argia.eus
INPRIMATU
La UE demana tallafocs a Israel a Gaza per primera vegada en cinc mesos
  • El llenguatge diplomàtic de la Unió Europea ha canviat, almenys, amb Israel, i en el cim que s'està celebrant a Brussel·les els dies 21 i 22 de març, el Consell Europeu ha demanat un alto-el-foc a Israel. Ha trigat cinc mesos a fer-ho, ja que fins ara només ha sol·licitat “bretxes humanitàries”.
Xabier Letona Biteri @xletona 2024ko martxoaren 22a

Els atacs d'Israel contra Gaza generen cada vegada més alarmes en el món, fins i tot entre els aliats més fidels d'Israel, com els EUA o la Unió Europea. Per això, la UE ha sol·licitat per primera vegada un alto-el-foc a Israel. Al mateix temps, demana que els palestins alliberin els ostatges sense cap condició i que Israel autoritzi l'entrada de l'ajuda humanitària sense cap obstacle.

La UE demana a Israel que prengui mesures perquè no es produeixi un major desplaçament dels ciutadans de Gaza, i que no iniciï l'atac contra Rafah, perquè això “no faria sinó empitjorar l'actual situació de desastre”. Segons Charles Michel, president del Consell Europeu, “27 estats estem terroritzats per la situació de Gaza i la mort dels civils”.

Segons Josep Borrell, cap de diplomàcia de la UE, “el que està passant a Gaza no és una crisi humanitària, sinó un fracàs de la humanitat. No és un terratrèmol, no és una inundació: és un bombardeig. L'única manera de detenir aquesta crisi humanitària és que Israel respecti més als civils i permeti l'entrada de més ajudes”.

Borrell també comenta les ajudes que s'estan tramitant mitjançant paracaigudes. “Però sabeu que a una hora del llançament d'aquesta ajuda hi ha un aeroport? Però està tancada”. I amb la mateixa ajuda que es pot accedir des de la mar, “Estem construint un port marítim i el port d'Ashkelon és aquí, però tancat”. Denúncia que Israel té fronteres tancades i que els subministraments no arriben a Gaza.

Les conclusions de la Comissió Europea també han subratllat el “treball imprescindible” que realitza l'ONU per a ajudar als refugiats palestins. Això és curiós, tenint en compte que els països més importants de la UE van anunciar fa unes setmanes que aquesta institució no es finançaria més fins que s'aclarís la denúncia d'Israel. Israel va denunciar que dotze treballadors de la UNRWA van participar en l'atac d'Hamas el 7 d'octubre. Estats com el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Àustria, Finlàndia, Romania, Estònia, Letònia i Lituània. No obstant això, la UE no va suspendre les subvencions.

No obstant això, la declaració de la Unió Europea no és més que una declaració d'àmbit diplomàtic, i de moment s'ha negat a fer una amenaça o advertiment de paraula o acció a Israel. Els alts mandataris de la UE continuen actuant amb gran temeritat per a minar el menys possible a Israel, però per a expressar a l'opinió pública europea que està fent alguna cosa. “És important fer costat a Israel –diu el president del consell Michel–, però també cal demanar-li que respecti l'ordre internacional”. Des d'octubre Ursula von der Leyen ha fet molt poques referències als civils de Gaza. En declaracions realitzades després de la reunió d'aquest dijous, va assenyalar que “Israel té dret a defensar-se, però també la necessitat de protegir els civils”.

També en el Consell de Seguretat

Aquest divendres es reunirà el Consell de Seguretat de l'ONU i, a petició dels EUA, sol·licitarà per primera vegada la suspensió immediata d'incendis a Gaza i l'intercanvi d'ostatges entre Israel i Hamas.