argia.eus
INPRIMATU
No tot sortirà bé
  • “Tot sortirà bé”, “Ningú es quedarà enrere”… Des del primer moment de la pandèmia, governs, institucions i fins i tot entitats financeres ens han llançat frases com aquestes per a animar-nos a limitar i limitar les nostres llibertats. No ens enganyem. Senzillament, perquè no és veritat, sinó mentida: tot no sortirà bé i molts es quedaran enrere.
Juan Mari Arregi 2020ko maiatzaren 08a
Kapitala estrategia prestatzen ari da larrialditik irteten garenerako: langileei xantaia egingo die bihartik aurrera. (arg.: Dani Blanco / ARGIA)

Això no ho diu un trampolí de catàstrofes, és una cruel realitat. No tot està sortint bé: tenim milers de morts, molts sanitaris, les residències de majors s'han convertit en botí d'inversors internacionals i estan fotuts per la falta de recursos, i els polítics carronyers es valen deshonrosament d'aquestes morts.

I encara, després de la pandèmia que haurem de viure junts, no tot sortirà bé. El capital està preparant la seva estratègia. Fins a la data, s'ha vist obligada a recórrer als Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i als diners públics, per la qual cosa no ha pogut acomiadar als treballadors. Argumenta que manté l'ocupació, que a partir de demà farà xantatge als treballadors que tinguin nous expedients per raons organitzatives i proposarà la rescissió de contractes o la reducció de salaris.

Per això, desenes de milers de treballadores i treballadors perdran la seva ocupació, unes altres tindran un treball més precari i se'ls reduiran els seus salaris; desenes de milers de joves no podran aconseguir la seva primera ocupació ni podran realitzar projectes de vida; la dona el tindrà més difícil encara si és migrant… i la desigualtat augmentarà.

Com es pot treure tot bé amb aquest panorama? Va bé amb els de sempre, amb el capital que ha socialitzat les pèrdues amb les arques públiques, i ara es prepara per a privatitzar beneficis a costa de desigualtat, precarietat, reducció d'ocupació i baixades salarials.

“Tot sortirà bé, ningú es quedarà enrere”. Un eslògan bonic, però fals.