Fa temps que la participació en les eleccions en la CAB és bastant més baixa que a Espanya perquè una part dels electors les veu com a eleccions secundàries. A Catalunya va ser similar fins a l'inici del procès. No obstant això, en les eleccions de 2003 la participació es va incrementar notablement per la possible pèrdua de CiU. La campanya electoral de llavors era similar a la que tenim actualment en la CAB: debat tecnocràtic (qui pot prescriure millor tècnica i sense corrupció), necessitat de canvi (donar cabuda a noves persones i idees), impuls a polítiques més progressistes i consecució d'un nou estatut.

El nostre és un port similar: des de 1986 el PNB pot deixar de ser la primera força electoral a Euskadi. Això fomentarà la participació fins almenys el 64% de 2012, a mesura que es vagi incrementant, probablement redundarà en benefici dels dos aspectes principals. De fet, fins a principis del segle XXI en la CAPV existia un sistema multilateral extrem, que s'ha anat moderant en els últims anys reduint la diversitat i confirmant el que diuen les enquestes, es consolidarà el canvi cap al sistema inperfecto bilateral que es va representar en 2020 perquè les dues principals opcions polítiques aconseguiran aproximadament el 75% dels seients del Parlament Basc.

En 2003 a Catalunya era clar que entre les forces de l'esquerra s'anava a produir una unitat per a llevar a CiU del govern. Els sectors nacionalistes del PSC van adquirir un gran protagonisme facilitant l'aliança amb ERC i ICV. En canvi, en la CAB no és clar com transformar el canvi de govern en els resultats electorals. Si EH Bildu guanyés les eleccions no es preveu el govern dels partits d'esquerra. El PSE té una actitud més unionista que el PSC i en una possible coalició no seria líder, sinó un petit soci, amb l'impacte mediàtic que això genera a Espanya.

Tanmateix, en el moment en què la moderació de la competència política s'imposa es podia pensar que la transacció entre interessos podia funcionar per a contribuir al canvi. Jo li dono suport a vostè en els governs d'Espanya i Navarra i vostè em dona suport a mi com a Pamplona en la CAB. La veritat és que la clau dels socialistes d'Hego Euskal Herria està a Madrid i per a mantenir allí el govern socialista és imprescindible el suport del PNB. A diferència d'EH Bildu, el PNB pot fer costat als governs del PP o del PSOE i, en aquest moment, entre tots els partits que fan costat al PSOE, l'únic que pot fer costat al PP és assegurant la majoria absoluta a un possible govern de la dreta.

En conseqüència, una coalició d'esquerres en el Govern Basc posaria en perill al govern de Madrid. Això no significa que no hi hagi partida. El PNB i el PSE poden perdre la majoria absoluta i, si això ocorregués, sabem que el PP estarà disposat, com ha fet a Guipúscoa i als ajuntaments, a donar suport a la coalició PNB-PSE. Això obriria un nou escenari, els socialistes sofririen l'erosió per l'esquerra i si deixessin de governar Madrid podria perdre la centralitat del PNB en l'elaboració de coalicions a curt o mitjà termini.