L'Estat francès no ha comptabilitzat totes les defuncions causades pel coronavirus en els últims anys i les autoritats franceses també han reconegut que no s'han comptabilitzat totes les defuncions. Segons va informar l'agencia AFP el 26 de març, fins ara les xifres de mortalitat que s'esmenten a França inclouen als morts en hospitals però no als morts en residències d'ancians i habitatges privats. Aquesta crua realitat ha estat reconeguda públicament el 24 de març pel Director General del Ministeri de Sanitat de França, Jérôme Salomón

Per tant, és evident que, segons el propi director general, "les xifres de morts als hospitals probablement representen una petita part de la mortalitat total". Salomó ha promès que a partir de la setmana vinent s'organitzarà un seguiment diari de les morts en les residències, basant-se en les declaracions mèdiques d'aquestes residències.

Quant a la informació dels morts en els domicilis, el director general ha explicat que es declaren en el registre civil i es demoren en el pas del registre a les estadístiques. Salomó ha explicat que han demanat als responsables dels registres que agilitzin el pas de la informació per municipis, departaments i comarques. De fet, la informació recopilada pel registre podria haver provocat la detecció d'un elevat nombre de morts que estaven causant coronavirus en Altsacia i en general a la regió de Grand Est (Gran Orient).

Per tant, si això és així, a partir de finals de març les xifres i els càlculs de mortalitat que ofereix França haurien de ser més fiables que ara. No ocorrerà en la mateixa mesura amb la fiabilitat de les informacions dels contagis, ja que igual que en molts altres llocs (entre ells Espanya i, per tant, en el conjunt del País Basc), no es realitzen test de COVID-19 a tots els que no tenen símptomes i menys als ciutadans asimptomàtics que han estat en contacte amb els quals tenen símptomes.

Espanya també haurà de millorar la seva comptabilitat

Els espanyols que denunciaven que "França no fa bé la comptabilitat" han rebut aquest dissabte, 28 de juliol, la sorpresa que haurien d'haver esperat si ho haguessin pensat bé: "Un informe del Departament de Salut revela que més de la meitat dels morts a Madrid, Castella-la Manxa i Castella-Lleó han estat durant diversos dies exclosos del còmput", ha informat avui el diari El País en la seva crònica "més morts que les detectades pel coronavirus a Espanya".

A les 11.00 hores a Espanya, Fernando Simón, coordinador d'Emergències del Ministeri de Sanitat, explica les últimes dades sobre morts pel coronavirus remesos per les comunitats autònomes. El divendres, 27 de març, va informar que, fins llavors, 4.858 persones havien mort en l'accident. "La realitat, no obstant això –diu El País– és més dura, segons un informe elaborat per l'Institut de Salut Carles III. El document posa de manifest que el virus gairebé ha duplicat la mortalitat habitual en diferents zones d'Espanya. La informació que Simón dona diàriament no mostra més que una part de les dimensions de l'epidèmia, ja que només compta els malalts morts després de donar positiu en les proves COVID-19". L'informe de l'institut està basat en les dades de la xarxa de Vigilància dels excessos de mortalitat per totes les causes, que els ministeris de Sanitat i Ciència han organitzat per a recaptar informació sobre la mortalitat des de 2008.

Després d'analitzar l'informe, El País destaca el cridaner cas de l'autonomia de Castella-Lleó. En aquesta comunitat autònoma van morir 885 persones entre el 17 i el 24 de març, però la mitjana registrada en anys anteriors era de 500. Segons l'Institut de Salut Carles III, d'aquestes 385 morts abusives (un 77% més), només 112 van ser declarades per les administracions afectades pel COVID-19, menys d'un terç dels morts sobrants. Aquestes morts es van comptabilitzar entre malalties comunes com la pneumònia i van quedar sense accedir als registres del coronavirus, ja que encara que tenien símptomes sospitosos no hi havia proves diagnòstiques al seu abast.

En una altra comunitat autònoma, Castella-la Manxa, Carles III.ak va registrar entre el 15 i el 24 de març 938 morts, un 75,5% més del que s'esperava de les dades habituals. Encara que l'excés de mortalitat registrada va ser de 404 morts, només la meitat d'elles van ser detectades pel còmput diari de les administracions.

A Madrid, del 10 al 16 de març, es van registrar 1.318 morts, un 66% més que les 794 morts previstes. El Departament de Salut va informar que el coronavirus ha causat 192 morts en aquests dies, però l'excés de mortalitat detectat per Carles III.ak és gairebé triple.

Segons l'informe, a Espanya també hi ha retards en el registre civil perquè les informacions de testimonis arribin a bases de dades centrals, entre elles els jutjats de pobles i ciutats que estan plens de gent insuficient i de treball. Això explicaria que en uns dies s'han comptabilitzat malament les morts que estan en la base de la sobremortalidad, les que s'han d'atribuir a la COVID-19, tant en tot l'Estat com en les que s'han detectat a Aragó, Cantàbria, Catalunya, València, La Rioja, Galícia i Navarra Carles III.ak.

En primer lloc, Daniel López encunya, director de la Comissió de Crisis Sanitàries de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha reconegut a El País que "aquestes dades confirmen que encara ens falta molt per a tenir tota la informació de l'epidèmia. Sabíem que la quantitat real de contagis és molt major que la detectada. Ara sabem que els morts també són molt més que els comptabilitzats. La conclusió és que la incidència del virus està sent molt més important del que diuen les dades disponibles".