- La freqüència i la inestabilitat se sumen a la realitat dels ballarins professionals, tal com conclou l'informe final de l'Associació de Balls Professionals del País Basc. Tres de cada deu són homes, però en percentatge viuen en millor situació econòmica que dones i persones no binàries.
Any rere any i dècada, la situació dels ballarins professionals continua sent precària. Segons l'informe elaborat conjuntament per l'Associació de Professionals de la Dansa del País Basc i l'Observatori Basc de la Cultura –sempre tenint en compte que s'ha analitzat el cas dels ballarins professionals i no l'oci–, un de cada dos ballarins professionals no gana més de 10.000 euros a l'any, amb una alta periodicitat. En certa manera, assenyalen que es tracta d'un informe que contrasta i confirma l'intuïtivament sabut.
El 72% té una certa vinculació econòmica amb l'Administració Pública i en el 47% dels casos les contractacions públiques representen més del 46% de l'ingrés. És a dir, és clar que el principal suport està en les institucions, però en la majoria dels casos les iniciatives es queden curtes, perquè ara com ara la precarietat és gran. Fins i tot entre els mesos treballats i cotitzats s'han detectat desequilibris molt importants.
Bretxa per gènere
Més de 6 de cada 10 professionals de dansa enquestats eren dones, 3 de cada 10 eren homes i 7% no binaris. En funció de l'edat, encara que no existeixin desequilibris significatius, es conclou que la majoria són d'entre 40 i 50 anys, destacant l'equilibri per nivell d'estudis.
Ja s'ha comentat que la meitat de les i els dantzaris guanyen més de 10.000 euros a l'any, mentre que en el cas dels homes el percentatge ascendeix al 70%. En el cas de persones no binàries, una de cada tres.