El cas judicial contra el procés sobiranista català és “indissoluble”. Així ho va manifestar ahir en un acte el magistrat del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, president del tribunal que jutja el macrojudici en el Congrés dels Diputats. No obstant això, i amb l'objectiu d'agilitzar "" el judici, ha decidit delegar en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el judici contra els sis processaments per desobediència. Els imputats són Lluís Guinó, Lluís Corominas, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, membres destituïts de la Mesa del Parlament de Catalunya, i la diputada de la Cup, Mireia boia. Per a ells, la Fiscalia demana multes econòmiques i una inhabilitació d'entre 16 i 20 mesos per a un membre d'eta.
Les defenses dels dotze líders polítics processaments per rebel·lió o malversació de fons públics, o per tots dos, en relació amb el procés sobiranista, també van demanar que els seus clients anessin jutjats a Catalunya en entendre, entre altres coses, que els presumptes delictes que se'ls imputen van ser comesos a Catalunya, eren aforats i no correspon jutjar-los al Suprem. Però Marchena ha respost que el presumpte delicte supera les fronteres de Catalunya, on el jurat ha pres una decisió unànime, i que els efectes de la declaració unilateral d'independència s'han difós fora d'ella. El Tribunal Suprem jutjarà, com era d'esperar, a Oriol junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell. La Fiscalia demana que se'ls imposi una pena d'entre set i 25 anys de presó per homicidi en grau de temptativa.
L'acte del Tribunal Suprem que ahir va emetre el Suprem no podrà ser recorregut davant el Tribunal Suprem. Les defenses tenen deu dies per a presentar els seus escrits, que estan a punt de ser absolts, i totes les parts podran demanar proves. El Suprem decidirà a continuació si els admet o no i comunicarà la data d'inici del judici, que se celebrarà a la fi de gener.
Per a portar a Catalunya la causa dels imputats per desobediència, el Suprem argumenta 'motius d'eficàcia', 'relacionats amb la durada i complexitat del judici previsible'. No obstant això, en explicar el canvi de criteri, no ha abordat el fons jurídic de la qüestió
El Suprem argumenta “raons d'eficàcia” per a traslladar a Catalunya la causa dels imputats per desobediència, “les que estan relacionades amb la durada i complexitat del judici previsible”. No obstant això, en explicar el canvi de criteri, no ha abordat el fons jurídic de la qüestió.
Quant als imputats per rebel·lió i malversació de fons públics, l'acte assenyala que “el sistema constitucional no reconeix el dret a ser jutjat prop de casa”. Per part seva, les defenses han demanat que el judici se celebri a través d'un sistema de traducció simultània perquè els imputats puguin expressar-se en català. La magistrada Marchena, que ha escrit l'acte, ha deixat "oberta" aquesta possibilitat i ha demanat als advocats més detalls sobre la petició de la Fiscalia. No obstant això, ha criticat aquesta petició «espontàniament», subratllant que, referent a això, els acusats «durant molt de temps» que ha durat el procés no han mostrat «una queixa d'indefensió».
“Desimpresiones legítimes de les barres”
Les defenses van al·legar el passat 18 de desembre, en la sessió celebrada abans del judici, que el Suprem vulnerava els drets dels acusats. Andreu Van den Eynde, advocat de Junqueras i Romeva, va assenyalar llavors que, per exemple, els imputats “són polítics fent política”. I l'advocat de Boya, Carlos López, va denunciar que “hi ha una raó d'Estat” darrere del judici contra els dirigents sobiranistes: “No hi ha raó jurídica perquè els fets siguin jutjats”. En aquest sentit, Marchena considera que els “legítims desallotjaments de les barres” són els més advocats, però “no tenen la garantia de cap argument”.
Aquesta notícia ha estat publicada per Berria i l'hem portat a ARGIA gràcies a la llicència CC-by-sa.