Per a la supervivència d'un poble que pateix l'opressió de dos estats, però que continua sent llengua i cultura pròpies, és fonamental poder construir un sistema educatiu propi. La legislació bàsica espanyola i francesa i els jutges limiten radicalment les decisions que en matèria educativa es poden adoptar a Euskal Herria. Per això, seria una ficció pensar que una Llei d'Educació permet desenvolupar un model educatiu propi. En aquestes condicions, la pràctica del “sistema educatiu basc” en una llei que circumscriu a la CAPV no respon a la realitat, tant pel fet que els sistemes educatius són dels Estats, com per l'absència de referències a Navarra i Iparralde.

Aquest sistema educatiu no respon en absolut als reptes que tenim com a poble. Una de les tasques principals de l'escola “basca” hauria de ser, d'una banda, el desenvolupament d'una educació de qualitat i, per un altre, l'ús del basc com a llengua d'estudi. Això suposaria l'euskaldunización dels alumnes i la creació lingüística d'euskaldunes actius, tant des del punt de vista de la cultura basca, com des del punt de vista de la garantia del coneixement de la cultura basca, i també en l'àmbit lingüístic. L'escola basca hauria de ser l'eix de l'educació nacional en basca, basada en un currículum propi que abasti tota Euskal Herria. No obstant això, aquest projecte de Llei d'Educació està molt lluny de ser una llei educativa del País Basc: ni es parla del currículum basc ni del mateix País Basc, per exemple. En la CAPV també s'imposa el marc curricular espanyol, deixant cada vegada menys espai per a la concreció de les matèries i continguts.

Desapareix el model d'immersió i s'estableix un model triangular o pla. Aquest avantprojecte de Llei ha eliminat l'objectiu de convertir als centres educatius en espais respiratoris del basc. El “plurilingüisme” és una forma concreta i no el basc, eix i objectiu d'aquest “sistema educatiu basc”. S'estableix i aposta per un model lingüístic trillano (veure títol IV). En lloc del basc, se centren en models concrets de “plurilingüisme” i “interculturalitat”, en el model escolar que se'ns proposa. En conseqüència, l'avantprojecte de llei suposa accelerar la substitució i aculturació del Basc. Perquè amb el sistema de models actuals, i a pesar que el model D és molt dominant (sense mesurar les habilitats orals!) la meitat dels alumnes no supera el nivell B2 de basc al final de l'ESO, sent en castellà parlants sencers d'edats molt primerenques, per la qual cosa a què ve si no és necessari incrementar les hores lectives de castellà? No és necessari ser enginyer en educació, augmentant les hores lectives en castellà i (almenys) en anglès i reduint les de basca, per a saber quins seran els seus efectes.

El 75% dels estudiants de Formació Professional estudien en castellà en la CAPV. Llançant a les escombraries els esforços d'euskaldunización de cursos anteriors i dificultant i dificultant encara més la possible euskaldunización del món laboral. La Llei de Formació Professional atribueix al Departament d'Educació la promoció del model i l'ensenyament en basc en la Formació Professional (veure apartat 27.2), però el projecte de Llei d'Educació exclou la Formació Professional. Un altre gol per la cama.

En finalitzar l'ESO s'haurà d'aconseguir el nivell B2 en les dues llengües oficials. Els examinadors seran els professors dels alumnes: no és adequat. Hauria de comptar amb el treball d'avaluadors externs, en nom de la necessària objectivitat. D'altra banda, el projecte de llei no diu què passaria si no se supera el nivell B2… és curiós i significatiu. El nivell B2 en castellà està garantit per a tot l'alumnat, fins i tot abans de finalitzar l'ESO, en una societat absolutament castellanitzada i envoltada de mitjans castellanoparlants. Així les coses, l'augment de les hores lectives en castellà no té cap sentit, tret que se sotmeti a l'hegemonia espanyola. Una altra cosa és aconseguir el nivell B2 en basc. Cada any estem veient que el nivell de basc dels alumnes que han acabat l'ESO va baixant, però el nou projecte de llei suposa una reducció de les hores lectives en basca, sense esmentar la pèrdua de qualitat de les assignatures que s'impartiran en anglès…

El que suposa aquest Projecte de Llei d'Educació no és un estancament, sinó un retrocés i una greu amenaça. Per a adonar-se n'hi ha prou amb llegir detingudament el text, al marge de les estranyes i interessades interpretacions dels partits polítics, això sí. Els amants del Poble del Basc, seria millor afrontar aquest atac legal en forma de “ampli acord”, sense perdre temps.

Signants: Dionís Amundarain Saratsola, Karmelo Landa Mendibe, Joxe Manuel Odriozola Lizarribar, Patxi Salaberri Muñoa, Mª Jesús Iartza Martiarena, Andoni Sarriegi Eskisabel, Jon Aleman Astiz, Karlos Gorrindo Etxeandia i JJ Martinez Agirre