Dilluns passat, Letizia Ortiz va acudir a l'escola de Miracle i a l'institut de Sant Adrián per a “donar inici” al curs. No sabem la despesa que va suposar la visita, que pretenia legitimar la monarquia dels Borbons, que es trontolla, però sabem dues coses: Que el Govern de Navarra ha destinat una inversió insuficient en el seu pla de contingència low cost per a fer front als reptes que planteja la COVID-19 en l'educació pública, i que la família reial té la possibilitat si es fes càrrec de la seva filla quan un company o companya ha estat víctima del coronavirus. I que la monarquia costa més de 8 milions d'euros a l'any, al marge del patrimoni ocult en la foscor.
No és casualitat que la inauguració de Secundària es faci en Sant Adrián, localitat natal del conseller d'Educació, David Herreros, director de l'institut, que va ser Director General d'Educació sota el mandat del Govern de Barcina. En aquesta època,
"L'actual conseller ha renunciat a complir aquest pacte i a més ha nomenat el que fos director general de Recursos Escolars en l'època de Barcina, per a assegurar la continuïtat de les polítiques neoliberals, austericidas i euskarafóbicas de l'últim govern d'UPN".
En concret, l'educació pública en continu esquinçament va sofrir brutals retallades com l'augment dels ràtios, l'acomiadament de més de 800 professors, l'eliminació de les sessions de suport i reforç, el no manteniment d'edificis i la reducció de salaris, entre altres.
Precisament, el Pacte per a la Millora de l'Educació Pública de Navarra, signat a l'agost de 2018, pretenia superar molts d'aquestes retallades i iniciar un camí de millora contundent i constant. No obstant això, malgrat el mer discurs de suport a l'escola pública, l'actual consellera ha renunciat a complir aquest pacte i a més ha nomenat el que fos director general de Recursos Humans en temps de Barcina per a assegurar la continuïtat de les polítiques neoliberals, austericidas i euskarafóbicas de l'últim govern d'UPN.
Aquestes polítiques han impedit l'aplicació d'una de les mesures preventives més eficaces per a evitar la transmissió del virus, i Steilas i altres experts en la matèria han demanat abans de l'inici de la crisi sanitària que es rebaixin els ràtios en els centres educatius, que s'ampliïn els espais per a adaptar-se a les exigències de la distància interpersonal, tal com s'han establert lleis per a la resta de sectors, des de l'hostaleria fins a les activitats extraescolars. Aquesta mesura només es té en compte a partir de l'escenari 3 i encara no ha estat comunicada a les adreces dels centres, ja que alguns d'ells tenen un terç dels seus alumnes confinats en les seves llars i no saben a on enviaran els seus alumnes per a complir amb la distància de seguretat.
No en va, la Universitat de Waterloo (el Canadà) acaba de publicar un estudi en el qual s'han analitzat 6 configuracions diferents d'aules. Els resultats mostren que les aules de més de 15 alumnes no permeten mantenir la distància social i higiene necessàries i, a més, augmenten considerablement les possibilitats d'augmentar els confinaments. Ni que dir si s'haguessin analitzat aules amb ràtios de 33, com les del Batxillerat de Navarra.
Per tot això, Steilas reclama la separació automàtica dels grups, després d'un ràtio de descens que no es pot compensar de la situació 2, perquè la distància mínima entre els alumnes sigui de 1,5 metres, amb una superfície mínima de 2,25 metres quadrats, fins a un màxim de 10 alumnes en Infantil i Primària, i de 15 en l'això i Batxillerat. A més, exigim un augment de la plantilla, adaptació dels edificis públics en desús per a la reducció contínua dels ràtios, permís retribuït perquè les famílies cuidin als nens confinats, proves serològiques per al professorat que ha estat en contacte amb casos positius actius i adaptació ràpida dels llocs de treball a treballadors vulnerables i embarassades. També demandem personal sanitari i de prevenció de riscos laborals i més personal de neteja a jornada completa.
Per a això, és imprescindible una Llei de Finançament de l'Educació Pública que garanteixi almenys el 6% del PIB a l'educació pública, i una política fiscal i pressupostària justa i progressiva que prioritzi la cancel·lació del deute il·legítim, l'eliminació de beneficis fiscals, la lluita contra el frau fiscal, la modificació del conveni econòmic, l'exigència de cobraments indeguts als bancs, l'eliminació de pactes als centres segregadors o la paralització de macroprojectes. Aquestes mesures suposarien un total de 3.192 milions d'euros, la qual cosa equivaldria al 5% del pressupost d'Educació de 2020.
* Aquest article és membre del sindicat Steilas de Navarra
Arantxa Ruiz Vidorreta i Raúl López Ekai
Signen.