Jo li deia: “També vas estar immigrant a Amèrica?”. Ella es va afanyar a dir: “Ah sí, ens vam anar a gaudir d'una bona feina”. “Ah, i penses que els teus són aquí de plaer?”. “Et recordes d'utilitzar aquesta llei francesa i la dels lagüngos, especialment la segürgota social i els serveis püblicos... Contemplaven els güises, recollien el lloc dels francesos, barrejaven els racons, portaven als malfactors amagats en el seu ühold o no... No gütüzü haboro etxen, gititzüran ahoguko!”.

La insistència d'aquesta conversa no podia portar-la més lluny, i passem a referir-nos a un altre gea, sempre en la violència de la barberia, que era el nostre temps. El prefecte no es referia a les altres güczis sinó a les burles, no a la maldat, sinó al que les altres cames ja havien dit sobre si mateixes. Aquesta por als immigrants s'ha accelerat des de llavors, com si un üholde cobrís la güzi europea. Un polític elíseo està augmentant aquesta vergonya, sigui amb aquesta fe, sigui amb l'esperança d'arribar a un gran bardín per a poder assistir a la votació. Es diu que és una idea falsa, una presumpció falsa: segons senten, estem de la barbàrie d'aquests immigrants, especialment en el camp de la Revolució francesa, on els africans que busquen treball sobretot tenen un atur en aquest país, i que els estrangers praubs no estan tan per sobre dels hebreus, especialment els del müsülürím.

També haig de ser Ütsü, meitat phürü: un immigrant no es veu en Maule-Lextarre, ni en altres ciutats de üngürüko com Oloroe, Ortese, Donapaleu, Saint-Jean-Pied-de-Port, Baigorri, Hazparne... Els ha tingut a Pau i Baiona? Una vena zonal? On està el terrible üholde que em va parlar en tot? És difícil tallar les ales a un malvat rumor, almenys mirant des del creixement d'aquesta vena a la guitarra, i perquè diguin clarament que no hi ha tals üholders, salveu a un polític demagoga en la llengua de la zona, que no té els nostres botzis mereji.

Aquest article ha estat publicat per la revista Laborari i l'hem portat a ARGIA amb la seva autorització.