El dissabte, 10 de juliol, el Moviment Contra la Incineració i Donostia Bizirik va dur a terme una acció pedagògica en la plaça Sarriegi del casc vell de la capital guipuscoana: els bars i hotels de la zona van obrir un dels contenidors que dipositen els seus residus i van analitzar davant la ciutadania els temes que portaven dins. Amb el contenidor gris per als rebutjos obert, en teoria no hauria d'haver-hi res reutilitzable ni reciclable. No obstant això, la majoria dels presumptes desaprofitaments que portava el contenidor en l'estómac van ser residus aprofitables que els hostalers de la zona van dipositar sense cap separació.

Els activistes van treure del contenidor 64,8 quilos d'escombraries barrejades i els van separar segons la seva naturalesa i van pesar cada fracció acumulada. Al final, els 64,8 quilos d'escombraries '' del contenidor, que no havia de contenir més que la fracció resto, estaven realment composts de: 57% paper i cartó (37 quilos), 25% orgànic (16,3 quilos), 14% envasos lleugers (9,2 quilos), només 2,77% rebuig real (1,8 quilos) i 0.8% rebuig "altres" (0,5 quilos). És a dir, que el 97% dels residus que transportava el contenidor per a les escombraries barrejades eren reutilitzables o reciclables i dels 64,8 quilos de residus que realment havien de ser allí, 1,8 quilos.

"L'Ajuntament de Sant Sebastià ja ho sap i si no el tenia ja el té ara", van retreure els ecologistes a les autoritats municipals. "A què cal esperar per a posar remei a aquesta situació tan desgraciada? En la majoria dels pobles de Guipúscoa s'han fet passos, els models estan molt a prop. Quin interès hi ha a seguir en aquesta situació any rere any?”.

Donostia-Sant Sebastià, amb les pitjors taxes de reutilització, compostatge i reciclatge de residus a Guipúscoa, compta al seu torn amb dues incineradores en el seu àmbit municipal: La incineradora de Zubieta i la fàbrica de ciment Ciments Rezola d'Añorga.