- El procés d'empobriment de menors en Araba, Bizkaia i Guipúscoa és el que més ha crescut en els dos últims anys. La Plataforma d'Infància denuncia que es tracta d'un "problema estructural" i exigeix mesures per a garantir les "necessitats i salut" dels més joves.
En Araba, Guipúscoa i Bizkaia la pobresa dels menors ha augmentat des de la post-pandèmia COVID-19: un 12,2% dels nens i adolescents sofreixen pobresa o exclusió social. A Navarra no s'ha accelerat tant l'augment, però la taxa de pobresa és del 9,8%. Aquestes dades han estat comunicats el dimarts per la Plataforma d'Infància a través d'un informe basat en una enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Dades de pobresa a Espanya
En la CAPV la pobresa ha crescut més que en l'Estat espanyol en els dos últims anys, però no es manté en els mateixos nivells: És del 33% a Espanya. Espanya és el segon país de la Unió Europea amb major taxa de pobresa de menors, per darrere de Romania. "Hi ha més pobresa que en la resta de la UE i a més està creixent a un ritme més ràpid", explica Joffre López, cap de recerca, segons ha recollit Naiz. La majoria es concentra a Múrcia, Extremadura i Andalusia, on el 40% dels més joves es troben en situació de pobresa.
Espanya és el segon país de la UE amb major taxa de pobresa de menors, per darrere de Romania
Les dades a nivell nacional mostren que els més afectats són els joves d'entre 11 i 17 anys, que viuen majoritàriament en famílies monoparentals. Així mateix, els estrangers tenen un major risc de sofrir pobresa: Entre els menors de 16 anys, el 21,7% dels espanyols no disposa de recursos suficients per a cobrir les seves necessitats, el 40,3% dels d'origen d'un altre país de la UE i el 66,1% dels adults fora de la UE.
Sol·licitar mesures a l'Administració
Els autors de l'informe conclouen que es tracta d'un "problema estructural" i exigeixen solucions a l'administració pública. Entre altres coses, demanen que les famílies incrementin les ajudes econòmiques i que siguin més llargues, que ara és fins als 3 anys i volen que s'allarguin fins als 6 anys, o creïn que la concessió de 100 euros mensuals a menors de 18 anys suposaria "resultats significatius".
A més, la Plataforma d'Infància ha sol·licitat la flexibilització de les condicions d'accés a les ajudes de l'Ingrés Mínim de Vida i l'ampliació dels serveis públics per a nens com a menjador, escola infantil o serveis sanitaris.