'ús el testifiquen). La labor d'EHE sempre ha estat denunciar-ho i en cap cas mirar cap a un altre costat.

Però, sens dubte, la clau del document Ikusmira és la reivindicació a favor de la independència d'Euskal Herria. El nou EHE s'ha fixat com a objectiu principal. La independència és necessària per a aconseguir una Euskal Herria euskaldun. La majoria estem d'acord en això, però com s'ha de plantejar? EHE no té força per a dur-ho a terme i l'única cosa que pot fer és submergir-se en les estratègies d'altres agents. I qui seran els companys de viatge de la nova EHE? Partits abertzales castellanoparlants? En el document Ikusmira s'explica clarament per a què necessitem la independència, “per a poder impulsar una política lingüística sobirana”. Empènyer? O potser? En aquest apartat, el nou EHE indica que el basc serà un element secundari en la defensa de la independència, per la necessitat de millorar la seva eficàcia. Em ve al capdavant Irlanda. Puc estar equivocat, però sembla que a partir d'ara la nova EHE es dedicarà a donar cobertura vascófona a les campanyes que facin possible la independència d'aquests polítics abertzales. Per això, en el document Ikusmira no hi ha cap crítica als agents abertzales.

Finalment, crec que la referència que es fa a la desobediència és poc creïble. De fet, la desobediència és una eina perfecta que l'EHE ha vingut utilitzant al llarg dels anys per a dur a terme els seus objectius. Desgraciadament, en els últims anys els alliberats que gestionen EHE han rebutjat totalment la desobediència a través de la iniciativa d'EHE. No hi ha més que repassar l'hemeroteca. De fet, en l'actualitat existeix una absoluta submissió en la majoria de les àrees. Els agents abertzales reivindiquen la independència un dia i l'endemà s'agenollaran a Madrid. I ningú es ruboritza. Al costat d'ells desobeirà el nou EHE?

En definitiva, sembla que el caràcter i l'acció decidida a favor del basc de l'EHE històrica s'ha acabat, en detriment del basc. En aquest cas, el nou EHE tindrà un recorregut curt.

* Ex militant d'EHE