Amb el confinament hem hagut de crear noves rutines, i per als quals vivim en els edificis de les ciutats, la qual cosa ha tingut a veure amb el desenvolupament de diferents relacions amb els veïns pròxims (afortunadament també amb els comerciants que estan prop de casa). En el nostre cas, així ha estat; de l'una o l'altra manera, juntament amb la implantació de l'estat d'alarma, comencem a sentir la responsabilitat dels quals eren a prop.
"Amb el confinament hem hagut de crear noves quotidianitats, i, vulgui o no, per als quals vivim en edificis urbans, ha tingut a veure amb el desenvolupament de diferents relacions amb els veïns pròxims"
Aquest primer cap de setmana em vaig veure fent el mapa dels veïns, posant a cadascun una marca de perill. En aquest treball, observem que una quarta part dels veïns eren dones majors de 75 anys que vivien soles. La distància era la que ens obligava a anar de porta en porta des de la dotzena fins a la primera planta, amb la finalitat de saber com es trobava la gent.
Aquestes primeres, segones i terceres visites, de dos metres de distància, van teixir una nova cotidianeidad, deixant a un costat la relació que en un principi es basava en la salutació. Gràcies a això, comencem a conèixer les seves llargues vides. Vam conèixer els reptes de Dèlia que venia d'Osca i la situació del seu marit. Descobrim que l'asturiana María Socorro ha estat la protagonista d'una història de fugida que es va dur a terme en favor d'una vida radicada en l'autonomia. Ens va sorprendre la duresa de la vida de la Conchita d'Azagra, encara que lluny de la seva evident alegria.
Les empanades, bescuits i magdalenes que ens han fet representen a Silvia Federici, una vegada i una altra, repetint entorn d'Àfrica: les dones adultes mai volen vendre la vaca o tallar l'arbre perquè són l'arrel i el protector, sempre tenen al cap la supervivència de la comunitat.