El Govern Basc ha presentat un recurs en els jutjats de Vitòria-Gasteiz contra la decisió de l'Ajuntament de la capital alabesa. Què espereu? Té recorregut?
L'urbanisme de Vitòria-Gasteiz no permet la construcció del pou Armentia-2, ja que aquesta zona compta amb una sèrie de tipus de protecció. Basant-se en elles, l'Ajuntament va dir que està prohibit fer mineria, i la construcció de pous és una activitat minera. Això va deixar dues vies d'impugnació: una administrativa i una altra contenciós-administrativa, judicial. No han recorregut a la via administrativa, perquè això representaria d'alguna manera un conflicte directe entre dos governs del PNB, el del Govern Basc i el de Vitòria-Gasteiz. Han acudit als jutjats. Això té el seu punt polític, li deixa més possibilitats a Urtaran per a fer aquest discurs: -Jo defensaré els interessos de la ciutat.
El Jutjat hauria de rebutjar el recurs en principi, perquè el que prima és la normativa urbanística. Però en el seu moment el Govern Basc i l'Ens Basc de l'Energia van afirmar que existeixen les denominades Línies Directrius Territorials, que estan per sobre dels ajuntaments, i en funció d'això poden tenir alguna opció.
Mentrestant, el Govern d'Espanya està tramitant la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica (LPRA). Aquesta llei prohibiria els sondejos i les explotacions dels pous, no és així?
Això és.
Si el Govern Basc guanyés en els jutjats de Vitòria-Gasteiz, aquesta llei espanyola afectaria el projecte d'Armentia-2?
En aquesta llei existeix un article important, el vuitè, que estableix que una vegada aprovada la llei no es podran dur a terme activitats d'explotació o explotació d'hidrocarburs ni en terra ni en mar. Per tant, no es donarien noves autoritzacions –el pou d'Armentia-2 es troba dins d'una sèrie de permisos que abasten un territori més ampli, el denominat Enara–. Existeix també una disposició addicional que determina què passaria amb les autoritzacions actualment en curs una vegada entrin en vigor la llei: aquestes autoritzacions d'exploració no podran passar a l'explotació sense la seva autorització prèvia a l'aprovació de la llei.
Aquí el Govern té un problema. Quan disposis d'una llicència d'exploració, has de presentar un pla d'actuació per a sol·licitar una llicència d'explotació que especifiqui els treballs que realitzaràs cada any durant sis anys. Abans de realitzar el pla d'actuació, has de realitzar un sondeig, és a dir, un pou per a demostrar la viabilitat de l'explotació. I el sondeig exigeix licitar l'obra, construir la torre, fer una prova de producció... un parell d'anys. La clau és que no tenen temps per a fer-ho a temps: El pou d'Armentia-2 estarà sense executar quan s'aprovi la Llei Espanyola de Transició Energètica, que està previst que s'aprovi al juny.
"El PNB pot obtenir en els tribunals la possibilitat de construir el pou Armentia-2, però hi ha molt poques possibilitats que tot el projecte es posi en explotació"
Hi ha un petit perill. En aquesta confusió, i en el camí d'una nova llei, pot ocórrer que Hidrocarburs d'Euskadi (SHESA) del Govern Basc sol·liciti la llicència d'explotació sense fer els treballs anteriors. No m'atreveixo a dir què passaria, perquè la situació seria molt complicada. Però el Govern ha repetit mil vegades que primer cal explorar-lo, per a després decidir si val la pena explotar o no.
El PNB podria obtenir en els tribunals la possibilitat de construir el pou Armentia-2, però les possibilitats d'explotar tot el projecte són molt escasses. Hem viscut grans i majors sorpreses en altres projectes [somriu] així que no podem descartar-ho del tot, però...
I com hem vist grans sorpreses, perquè en la fase en la qual està el projecte de llei, aquests dos punts importants que vostè ha esmentat poden sofrir modificacions?
Sí, però és molt difícil que succeeixi. La llei està en fase de ponència: El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va presentar fa temps el projecte; després va venir la fase de compareixences, en la qual opinen els grups polítics i els experts; després la fase d'esmenes, tots els grups polítics han presentat les esmenes que han volgut; ara està en fase de ponència. En la fase de ponència, els partits polítics es van sumant a una comissió negociant les esmenes presentades al text original. La negociació del citat article vuitè i la disposició addicional ja està tancada. Hi havia partits, entre ells el PNB, que havien introduït esmenes per a no prohibir les explotacions, però no van prosperar.
El PNB encara té una última oportunitat: portar aquestes esmenes al ple del parlament, a canvi de votar a favor que siguin acceptades en els caramboles d'última hora o en les rares negociacions. Però per a això han de ser decisius els seus vots, i avui dia hi ha majoria per a tirar endavant el projecte sense el suport del PNB. Per un PSOE-Podem, més tot l'independentisme, Més País, Conpromis... Hi ha majoria per a tirar endavant la llei tal com està.
Segona: Alguns apunten que una possible conseqüència del terratrèmol polític de la Comunitat de Madrid és l'avançament de les eleccions generals en l'Estat espanyol. En tal cas, i si el Govern canviés, en què quedaria la llei?
Tot quedaria cancel·lat. Seria difícil, no obstant això, segons el calendari legislatiu, aquesta llei hauria d'estar vigent abans de les vacances d'estiu. És veritat, d'altra banda, que encara que s'esperava que la llei s'aprovés abans, encara no s'ha aprovat.
Diu que, encara que no es descarta la possibilitat de sorpreses de l'una o l'altra manera, és molt difícil que el Govern Basc arribi a explotar el pou Armentia-2 i la zona d'Enara. Per contra, la presentació d'aquest recurs ha suposat que el PNB s'hagi vist embolicat en dos conflictes. Una dins del partit, entre el Govern Basc i l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. L'altre amb el PSE, soci de govern. Al desembre el PSE va votar en contra del sondeig en la Diputació alabesa, deixant al PNB en solitari, en una decisió que es va considerar històrica. Quina és la lògica o el càlcul del PNB per a continuar intentant-lo?
I això del PSE no és només cosa de la Diputació. El PSE també es va decantar per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz. En el Parlament Basc tenim una altra iniciativa per a tirar enrere el pou, i aquí també haurà de decantar-se. El PSE és moltes vegades contradictori, però si aquesta vegada no vol quedar molt clar que el PNB està només, a nivell autonòmic també se li representarà.
Llavors?
Jo no li dono molta credibilitat, però Arantza Tapia ha dit en més d'una ocasió que el Govern Basc no té el 100% de la llicència, que aquí hi ha altres dos socis, els americans, suggerint que el Govern pot tenir una responsabilitat patrimonial si es retarda, que pot tenir un cost econòmic. Per tant, que ho facin uns altres, és a dir, una llei de Madrid, i així aquesta responsabilitat no és nostra. S'ha utilitzat com a argument, però jo no ho crec, perquè és la llei que diu que si vostè és soci i vol sortir del projecte, té l'oportunitat que la resta de socis l'assumeixin i segueixin endavant. Pot existir responsabilitat en cas que SHESA es retiri? Nosaltres hem demanat tots els acords que han signat fins ara, i aquí no es veu res, si no hi ha res que no hagin mostrat.
Les raons poden ser altres dues per a mi. D'una banda, l'entossudiment entorn d'un projecte que han defensat durant tants anys. Primer ho van intentar a través del fracking: van haver de ser bandejats per la iniciativa legislativa popular, pel conflicte que hi havia hagut, etc. Però van continuar amb els seus projectes. I ara els resulta dur rendir-se en un projecte en el qual han utilitzat tot l'argumentari, defensant que és imprescindible. No descarto que sigui això.
L'altra raó possible és a dir, davant totes les possibles caramboles que hem esmentat abans, “per si de cas seguirem fins al final i com en moltes polítiques la carambola és un joc rar, a veure si hi ha sort”. Jo no posaria en això moltes esperances. Si hi ha alguna cosa més, se m'escapa.
Creu vostè que el tema dels hidrocarburs genera una tensió important entre el PSOE i el PNB?
No és fàcil de valorar. El PNB-PSE és un tema capaç de generar una gran bretxa en la relació? No ho diria. És clar que en la coalició de govern de la CAB hi ha diferents posicions. Quan Patxi López va arribar al Govern Basc no era un projecte del gas, però el va mantenir. Posteriorment, la posició del PSOE s'ha anat desvinculant dels hidrocarburs, sobretot a Madrid, on la ministra per a la Transició Energètica, Teresa Rivera, i el lobby verdulero tenen un nivell de poder i han influït en el PSE. Això genera incomoditat en el Govern de la CAB, això és evident en els debats parlamentaris. Des de l'anterior legislatura el PSE diu que no és una aposta prioritària per a ell, però "lleialtat al Govern", em deia en el Parlament Basc Natalia Rojo del PSE.
En els acords de govern és clar que hi ha una mica de temes, dos o tres, en els quals s'acorda que el discurs de cada partit i també el vot seran diferents. L'exemple més clar és el d'un nou estatut. Quin desgast produirà una substància com aquesta? Almenys no crec que sigui decisiu.