L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític bipartidista (establiment de llistes tancades i la Llei D 'Hont) i a la defensa de la "unitat indissoluble de la nació espanyola". Aquests principis van ser recollits en la vigent Constitució de 1978 i estaria blindat davant qualsevol canvi institucional que es pogués produir en l'Estat espanyol, ja que requeriria una majoria de tres cinquens de diferència entre el Congrés i el Senat, per la qual cosa es compliria la profecia: -Tot està lligat i ben lligat.
En aquest context, després de la desaparició de Ciutadans i Podem, només Vox i els partits nacionalistes perifèrics quedarien com a obstacles per a garantir el retorn del Bipartidisme. Això portarà el triomf del concepte d'estabilitat o equilibri sobre un "sistema estable malgrat el canvi", i traslladant-lo a l'àmbit polític, es traduiria en la Reforma del Règim del 78, sense alterar els seus principis fonamentals (monàrquic, centralista i neoliberal), les tesis defensades pels partits del principal establishment de l'Estat espanyol (pp i PSOE).
El retorn del bipartidisme?
Després del parèntesi estival, no es pot descartar la signatura d'un acord d'Estat PP-PSOE que reculli els aspectes imprescindibles per al funcionament de la maquinària de l'Estat
Feijoo ha decidit alliberar-se del jou dels FAES, que li impedia actuar com a polític moderat i com a home d'Estat, i estava revisant la seva estratègia política actual per a incorporar en la seva saber polític el que es coneix com a intel·ligència maquiavèl·lica. Aquesta estratègia consisteix en l'ús de comportaments cooperatius o lluitadors que poden donar lloc a majors possibilitats d'adaptació a una situació determinada (renovació de CGP).
Així mateix, la intel·ligència mediàtica té una extraordinària capacitat per a descobrir vulnerabilitats alienes i utilitzar-les en benefici propi, així com per a realitzar accions complexes. Aquestes accions complexes poden, en principi, no ser enteses pels votants, ja que les seves metes es projecten cap a un futur intermedi (aconseguir la Presidència del Govern).
Així, després d'un parèntesi d'estiu, no es pot descartar la signatura d'un acord estatal PP-PSOE que reculli aspectes imprescindibles per al funcionament de la maquinària estatal, com la Presidència del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) i la renovació de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Aquest canvi de paradigma polític tindria benediccions de l'establishment financer i podria permetre futurs acords estatals entre el PP i el PSOE per a representar la metamorfosi del Règim del 78, a través d'una reforma edulcorada de l'actual Constitució, amb la màxima del gatopardismo ("Canvia tot perquè res canviï").
Germán Gorraiz López, analista