El renou, i després de superar al Senat espanyol, la reforma legal per a refondre les penes a Europa seguirà endavant. D'aquesta manera, desapareix l'excepció que Espanya va concedir en 2014 a la directiva europea de refosa de penes aprovada en 2008, la qual cosa afectarà 45 presos polítics bascos.
En 2008, la Unió Europea va aprovar la refosa de les penes de presos de la Unió, cosa que significava que s'unificarien els anys de presó de presos condemnats en diferents estats pel mateix delicte. Per exemple, una persona va ser condemnada a set anys de presó per pertinença a banda armada a Alemanya i, una vegada complerta, va ser extradida a Polònia, on va tornar a ser jutjada i condemnada a 15 anys de presó. Doncs bé, en ser condemnat pel mateix delicte, haurà de complir ara vuit anys i quedarà en llibertat. Si fora a Espanya, el pres hauria de complir els quinze anys complets, per la qual cosa, en total, compliria 22 anys de presó.
Això és el que els ha passat a molts presos bascos, i molts d'ells ja haurien de ser al carrer. Però quan la directiva va entrar en vigor a Espanya en 2014, el PP que llavors estava en el govern va decidir posar una excepció a aquesta llei: només s'aplicaria als presos condemnats després de 2010, de manera que un munt de presos bascos quedarien fora d'aquesta mesura.
Segons informa aquest dijous El Diari, quan fa sis anys EH Bildu i el PSOE van negociar el suport del primer, EH Bildu va posar sobre la taula el tema dels presos i per a això, gradualment, va demanar la derogació de les mesures d'excepció a presos i preses basques. I en aquesta lògica, el PSOE va acabar amb la dispersió, en el llarg procés que va culminar en 2023.
Segons el citat mitjà, en aquesta lògica també es derogarà la directiva sobre compliment de condemna i el procediment de modificació de la llei porta mesos en marxa en el Congrés. Entre altres, s'han presentat 11 ocasions en les quals s'han presentat esmenes a la totalitat dels pressupostos, i no s'ha posat cap. L'esmena ha creuat per unanimitat cadascuna de les portes a travessar. La via legislativa, per tant, ha estat inadvertida per diverses associacions de víctimes que han descobert que aquest art afecta a diversos membres d'ETA i que alguns d'ells sortiran al carrer en breu.
El pp i Vox han fet autocrítica llavors i han reconegut que es tracta d'un error, han demanat perdó a les associacions de víctimes i han exigit al PSOE que "rectifiqui". L'esmena de llei l'ha tramitat Sumar, i el PSOE ha anunciat que seguirà endavant en la trumbra del ple celebrat aquest dijous al Senat espanyol.
Sol·licitud de revisió de penes de 40 anys
Dins de tres mesos es compliran tretze anys del cessament de l'activitat armada d'ETA, i segons dades d'ETXERAT, encara hi ha 130 presos en el Col·lectiu de Presos Polítics Bascos. Una vegada derogada aquesta excepció, els següents objectius serien el tercer grau i la llei 7/2003. El tercer grau és una espècie de tirada de cordes de l'Audiència Nacional i de les Juntes d'Institucions Penitenciàries i els presos polítics bascos tenen dificultats per a sortir amb ell.
No obstant això, el major problema ara és la llei 7/2003, que el PP va posar en vigor en 2003, per a ampliar fins a 40 anys la pena màxima de 30 anys en els casos de terrorisme. En el fons, es tractava d'una mesura per a castigar més els presos d'ETA. Segons les dades d'ETXERAT, aquesta llei afectaria en l'actualitat a més de 60 presos d'eta. ETA va desaparèixer fa sis anys, i en aquest context han estat moltes les ocasions en les quals els presos han demanat la derogació d'aquesta llei i, si no és així, la revisió de les penes. Diversos països europeus reconeixen la pena de cadena perpètua en la seva legislació, però en la pràctica no es compleix, ja que tenen mecanismes de revisió de la pena als 15 anys o als 20, als 25... en els quals el pres surt al carrer.