argia.eus
INPRIMATU
EH Bai tancarà el dissabte el seu full de ruta en el primer congrés organitzat
  • Es decidirà el projecte polític i la nova estructuració d'EH Bai fins a 2026, a la Casa d'Associacions de Baiona. Tindran a debat i a votació un document de 24 pàgines. "Anem endavant, un projet pour le Pays Basque" [Anem amb antelació, un projecte per al País Basc].
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2022ko azaroaren 25a
Argazkia: EH Bai

La coalició abertzale EH Bai celebrarà el seu primer congrés el dissabte, 26 de novembre, després de 30 reunions locals. La cita és a les 08.30 a la Casa d'Associacions de Baiona. En els últims mesos votaran el projecte polític dibuixat, modelatge, materialitzat i la nova estructuració. El primer congrés que han organitzat és considerat "un moment important" pels militants de la coalició.

En concret, en la proposta a votar tenen gran importància les aliances, com pot llegir-se en l'entrevista oferta a Anita Lopepe i Ibai Agirrebarrena Kazeta.eus: "D'una banda, hi ha una línia que anomenem "acció de carrer" i aquí fem un pario participar i impulsar els moviments socials. És a dir, preferim buscar l'aliança el més àmplia possible. L'altre esquema d'aliança seria l'electoral. Ens donarem l'objectiu de guanyar jugant amb més ambició. Això sí, en funció de cada elecció EH Bai haurà de triar". Desitjarien garantir la "complementarietat" entre totes dues parts. Volen estar en les institucions el més possible i tenen aliances per a això com a eines eficaces. "La nova direcció haurà de tenir la suficient confiança en com serem, en les millors condicions per a governar en la majoria dels pobles i, per tant, per a augmentar el nostre pes en el Col·legi Basc", afirma Lopepe. ja estan pendents de les eleccions públiques de 2026, En l'article francès L´institution au coeur du congrès d´EH Bai de l'embata es pot llegir el següent: "El desenvolupament conegut en els últims anys ha multiplicat el nombre de càrrecs electes i, per tant, situa al moviment abertzale davant noves responsabilitats institucionals. Això no ha de fer-se en detriment del treball ideològic, ni de les lluites sectorials que pot compartir moviments amb altres sectors":

Més enllà del Col·legi Públic Basc

A pesar que va valorar positivament la creació del Col·legi Basc de Nuclis urbans en 2017, EH Bai sent la necessitat d'anar un pas més enllà i continuar apostant per això. De fet, com pot llegir-se en l'article d'Enbata, "encara que els nacionalistes d'esquerra han estat en la primera línia de la lluita per aquesta estructura, mai ha estat una reivindicació del territori, perquè des de 2011 els diversos agents socials i polítics es reunien dins de la reivindicació de la creació d'un col·legi territorial amb estatut especial".

A més, el reconeixement del basc, la reivindicació del pas dels exàmens en basc, el retorn dels presos i el moviment contra l'especulació... hi ha moltes qüestions que tenen un ampli suport social i tot això dins del marc de la "sobirania", que és el que EH Bai pretén canalitzar "des de la naturalesa del poble". No obstant això, s'ha especificat a Kazeta.eus que no discutiran massa sobre sobirania: "En qualsevol cas, no dedicarem massa temps a discutir sobre el concepte, perquè es necessita més apostar per aquesta lògica, i la nostra aposta és que la societat que proposem arribi a tots els àmbits de transformació. No tenim por de jugar amb el pragmatisme"

En 2007 es van reunir els partits Abertzaleen Batasuna, Batasuna i Eusko Alkartasuna dins de la coalició EH Bai. Després de quinze anys de lluites i de conèixer el desenvolupament de les institucions, acordaran una nova estructuració en el congrés del dissabte. Fa uns dies es va anunciar que Abertzaleen Batasuna ha decidit dissoldre-la, de manera que totes les forces es donin en EH Bai. Com és sabut, garantir la representació de cada partit abertzale en la nova estructura no serà més condició.

Han recomanat al Congrés una àmplia representació de les nacions dependents de França: El ministre canadenc Mickael Forrest, el diputat de Polinèsia Tematai Le Gayic, la ministra d'UDB de Bretanya Lydie Massard, d'Occitània David Grosclaude, el director de la federació Region et Peuple Solidaire, Peire Costa i de Còrsega François Alfons.