Amb les aportacions de diversos experts, Hik Hasi ha elaborat un llibre que pretén ser “un instrument per a la reflexió i un estímul per a aprofitar les oportunitats que s'obren en el nou marc”. S'ha presentat aquest dimecres, amb la participació de nombrosos agents educatius i culturals del basc.

Parteixen de la Proposta Educativa que va llançar Hik Hasi en 2017. En aquest document s'enumeren deu claus per a millorar l'educació. En aquesta ocasió, el treball coordinat per Ainhoa Azpirotz, Arantxa Urbe, Xabier Sarasua i Josi Oiarbide recull veus del món educatiu. Entre les aportacions d'aquest llibre es troben: Mariam Bilbatua, Olaia Jimenez, Jon Sarasua i Karmele Perez d'Huhezi; Xabier Aierdi i Maialen Oiartzun de la UPV; Iñaki Iurrebaso; Xavier Bonal de GEPS; Iratxe Retolaza; Gotzon Barandiaran i Garigeider de Plataforma 0-3 de Navarra.

El llibre es divideix en quatre seccions. En l'apartat Una nova governança, Hik Hasi ha destacat que en els principis i articles de la nova llei educativa s'han obert les portes per a possibilitar la intervenció dels ajuntaments i de les administracions locals. Ja han rebut diverses experiències que han infringit aquests camins: Errenteria - Orereta, Vitòria-Gasteiz, Zaldibia, Lesaka, Baztan, Durango, Bergara i Eibar.

En l'apartat de Basc en l'educació basca, Hik Hasi s'ha centrat en l'objectiu que marca la llei: en finalitzar l'ESO els alumnes han d'aconseguir almenys el nivell B2 en les dues llengües oficials. “Per a això és necessari desenvolupar i garantir les oportunitats obertes en el marc de la llei”. Cal precisar bé, diu, avaluació, intervenció, mesures correctores, conseqüències, formació…

En l'apartat autonòmic s'analitza el grau d'autonomia dels centres en la gestió dels sistemes educatius públics europeus. “Coneguem els models que ens envolten, no ens limitem als models dels estats francès i espanyol”. Hik Hasi veu amb bons ulls el Servei Públic Educatiu Basc, creat per la llei i que ha suscitat una polèmica, perquè “ofereix la possibilitat de fusionar centres de diferents titularitats”. No obstant això, “perquè l'avanç sigui realment significatiu caldria complir tres condicions: que tots els centres tinguin els mateixos drets i deures en tots els àmbits, en el termini acordat entre el Departament d'Educació, els partits polítics i els agents educatius; que es regulin els controls i es determinin les conseqüències; i que s'acordi i posi en marxa un pla integral de millora per a les escoles de titularitat pública”.

En el quart apartat, alumnat i professorat, es presenten algunes claus perquè els nens i nenes més petits (de 0 a 3 anys) i adolescents es trobin en el centre i siguin tinguts en compte per les característiques especials d'aquestes etapes. També s'ha abordat el canvi que s'està produint des de la direcció als equips directius.

A partir de la llei

“Des d'Hik Hasi tenim clar que caldrà continuar treballant per a millorar els procediments i l'execució de la llei en aplicació de la llei a partir de la llei aprovada”. També ha enumerat diverses fites: En paraules d'Hik Hasi, la llei ha de servir per a superar la confrontació i la competència entre xarxes; cal analitzar fins a quin punt la llei permetrà l'educació comunitària, la gestió local, les sinergies locals i la col·laboració mútua entre els agents; la llei ha de contribuir a fer front a la segregació escolar; ha de servir perquè les noves generacions es converteixin en euskaldunes plurilingües; ha de contribuir al fet que l'organització de l'escola sigui participativa; i la llei ha de servir de suport a tota Euskal Herria.

* En el canal Llei d'Educació de la CAB trobaràs tot el que ARGIA ha publicat entorn de la llei.