En la teoria de la política lingüística existeixen àmbits d'ús de la llengua que, pel seu caràcter social ampli i referencial, tenen una importància estratègica com són l'administració, l'ensenyament, el món laboral i la cultura. Aquestes quatre funcions han estat interpretades per molts experts com a funcions nacionals del llenguatge, assegurant que si no es normalitza l'ús de la llengua, la comunitat lingüística té un futur negre.

Però, d'altra banda, els mateixos experts insisteixen que l'ús i normalització d'una llengua minoritzada no pot fer-se per Decret o per Llei. El Quadre Jurídic té l'obligació de garantir els drets lingüístics reconeguts a la comunitat. Però aquests drets lingüístics queden en mans de la ciutadania, a la qual correspon l'exercici i l'adquisició d'aquests drets.

I aquest és el debat que s'està donant en aquests moments en els tres col·legis administratius que divideixen el País Basc, amb les característiques pròpies de cadascun.

En l'àmbit de l'educació, per exemple, els obstacles que imposa l'Estat francès són clars. L'actitud contrària a la immersió i la prohibició de realitzar estudis en basc tant en Breveta com en la resta dels estudis són prova d'això. A Navarra també estan a la vista les limitacions que s'imposen en l'àmbit de l'educació. Els bascos que volen educar als seus fills en basc estan condemnats a la política de zonificació de l'apartheid. I de la nova Llei d'Educació que s'està elaborant en la CAB, el concepte d'immersió també ha estat descartat, i ningú sap el que aportarà en la pràctica aquest “model plurilingüe l'eix del qual és el basc”. Amb l'acord entre PNB, PSE i Podem, no falta cap raó per a tenir grans incerteses. I tot això està passant, a més, en els últims 50 anys, quan l'aposta que la majoria dels bascos i basques han fet pel model “D” és hegemònica, a favor de les tres divisions administratives d'Euskal Herria. En la funció estratègica que és l'ensenyament, per tant, manquem d'un marc jurídic nacional per a protegir els drets educatius que corresponen al nostre poble. En altres paraules, manquem d'un quadre jurídic que ens protegeixi dels atacs contra nosaltres. No oblidis que la presència del 25% del castellà que Madrid ha imposat contra el model d'immersió a Catalunya també es pot aplicar aquí…

I en l'àmbit de l'Administració succeeix el mateix. 49 municipis d'Ipar Euskal Herria s'han sumat a la Carta de les Llengües Minoritàries d'Europa per a donar suport als passos que vulguin donar en l'administració. De fet, l'Estat francès nega l'oficialitat del basc en si mateix, anul·lant tots els passos que es puguin donar en l'àmbit administratiu. A Navarra, és conegut l'apartheid dels drets lingüístics que s'atorga en els diferents àmbits administratius a conseqüència de la zonificació. Per a treballar en l'administració en la majoria de les zones de Navarra no cal saber basca i en les proves d'accés a la mateixa no es considera ni tan sols mèrit el basc. I en la CAB, la qual cosa es coneix entre el personal com el Nou Decret de Perfils Lingüístics, en lloc d'avançar en la regulació de l'ús, obrirà la possibilitat de fer un pas enrere també en relació als perfils lingüístics. I tot això, quan estem en plena involució jurídica de l'àmbit administratiu, tal com demostren les últimes resolucions judicials d'Irun o Laudio. En la funció estratègica de l'Administració, per tant, tampoc tenim un marc jurídic que ens ofereixi el suport jurídic nacional que ens correspon. Encara estem dins dels límits imposats per les constitucions espanyola i francesa.

I, encara que de forma molt breu, el Govern Basc va rebutjar la necessitat de desenvolupar Plans de Basc per a les empreses de més de 50 treballadors/as proposats per ELA i LAB en el món laboral. Ni què dir a Navarra ni en Ipar Euskal Herria. I podríem dir el mateix de la cultura basca. En la literatura, en l'àmbit audiovisual, en les noves tecnologies, en la televisió i al cinema, en el teatre… en tots els llocs, a més de que el castellà sigui molt majoritari, no hi ha un marc jurídic nacional que secundi i potenciï de manera efectiva la producció basca.

En definitiva, a pesar que en aquests anys, gràcies a la dinàmica popular, hem avançat en aquests quatre àmbits estratègics de la política lingüística, en 2022 seguim sense un marc jurídic suficient que protegeixi i garanteixi els nostres drets lingüístics des del punt de vista nacional. La garantia del futur basc està en un altre lloc, en la voluntat de la ciutadania.

Com manquem d'un marc jurídic nacional que protegeixi i garanteixi els nostres drets lingüístics, i com els atacs contra el dret a construir una Euskal Herria euskaldun es continuaran produint, com fins ara, en el futur, la desobediència civil constructiva és el principal medio que ens queda.

Hem de superar el buit jurídic que tenim en l'educació, en l'administració, en el món laboral i en l'àmbit cultural per la via de la desobediència civil. El lema Vull viure en basc és una reivindicació, hem de convertir-lo en l'eix de la nostra pràctica diària, viu en basc. I això ens porta a la desobediència irremeiablement. I de la pròpia desobediència a la desobediència civil constructiva. Només vivint en basc superarem el regne de l'erda. La Korrika que comença, que sigui una resposta popular unitària en tota Euskal Herria, perquè el basc és la pàtria dels bascos i l'únic territori lliure.

Joseba Alvarez

Miembro de l'esquerra abertzale