La setmana passada vaig ser a la Torre Olaso de Bergara, en una xerrada sobre l'adquisició de símbols.

Darrere dels símbols hi ha un relat, i és evident que els símbols que tenim a la vista –escuts, banderes, monòlits, noms de carrer…– narren el relat que convé a l'imperi.

No convé a l'imperi relato dels pobles oprimits: arraquea els seus fonaments. El poble oprimit necessita el seu propi relat per a poder avançar dignament. Necessita descolonitzar.

On érem els bascos en el procés de conquesta? Amb l'imperi o com a poble resistent? Doncs en tots dos. Després d'haver estat arrencats de Navarra en conquesta, molts bascos van participar en el projecte imperial d'Espanya. uns a Amèrica i altres a Navarra. Dins de Navarra, amb conqueridors beaumontesos i en resistència agramontesos.

Nosaltres no, però la majoria dels pobles oprimits de l'imperi han recuperat la seva independència, i estan fent el seu propi camí i el seu relat. En venir a nosaltres els fa mal els símbols de l'imperi, com el d'Irala. Tenen clar el tema de la conquesta.

I nosaltres? Sabem que els canons de Belate o la celebració de San Marcial fan mal als de Nafarroa Garaia? Sabem que hem estat conquistats? Estem construint el nostre relat?

Afortunadament, en Antzuola –l'escut–, en Arrasate –el carrer– i en Oñati –la bandera– hi ha unes pinces de llum, per exemple.

També hem de contribuir a pal·liar els dolors causats per la conquesta d'Amèrica, sempre dins del nostre propi relat. Molts bascos sí, però els bascos participem? Era un projecte del nostre Estat? Nosaltres, érem (som) Espanya? O estem sotmesos a Espanya (i a França)?

Així estem. Tenim molt a aprendre dels americans empoderats. Som conscients de la necessitat d'un relat propi!

Iñaki Idigoras Igartua