argia.eus
INPRIMATU
Proposta de model del Matrimoni Basc de Lekeitio perquè el PNB investigui el camí de la reflexió
Eneko Egibar Artola @enekoegibar 2024ko uztailaren 18a

En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció María Azkue.

Penso que perquè el PNB encerti en les seves pròpies reflexions, tindrà el seu origen, el context de la creació del partit, el perquè dels Batzokis, la cultura, el BASCA… eines imprescindibles per a tornar a connectar amb la societat. La història sempre ha estat fonamental i sempre ens ensenyarà el camí cap al futur. En aquest cas, l'acció del Batzoki de Lekeitio, amb la representació del Matrimoni Basc, uneix l'època de la república amb la de la transició. I en l'època de la transició ja ha recorregut 45 anys. Per tant, en el XXI les preguntes obligatòries serien: per què? Per a què va sorgir el Partit Nacionalista Basc en el segle XIX?

Possiblement, el rebuig a la política i a la política ja havia començat en EH fa temps. No sols entre Batzoki i els joves, sinó entre la societat en general i la política oficial. A més, fa temps que estava començant a haver-hi un descontentament entre els poders polítics, econòmics i polítics, i els socis dels partits polítics, que realment manen. PNB, Partit Socialista, Comunista… Són partits polítics d'antany, basats en la definició de “moviments de masses”, és a dir, molts socis, assemblees, i en la “teoria” les decisions es prenien de baix a dalt. Però avui dia fa temps que els partits polítics s'estan convertint en “una altra cosa” a causa d'altres pressions i altres models. Avui dia, en teoria, tot es promou entorn d'uns “lideratges”. Amb campanyes de màrqueting, diners i determinats poders econòmics lideren el lideratge d'aquests nous lideratges, un exemple clar d'això seria el de Ciutadans en l'Estat espanyol.

Però, com reorganitzar la vella realitat a aquesta nova manera d'entendre la realitat o la política quan els partits polítics van néixer en el segle XIX? I si aquests partits polítics i històrics ja, encara que sigui una mica, han estat “Ciutadans” en els últims anys? Aquest nou sistema ha donat suport a una espècie de política de fitxatges utilitzant el màrqueting i el framing, ja que quan no es tracta de màsters, les llengües (encara que sembla que per a aquest nou sistema el basc no és fonamental) són obligatòries en els nous lideratges. És igual que no hagi apostat pel col·lectiu per a dedicar-se a la política en l'actualitat en tota la seva vida. No obstant això, aquesta realitat té conseqüències en la política, perquè confonen el lideratge amb l'ésser “el major”, i a més no els agrada la reflexió ni l'opinió crítica. S'està confonent la política amb el projecte de les gestions. Per tant, no es tracta de política.

Per exemple, quan portem 45 anys en aquesta llarga transició, en nom del PNB es trien a les persones que renuncien al basc a l'hora d'assumir el càrrec de conseller. No per descomptat, en nom dels socis del partit, sinó que es trien amb el poder econòmic i el consens del sistema.

El màster sí, les llengües sí, però, sobretot, els polítics actuals han de ser obedients al poder econòmic. Això és important, obediència

El sistema ens impulsa una sèrie de prototips polítics. El màster sí, les llengües sí, però, sobretot, els polítics actuals han de ser obedients al poder econòmic. Això és l'important, l'obediència. Potser abans, quan els partits es basaven en el nombre de socis i en l'assemblea, la base era l'obediència als partits. Però jo crec que hi ha una gran diferència entre el model anterior i l'actual. Els primers partits polítics estaven més prop de la societat. Batzokis, bars del poble… reunions, socis, tot era diferent. El poder contactava amb la societat i, al revés, el feia a través dels partits en l'inici de la transició. Però avui dia no. El poder fa contactes directes amb els dirigents dels partits polítics. Els partits polítics no els necessiten, menys a l'hora de socialitzar qualsevol missatge. Per a això, té a les seves mans, bancs, màrqueting… on i quan vol publicar els seus missatges.

I davant aquesta realitat, què? Bé, potser l'important seria recuperar la història, la cultura i, sobretot, en el cas del PNB el perquè de la seva creació. Connectar els batzokis, la cultura, el basc, amb la gastronomia local i tot això, potser, és la solució a la bona política. Per a això, la proposta que s'inicia en el model de Noces Basques de Lekeitio. Una proposta que comença en el nacionalisme, en la cultura basca i amb el basc, ja que la fonamentació és fonamental per a dur a terme qualsevol proposta.

És a dir, persones lliures, no d'aquestes que es fitxen (que han d'estar sempre segons el fitxatge), en les quals conflueixen la cultura, el basc i la història del PNB. On des de la seva diferència estan disposats a treballar en equip i a treballar en col·lectiu en qualsevol moment davant els problemes. I no des de la jerarquia, sinó des de la voluntat d'un mateix i des de la voluntat de participar, tot funciona.

La principal transformació que pot sofrir un partit històric com el PNB en el segle XXI seria convertir-lo en un espai de reflexió i opinió crítica. I perquè això ocorri, cal treballar la reflexió i la cultura política en les persones que estimen la cultura, el basc, la història i la política.

La societat ha d'escoltar la societat i als seus socis i sòcies per a millorar i complir la seva funció en la societat. Perquè així es començarà a resoldre aquesta espècie de desequilibri i desconnexió que existeix entre partits polítics i societats.

Finalment, acabaria amb la valentia o l'audàcia que el lehendakari Pradales ha demanat als nous consellers. Perquè l'atreverencia és necessària per a promoure qualsevol canvi i transformació de la política. Encara que d'una altra manera, per exemple, els membres de l'Euskal Jaia de Lekeitio, fa uns anys, davant la calor desapacible i el nerviosisme de les vaques, van tenir l'ocasió d'assumir el carro (amb tot el seu significat).

Eneko Egibar Artola, veterinari i politòleg