argia.eus
INPRIMATU
Els pares dels joves que han comès delictes, "preocupats" i "a la recerca d'ajuda"
  • Després de la intervenció de l'Ajuntament en l'assumpte dels robatoris, un grup de pares de joves als quals se'ls acusa de presumptes delictes ha pres la paraula. Asseguren que el problema dels seus fills comença quan es barregen patologies com el dèficit d'atenció o la hiperactivitat amb les drogues, i que no hi ha "solució integral" per a afrontar-les. Se senten "decebuts i cansats" i creuen que la presó "no solucionarà" el problema dels seus fills i netes ".
Xabi Gorostidi, Goiena.eus 2019ko ekainaren 06a
Arrasaten egondako lapurreta kasuetako baten irudia, Erreka tabernan apirilaren 12an gertatutakoa / GOIENA

Aquesta notícia ha estat publicada per Goiena i l'hem portat gràcies a la llicència Creative Commons.

Heus aquí la nota remesa per aquest grup de pares i mares als mitjans de comunicació, traduïda íntegrament al basc:

"Solució integral per a fills amb problemes diversos

Som un grup de pares i mares que portem anys gestionant un greu problema. Els nostres fills i filles tenen diferents patologies i ens resulta impossible resoldre-les, sobretot perquè no trobem solucions integrals. El nostre fill, per exemple, té diagnosticat dèficit d'atenció i hiperactivitat i, en aquest sentit, ha desenvolupat el consum de drogues i l'addicció. En sortir al carrer consumeixen drogues per a tractar de tapar aquest buit que els és propi i, d'aquesta forma, agreugen el problema, ja que el cànnabis és un potent neurotòxic. Allò que era un problema aïllat comença a complicar-se i provoca conseqüències cada vegada més greus. Existeixen associacions específiques per a donar respostes a cada tipus de problema, però no hi ha associacions que donin resposta a tots dos problemes.

No obstant això, hi ha un tercer factor: els nostres fills no estan bé; alguns d'ells cometen delictes, i davant això sembla que són joves que no tenen el control de les famílies. Als seus pares i mares ens diuen: “No els heu posat límits!”. Però això no és cert, perquè hem intentat fer tot el que és a les nostres mans, des de l'amor i la disciplina. Manquen de capacitat de raonament. Es mouen en un món totalment emocional i tenen bloquejos que els impedeixen pensar amb claredat. A conseqüència d'això, es mouen a través d'impulsos, la qual cosa dificulta enormement el control dels pares. Són persones amb baixa autoestima, sense assoliments personals, la qual cosa augmenta la seva ansietat a llarg termini. Aquest malestar és encara major en veure que els joves que els acompanyen es fan amos de la seva pròpia vida i a través de les drogues aconsegueixen la solució al seu malestar. Es tracta de persones vulnerables que necessiten l'ajuda dels psicoterapeutes per a poder avançar a través de petits assoliments. L'objectiu és utilitzar aquest excés d'energia que els és propi per a canalitzar la seva vida. Veiem clarament el rebuig de la societat cap a ells i elles, que s'agiten davant la falta de rumb d'aquests joves. És molt difícil explicar que cometen delictes, però no són delinqüents. Cometen delictes sense saber per a què i per què, per la qual cosa la solució és la psicoteràpia i el treball comunitari, no la presó. Creieu de veritat que els lliurarà ficar-se entre els barrots? Per als quals tenen baixa autoestima, creieu que el camí de la sanció és l'adequat? L'única cosa que fan els jutges que ho defensen és complicar encara més l'assumpte.

En la nostra opinió, la solució és i estem treballant per a això: conjuminar les administracions, els serveis sanitaris públics, els serveis socials i els agents que treballen per a facilitar l'accés al món laboral, per a tractar aquest problema. Al País Basc existeix una associació, anomenada Abegia, que treballa amb persones amb patologies molt diverses, però amb catorze places per a tot el País Basc.

Els familiars necessitem ajuda. Pares, germans… ens sentim cansats i decebuts. El nostre estil de vida es basa en aquests nens i nenes que estan plens de problemes, sempre a l'espera del que pugui ser la següent equivocació… Ens sentim culpables, sense ser culpables. Portem anys buscant solucions, però només trobem pegats. Vivim superats per les circumstàncies i no sabem què fer. Les nostres forces s'esgoten. Vivim a l'espera d'una organització que ens ajudi eficaçment, per a sortir d'una situació que no té fi.

Ajudi'm, si us plau. Els nostres fills volen ser feliços i útils per a la societat. Però sembla que, en aquest moment, la societat els dona l'esquena.