L'última Cimera del Clima –i ja han estat 28– ens ha deixat una vegada més restes de decepcions i enganys. Han estat moltes les veus que han posat de manifest la falta d'ambició en la lluita contra el canvi climàtic. Molts han destacat la incompatibilitat entre els quals s'enriqueixen amb l'explotació de combustibles fòssils i l'impuls de la seva reducció o desaparició.

És clar que els canvis que estem observant en el clima en els últims anys són conseqüència d'activitats humanes, especialment del Nord Global, relacionades amb la combustió de combustibles fòssils i l'assoliment d'un rendiment econòmic privat desmesurat. La violència de la crisi climàtica ens obligarà a deixar d'utilitzar combustibles fòssils en un curt espai de temps. No obstant això, aquest camí havia de ser planificat fa temps, garantint la justícia i el benestar entre el Nord i el Sud Global. Sobretot quan s'estan donant greus símptomes d'esgotament de combustibles fòssils. Hem hagut d'esperar 29 anys fins a la cimera de Dubai per a poder veure per primera vegada en la resolució final els denominats "combustibles fòssils" de manera difusa. Aquest escàndol reflecteix l'escassa influència de les víctimes humanes i naturals en les butxaques dels qui sostenen aquest sistema criminal.

Si analitzem el contingut de la resolució final d'aquesta Cimera, considerem important la falta de concreció entorn del full de ruta per a “deixar enrere els combustibles fòssils” més enllà de l'estratègia de “triplicar les energies renovables en set anys”. Aquí està la clau. Per a eliminar els combustibles fòssils, tant a Dubai com a Navarra, l'únic camí que se'ns ofereix és substituir-los per energies renovables basades en l'electricitat. I mai es qüestiona l'eficàcia d'aquesta mesura, o la viabilitat que les renovables prenguin el relleu de les maneres d'energia que utilitzem avui dia.

Cal no oblidar que actualment el consum energètic mundial i navarrès es basa principalment en els combustibles fòssils. Segons l'últim balanç energètic del Govern de Navarra en 2021, els combustibles fòssils van representar el 79% del consum total d'energia primària en la nostra comunitat. Així, gairebé el 80% de l'energia que consumim són combustibles fòssils i el 20% són energies renovables. I a nivell estatal, europeu i mundial les xifres són encara pitjors en el cas de les renovables.

Així, la "transició" que es vol fer, és a dir, passar de consumir combustibles fòssils a renovables en pocs anys, ens sembla impossible mentre intentem mantenir l'elevat consum energètic que realitzem als països del Nord Global, impulsat per la lògica del benefici econòmic privat. I no sols per les enormes xifres que hem esmentat en el paràgraf anterior, sinó també pels problemes de difícil solució que tenen les energies renovables. Creiem que és necessari que els poders polítics i econòmics que proposen la transició a les energies renovables analitzin la dificultat d'integrar aquestes energies en el consum elèctric, així com el problema que l'electricitat no s'adapti als consums energètics actuals, com estan informant importants científics.

Aquestes són les mancances i problemes de les energies renovables que s'estan observant a Navarra, que és pionera en aquesta mena d'energies. No hi ha més que acudir a dades oficials: els grans polígons d'emmagatzematge d'aquesta mena d'energies estan destruint cada vegada més el nostre territori i les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle no han disminuït en absolut. De fet, les dades del Govern de Navarra de 2021 mostren que les emissions de CO2 han augmentat un 11,88% des de 1990 i en 2021 un 8,61% respecte a 2020. Així mateix, els sectors que més han augmentat les seves emissions coincideixen amb els més insostenibles: el transport (que ha crescut un 15,39%), en el qual el transport per carretera es prioritza sobre el ferrocarril, al mateix temps que s'impulsa el TAV per als passatgers, i l'agricultura i ramaderia (amb un augment del 17,96%), en la qual s'impulsa un model agrícola i industrial amb una explotació intensiva i una gran macrohisenda.

És clar, per tant, que l'augment de les infraestructures de producció d'electricitat renovable no serveix per a reduir els nivells d'emissió. I, per tant, és necessari fer alguna cosa més, no val només dir que cal "triplicar les renovables", com si això fos senzill, escalable a nivell mundial, adaptat a les necessitats humanes i que servís per a reduir les emissions contaminants.

Per això no podem fer d'estruç. Si hem de reaccionar realment davant el canvi climàtic, hem de posar fi a l'ús de combustibles fòssils, sense caure en les falses solucions que ens planteja el Capitalisme Verd per a mantenir les actuals mesures de producció i consum. La solidaritat entre els països, la necessitat d'integrar-nos en els ecosistemes i l'equilibri entre el Nord i el Sud Global en matèria de benestar ens porta a reduir el nostre consum material i energètic. Tot això ha de tenir el seu reflex en totes les activitats, tant productives com reproductives. I a Navarra no anem pel camí adequat.

No és una tasca fàcil, però és necessària i factible. Això significa que no podem quedar-nos de braços plegats enfront de la degradació social i mediambiental. Hem d'anar construint i experimentant nous valors i pràctiques col·lectives alternatives a l'actual alternativa capitalista que accentua encara més l'emergència climàtica i les desigualtats socials.

En aquest sentit, és esperançadora la generació de dinàmiques i propostes que plantegen noves alternatives provinents de diferents àmbits. La Fundació Sustrai Erakuntza també està estudiant proposades d'actuació que ens permetin actuar des d'un àmbit concret i col·lectiu en la transformació del sistema actual i en la cura de la vida en el planeta. Aquestes propostes van ser esbossades en el seu moment i ara s'està estudiant en profunditat. Perquè aquest és el camí, no els cims que el capitalisme ens vol pujar.

Nerea Martiarena i Martin Zelaia, en representació de Sustrai Erakuntza Fundazioa.