El judici per aquests fets se celebrarà a partir d'aquest dilluns. Com estan els imputats?

Els imputats acaben de dir que estan nerviosos, que tenen una gran càrrega sobre la seva esquena, però que han rebut més protecció de la que esperaven, i que estan molt animats per això. Alguns dels imputats porten anys en l'activisme polític i social, la qual cosa endureix la pell.

Ha esmentat vostè la càrrega. Fa anys que es va iniciar el procés, resumeix el succeït.

En 2015, la Policia va efectuar una operació, denominada JARO, en la qual cap dels dos sospitosos havia estat identificat. Nou persones del partit polític Causa Galiza van ser detingudes, entorn de les poques hores de la nit, per falsos abusos. Va ser increïble. Es tractava d'una associació política legal, amb activitat política legal dins de l'ordenament jurídic de l'Estat espanyol. Es van registrar les cases i llocs de treball, es van emportar tot el que van voler: ordinadors, documentació de l'associació... Van fer coses veritablement desagradables. Un dels detinguts presentava una malaltia cardíaca i acabava de ser intervingut, per la qual cosa el seu germà va ser traslladat al seu domicili perquè li veiés també el que estava detingut. De camí a Madrid van tenir el cap tapat, van sofrir amenaces o blasfèmies... Desgraciadament, coses menys rares.

L'Audiència Nacional havia prohibit temporalment l'activitat de Causa Galícia, però després aixecava la prohibició i semblava que tot quedaria oblidat. Llavors, en 2018, va arribar la segona operació policial, la denominada Jaro 2. En aquest cas van ser detinguts els militants de l'organització Ceivar. Ceivar és un moviment contra la repressió, feia costat als presos, oferia advocats als detinguts...

En el sumari es presenten com a prova de les activitats terroristes les actuacions públiques realitzades amb autorització de les autoritats: És Dia pàtria organitzar Galega o Dia dona Galiza Combatente, mostrar solidaritat amb els presos, acollir als presos quan salin...

Hi ha una "prova" especialment curiosa: Celebració del dia dels màrtirs de Carral. És un dia històric, molt conegut a Galícia. En 1846 va haver-hi un alçament militar en tot l'Estat, que va fracassar però a Galícia no el va fer en un principi. Posteriorment, els militars revoltats van ser assassinats en la localitat de Carral, en el sud del país. És un fet que s'ensenya a les escoles, els alumnes fan redaccions... L'Audiència Nacional considera que la seva celebració és un indici de terrorisme.

Quines són les peticions de càstig?

Als imputats se'ls acusa dels delictes d'enaltiment del terrorisme i pertinença a organització criminal amb l'objectiu d'homenatjar el terrorisme. A alguns els demanen sis anys de presó, a altres quatre... En total 102 anys per a dotze persones. A més, les multes econòmiques, les llargues inhabilitacions per a qualsevol ocupació pública –alguns dels imputats són funcionaris i perdrien l'ocupació–, i la il·legalització de les organitzacions Causa Galiza i Ceivar. Al País Basc això va ocórrer amb moltes organitzacions, però seria la primera vegada que se celebrava a Galícia.

En el relat del jutjat, "el pecat original", es tracta de les accions violentes que s'atribueixen a Resistenza Galega.

Aquí cal matisar molt. No és clar si ens referim a les activitats realitzades per Resistenza Galega, un grup organitzat o per persones que no estaven organitzades, que utilitzaven aquest lema. “Resistenza galega” és un lema generalitzat, com a “viva galiza ceive”. En qualsevol cas, quan parlem de violència ens referim a unes poques accions amb explosius que es van realitzar en determinats llocs, després no va haver-hi res més. No obstant això, diverses persones van ser arrestades i empresonades com a grup organitzat, encara que no estaven prou provades. A la sortida de la presó es van realitzar actes de rebuda a algunes d'aquestes persones, i algunes de les persones que van signar l'autorització en la Delegació del Govern per a aquestes rebudes són les actualment imputades per enaltiment del terrorisme.

Tota la lògica de les polítiques antiterroristes a Euskal Herria.

Clar, perquè el problema ve de darrere, quan es va aprovar aquesta terrible Llei de Partits. La definició vaga de terrorisme i d'elogi va fer possible aquest tipus d'operacions. Pot ser que Galícia no tingui el ressò internacional d'Euskal Herria o ara dels Països Catalans, que afortunadament és molt, però aquí militem a favor dels drets civils o de les llibertats fonamentals, des del principi ens vam adonar de la gravetat: primer per les organitzacions basques afectades, però segon perquè vèiem que s'estendria com una taca d'oli. La repressió sempre és així, avui et toca a tu i demà a mi. Segurament quan se'ls va acabar el graner d'Euskal Herria, van pensar, farem una passejada per Galícia. Perquè és increïble que aquestes persones i associacions estiguin imputades en aquest procediment. Aquí no hi ha activitat violenta. Increïble.

Vostè és militant d'Esculca, un observatori de llibertats i drets. Com veu que l'arquitectura jurídica d'excepció aixecada en nom de la lluita contra ETA està en vigor en 2020?

Aquesta lògica no cessa. No sols som gallecs, catalans i bascos, sinó que han realitzat cinc operacions contra espais i persones relacionades amb l'anarquisme: rapers, titellaires... Pel que sembla, l'Audiència Nacional ha de justificar la seva existència. Hi ha lleis que castiguen la dissidència política i jutges que les apliquen feroçment.

El dijous alguns dels imputats van comparèixer en roda de premsa en el Congrés dels Diputats al costat de diversos partits polítics. El representant dels imputats va assegurar que s'han rebut més suports dels que s'esperava.

A Galícia s'ha rebut la solidaritat de sindicats, associacions, partits polítics i personalitats de la societat gallega, entre altres. No en l'exterior, però aquí el tema ha tingut una gran presència en l'àmbit públic. A diferència del que ocorre a Euskal Herria, seria la primera vegada a Galícia que alguna associació il·legalitza per les seves idees. Els propis imputats diuen que estan nerviosos i espantats, que no li agrada a ningú ser jutjat en l'Audiència Nacional, que no esperaven res d'això, però que s'asseguin molt protegits. I això és molt important.