Telesforo Monzon ha abordat el sistema sanitari en el cinquè mesurament del Nacionmetro. Segons les respostes rebudes, el 56% de la població creu que la possibilitat de rebre atenció en basca hauria de tenir un dret i el 32,5% opina que no. A més, el 52,6% afirma que les universitats haurien de garantir un nombre mínim de mèdics euskaldunes per a garantir el servei, mentre que el 31,5% opina el contrari.

El 18% dels enquestats assenyala que s'ha sentit alguna vegada discriminat per diverses raons: 25% per ser persona jove, 14% per nivell socioeconòmic, 13% per ser parlant basc, 12% per ètnia o raça, 9% per discapacitat, 5% per ser major i 9% per altres raons. “Cal escoltar els pacients i fer una medicina centrada en els pacients per a no descartar-la”, explica Idoia Azkona.

S'està preparant l'examen per a ser mèdic intern resident i les pràctiques universitàries li han permès analitzar la situació dels hospitals i centres d'atenció primària d'Osakidetza. Considera que el llenguatge i la comunicació en general tenen “gran importància” per a prestar una atenció adequada: “Desgraciadament no està garantida per als parlants bascos l'atenció en la llengua que prefereixin”.

El llenguatge, a més de ser un dret, per a Azkonara això influeix en l'atenció perquè s'allunya de la medicina centrada en el pacient, amb el que busquen “la millor atenció possible” perquè els resultats del procés curatiu siguin “millors”: “Entenc que els pacients se sentin exclosos perquè per a ells el basc és la llengua més còmoda o fàcil de descriure en aquest moment incòmode”.

Afegeix que les dificultats d'enteniment “augmenten” en el cas de nens i majors: “En el cas dels ancians es dona menys importància al que diuen i s'atén més els seus fills, per la qual cosa queden fora de joc en el procés de curació”.

Malgrat la importància creixent de les proves complementàries i d'algunes tècniques, la medicina es basa en l'entrevista clínica i la comunicació: “El diàleg amb el pacient és el que finalment ens acosta al diagnòstic o sospita diagnòstica”.

Per això, considera que l'atenció hauria d'estar garantida en la seva pròpia llengua: “En Hego Euskal Herria, a més del castellà i el basc, hi ha altres llengües, i amb les poques eines que tenim no podem atendre-les adequadament”.

No obstant això, considera que no tenen temps suficient per a col·locar als pacients en el centre perquè hi ha una càrrega de treball “tremenda”: “És clar que és difícil dedicar a cada pacient el temps que necessita perquè físicament no hi ha temps”.