El dimarts El Client va publicar la informació. Alfredo de Miguel, ex dirigent de l'Araba Buru Batzar, ha assumit noves responsabilitats en l'administració pública després de ser condemnat pels tribunals per corrupció al desembre de 2019. Segons el mitjà de comunicació, De Miguel treballa com a “gerent” de l'Associació de Desenvolupament Marítim i en la documentació de la Unió Europea apareix com “manager” comunitari. En representació de l'entitat ha participat De Miguel en viatges oficials, trobades interterritorials o reunions del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Ha impartit conferències i ha rebut premis. Responent a aquestes informacions, la Fundació Hazi, adscrita al Departament de Desenvolupament Econòmic, Sostenibilitat i Medi Ambient del Govern Basc, ha publicat una extensa “nota explicativa”.

“Alfredo De Miguel no té càrrecs de confiança, de lliure designació, ni càrrecs polítics (...) no té cap càrrec de 'gerent', i té un lloc en aquest, però com a treballador laboral”, diu el primer punt de la nota. Recorda que De Miguel va tornar a ser emprat de la Fundació a l'abril de 2010 (va ser detingut per la Policia al març de 2010 per corrupció i va deixar càrrecs públics vinculats a la política), després de la suspensió de l'excedència. “Aquest reconeixement laboral li dona dret a participar en processos interns i el 10 de juliol de 2015 es va realitzar una convocatòria interna per a la selecció d'un tècnic de l'Àrea d'Emprenedoria i Dinamització Rural i Litoral”, explica la fundació. De Miguel es va presentar a aquesta convocatòria i “va obtenir la màxima puntuació”. Des de llavors treballaria en l'Associació de Desenvolupament Marítim i la fundació ha subratllat que el comitè d'empresa va declarar que aquest procés es va desenvolupar “correctament”.

No són les úniques millores que De Miguel ha aconseguit com a treballador d'Hazi des que es va iniciar el plet contra ell. Al març de 2020 es va conèixer que havia aconseguit tres increments salarials i una pujada de càrrecs. El director de la fundació, Asier Arrese, també va explicar que tot era legal en una compareixença davant el Parlament de Vitòria.

Llei o no

La Fundació diu que ha actuat amb “transparència” i que ha complert la llei respectant els drets de Miguel com a treballador. De Miguel i altres companys condemnats van recórrer la pena en 2019, i la fundació diu que fins que el suprem dicti la resolució i la sentència sigui ferma no pot adoptar cap altra decisió. La mateixa idea ha repetit aquests dies tant el Govern com la Secció que dirigeix Arantza Tapia. Segons el periodista Iker Rioja, que va publicar la informació, la fundació va tenir l'oportunitat de no admetre a de Miguel com a treballador: si el conveni col·lectiu d'Hazi de 2019 havia estat condemnat a més de sis anys per delictes econòmics que permetien l'acomiadament dels seus membres, i no especifica que la sentència hagi de ser “ferma”.

“No són decisions fàcils”

Malgrat la defensa de la seva activitat, la fundació ha reconegut que la informació ha generat una agitació: “la fundació Hazi entén que la societat no comprèn la situació i reconeix que les decisions preses sobre aquesta persona no són fàcils per a la pròpia organització”. L'últim punt de la nota incideix en la possibilitat de “prendre una decisió” quan la sentència sigui ferma: “Una sentència ferma, en qualsevol direcció, permetrà a la Fundació Hazi i el seu departament dependent prendre una decisió amb criteris jurídics i administratius”. Han passat més de tres anys des que al desembre de 2019 el Tribunal Superior de Justícia d'Àlaba condemnés a de Miguel i a altres membres de la direcció del PNB a Àlaba per corrupció, a diversos anys de presó penal, i s'espera que el Suprem pronunciï en el primer trimestre de 2023.