argia.eus
INPRIMATU
Aitor Iturregi
“Els diners és el centre del conflicte en l'Ertzaintza, perquè volen arrabassar-los alguns privilegis”
  • Aitor Iturregi va ser insubmís i emprenedor i, una vegada superada la inundació de la insubmissió, ha denunciat constantment el caràcter militaritzat de l'Ertzaintza. Reivindica un altre model de policia.
Aitor Aspuru Saez 2023ko uztailaren 06a
Argazkia: Aitor Aspuru / ARGIA

Quina és la veritable raó darrere de les protestes dels ertzaines?

És clarament diners, perquè els lleven alguns dels privilegis que han tingut fins ara. És a dir, reduiran les dietes i els complements.

Rebien una dieta de 300 euros quan existia ETA. En els últims dotze anys la situació política ha canviat. No obstant això, aquest complement està inclòs en la pujada salarial de 1.100 euros que ells mateixos exigeixen.

És veritat que des que el Conseller d'Interior, Rodolfo Ares, no han signat el conveni i durant aquests anys han realitzat retallades i modificacions al Grup de Rescat. Ara també estan intentant fer la Brigada Mòbil i aquesta unitat té força.

A més, la inquietud de la Brigada Mòbil precedeix a la mort d'un dels seus membres en San Mamés al febrer de 2018. La pregunta és què feia un ertzaina que no complia els requisits físics en aquesta unitat? Per què no va passar el seu informe mèdic? Va sofrir un infart pel seu esforç físic i és una data important en la cronologia d'aquest conflicte.

El sindicat SIPE està vinculat a la Brigada Mòbil, i els antics membres d'aquesta organització van iniciar el moviment Indar.

Què és SIPE?

És un sindicat separat d'UGT. Es parla molt de la solidaritat amb Jusapol, però no es diu tant que no hi ha classe sindical en l'Ertzaintza, només les corporatives. Només queda ELA i és minoria, només té quatre representants i per això no està en la taula negociadora. ESAN van sortir d'ELA, la segona força sindical actual amb 20 representants en l'Ertzaintza i EUSPEL, amb 10 representants, que va resultar guanyadora en les seus de la Brigada Mòbil, Arkaute i Iurreta. No obstant això, és una organització vinculada a Berrozieta.

Aquests dos sindicats, ESAN i EUSPEL, es van dividir en l'acord d'Estella-Garazi per ELA, que va signar aquest acord polític. CCOO també ha desaparegut i la força major, amb 22 representants, ERNE, es va posar en marxa com a sindicat abertzale i crític i ara és una organització absolutament corporativa.

Membres de la Brigada Mòbil de l'Ertzaintza a Bilbao. Fotografia: EFE

Quin és el paper de la Brigada Mòbil en l'Ertzaintza?

Unitat antidisturbis. A diferència de Berroziak, no són d'elit, però és una unitat de gran força en l'Ertzaintza. És una part important de la policia. Per exemple, quan un ertzaina surt de l'acadèmia d'Arkaute, passa 18 mesos rebent formació. Tres d'ells són la Brigada Mòbil. Són 584 agents, però la Unitat de Rescat està dins d'aquest apartat.

Cobren més que altres unitats i tenen un calendari laboral diferent. Aquesta és una de les principals causes del conflicte. Volen canviar el calendari laboral.

Ara treballen en cicles de 16 setmanes, nou setmanes i mitja de lliurança i sis setmanes i mitja de caserna. És una unitat totalment militaritzada. Això no es pot qüestionar.

El cas de les Berrozas és similar, d'aquí ve que EUSPEL sigui l'únic sindicat que dona suport a l'Ertzaintza amb Indar. EUSPEL està lligat a Berrozieta i han notat que si es fan canvis en la Brigada Mòbil seran ells els següents.

Està nerviós el Govern Basc perquè les reivindicacions materials poden passar al model policial?

Cada vegada que hi ha hagut algun problema amb l'Ertzaintza, el Govern l'ha resolt donant prebendes. Els ertzaines tenen privilegis des del principi. Per exemple, per a qualsevol treball públic, exigeixen al candidat una titulació superior abans de l'oposició, però no per a ser ertzaina. És més, el perfil lingüístic en basc no és necessari. Una vegada superada l'oposició es converteixen en funcionaris de nivell C1 o C2. A més tenen dret a jubilar-se als 60 anys, la qual cosa no tenim els altres.

Cobren per la realització d'hores extraordinàries normals entre 21 i 26 euros, hores extraordinàries nocturnes entre 23 i 28 euros, hores festives entre 24 i 29 euros i hores extraordinàries nocturnes i festives entre 25 i 30 euros. Aquesta és la mitjana, amb major nivell, que reben més diners.

Aquests privilegis van arribar perquè van crear una Policia vinculada al conflicte polític, però això s'ha acabat. Ara que la situació política ha canviat, hi ha complements i dietes que no poden cobrar i no volen renunciar. Els torns de nit o les hores extres no cobraran la mateixa quantitat i no donaran dieta als guardaespatlles per a la compra de roba, per exemple.

Tot això està sent retirat. Després de les retallades en educació i en Osakidetza, ha arribat el moment de la joia de la corona, l'Ertzaintza.

L'ús d'unes certes armes tampoc estava entre els privilegis?

Sí, tots els ertzaines podien utilitzar pilotes de goma per a controlar a gent que abans era “conflictiva”. La doctrina de l'Ertzaintza era mantenir una distància de seguretat amb els manifestants i les pilotes que utilitzaven per a això. Això, al seu torn, els permetia fer front a les protestes massives amb pocs agents utilitzant una gran violència.

Aquest canvi no es va dur a terme fins a la mort d'Iñigo Cabacas, però els ertzaines van protestar perquè no volien la prohibició de llançar pilotes de goma. La veritat és que no hi ha hagut prohibició de pilotes, hi ha unitats en les quals està limitat l'ús d'aquest material, com la Brigada Mòbil, però, no obstant això, l'Ertzaintza estava en contra. I cal no oblidar que encara tenen aquesta possibilitat si rebem l'ordre correcta d'un líder. La veritat és que abans de l'assassinat d'Iñigo Cabacas, qualsevol ertzaina tenia competència per a llançar pilotes de goma.

En qualsevol cas, ni el Departament de Seguretat, ni el seu Conseller, ni el Govern Basc, ni el PNB, ni qualsevol partit que faci costat al PNB en el poder volen que es debati quin és el model de seguretat que es necessita en la CAB. Entrar en aquest debat suposaria reconèixer que van crear una organització que s'ha quedat enrere, i que ha ocorregut perquè les decisions no han estat correctes i adequades.

D'altra banda, la Unió Europea aconsella que hi hagi un policia per cada 500 habitants i aquí el nombre de policies el supera, només amb l'Ertzaintza. Caldria afegir la policia local, la Guàrdia Civil i la Policia Espanyola.

El Govern Basc ha difós que darrere de les protestes hi ha diverses forces de dretes espanyoles, quina és la seva opinió?

És un intent de desviar l'atenció. En el fons, el conflicte és diners. Diuen els ertzaines que volen equiparar les seves condicions laborals amb la policia municipal, però amb quin policia? Un ertzaina acaba de sortir de l'acadèmia cobra 2.700 euros bruts mensuals. Les deduccions seran de 500 o 600 euros, incrementant-se les dietes, etc. 38.000 euros anuals per a un ertzaina d'escala bàsica. Més tard.

Per exemple, quan Javier Balza era Conseller d'Interior va comentar que l'Ertzaintza era la policia que més cobrava, i en 2018 la Policia Espanyola i la Guàrdia Civil van manifestar que a Sant Sebastià cobraven 600 euros menys al mes que els ertzaines.

Quins són els eixos del debat sobre el model policial?

En primer lloc, el model de policia no pot basar-se únicament en criteris policials, sinó en la prevenció de conflictes, en les relacions de solidaritat i en la justícia social. Posteriorment, és necessari establir mecanismes interns i externs de fiscalització de l'activitat policial, que no existeixen en l'Ertzaintza. En l'assassinat d'Iñigo Cabacas van demostrar que no està. Tot va quedar en mans de l'Ertzaintza i vam veure que en la comissaria de Deusto no es feia un seguiment de l'ús de les armes i no va haver-hi una comissió externa per a analitzar el succeït. Hi havia comissió interna, però com el cas va arribar al jutjat, va suspendre la seva activitat, deixant tota la responsabilitat a la Fiscalia.

Han d'existir comissions externes i internes, en cas contrari es repetirà l'ocorregut amb Iñigo Cabacas, armes llargues que no pertanyien a particulars, sinó a grups o unitats, però que no van incloure en el llibre de registre l'agent que va utilitzar les armes, si es van utilitzar municions... Ho van netejar tot i mai es va saber res. Aquestes mesures de control no són reals.

Un altre eix és la modificació de les tècniques i tàctiques, és a dir, la transformació de la base acadèmica i, finalment, la modificació de l'organització policial.

Què vol dir amb la tècnica i la tàctica?

En altres països, més avançats en aquest àmbit, la formació policial dura dos o tres anys, aquí nou mesos. Què significa això? Que la còpia de la Policia Espanyola és el model policial de l'Ertzaintza, que és la durada del curs de l'acadèmia de policia d'Àvila. Al Canadà, per exemple, abans de rebre tres anys i set mesos de formació, cal superar el grau de seguretat del batxillerat superior, de tres anys.

Qualsevol persona amb estudis bàsics en la CAPV pot preparar l'oposició i una vegada superada aquesta, entra en Arkaute.

Hi ha molts models de policia?

Coneixem a alguns. La tolerància zero és de la Guàrdia Civil. El model tradicional és el de la Policia Espanyola i l'Ertzaintza, encara que l'Ertzaintza actua amb un altre model, el de resolució de problemes. Perquè a vegades es comporten com si anessin policies locals de petits pobles. A més, existeix un model de proximitat que s'utilitza al Regne Unit i un model comunitari de Québec.

Per cert, vull destacar que amb la Llei de Policia Basca ara tots els agents de la Policia Municipal reben formació en Arkaute i que les queixes han augmentat. Abans la policia municipal era més independent perquè estava en mans dels ajuntaments.

Aquest canvi s'ha produït perquè el Govern Basc vol transformar Arkaute, de la fàbrica de policia a l'acadèmia de seguretat. Per això també han realitzat una oposició de bombers, amb pólvores trencades, i també volen rebre formació de conductors d'ambulàncies.

Alumnes de la 25a promoció de l'Ertzaintza en l'acte inaugural de formació que rebran en Arkaute. Fotografia: Obert

Vostè dona molta importància a l'acadèmia d'Arkaute.

És clar que per a transformar el model policial cal canviar la base acadèmica. La base d'Arkaute és el model de fa 40 anys i encara que es vagin actualitzant, les arrels no han canviat.

Per exemple, el desenvolupament del model comunitari en Québec hauria de canviar radicalment, però no sols això. De fet, la comunitat necessita instruments per a fiscalitzar la seva activitat per a tenir control policial. No és responsabilitat del govern o del conseller, sinó d'una comissió independent.

El model comunitari significa que els agents coneixen la societat i la comunitat. Haurien de reunir-se amb la societat civil. Perquè la seguretat no és només competència policial, sinó que inclou serveis de salut, benestar social, etc. Tot això cal treballar-ho, en cas contrari la policia només respondrà als delictes, sense atendre els problemes radicals.

Seguint aquest model, què hauria de canviar l'Ertzaintza?

En primer lloc, que no és gens pròxim. És impossible, perquè per a això has de conèixer a la comunitat i això implica reunir-se i relacionar-se amb els agents de barri, societat o educació. En la cultura de l'Ertzaintza sembla que són els enemics, que és el resultat de la formació acadèmica que reben.

Per als ertzaines els ciutadans som civils i ells estan en una altra categoria. Creuen que estan per damunt, però el pitjor és que els ensenyen a través de privilegis que existeixen per sobre de la societat. Per exemple, a Vitòria-Gasteiz se'ls ha permès tallar el tramvia durant dues hores, la qual cosa no ha permès a ningú. Una altra casta, la que està per sobre dels ciutadans, té uns certs privilegis i obliden que els ciutadans els paguem.