L'aturada de tres mesos de la Xina perjudicarà l'economia mundial. Algunes coses que poden empitjorar són:

a.- Els preus de les matèries primeres poden experimentar una baixada a causa de la falta de demanda de la Xina. En concret, el petroli es pot abaratir fins a 30 o 35 dòlars per barril, tal vegada. A més de la reducció de la demanda d'oli a la Xina, [a tot el món] existeix el tema de la reducció dels viatges llargs, perquè la gent tindrà por de viatjar entre altres que puguin tenir COVID-19.

b.- Les empreses estatunidenques, com la mateixa Apple, veuran interrompuda la seva cadena de subministrament. No sabran quan podran servir els productes ni quan podran fer-ho.

c.- Les fallides per deutes poden proliferar, sobretot a la Xina. Com més prolonga la parada, més possibilitats hi ha que s'estenguin les fallides per deutes a tot el món.

d.- L'economia mundial pot entrar en recessió, sense possibilitats fàcils de re-excloure.

Com més s'allarga l'estancament, més possibilitats hi ha que l'economia xinesa sofreixi un gran col·lapse

Si la parada dura molt de temps, llavors és molt possible que un nou líder prengui el comandament de la Xina. I dins de l'economia es poden produir grans canvis. Per exemple, les províncies de la Xina capaces de tornar a posar en marxa l'economia intentaran tornar a posar-la en marxa, deixant enrere les províncies més afectades. Si això succeís, d'ara endavant, s'hauria de negociar no sols amb un govern xinès, sinó amb més d'una administració de la Unió. I a partir d'ara, la Xina podrà oferir al món molt menys productes que fins ara.

Per culpa dels planificadors de tot el món, hem posat “massa ous en una cistella”

Els planificadors se centren actualment en l'eficiència. Per exemple, que una gran part de la indústria mundial s'instal·li a la Xina sembla una bona opció d'eficiència. Desgraciadament, així busquem un problema si la Xina xoca amb un obstacle en el camí. L'ús del model just-in-estafi (tot de manera immediata) en la cadena de subministrament també sembla una bona idea, però si un proveïdor principal es queda molt temps sense poder enviar els components, llavors apareix que tenir un magatzem a mà seria millor.

Si volem sistemes sostenibles o sostenibles, necessiten molt doblatge. Els sistemes duplicats (redundant systems) no són tan eficients, però tenen moltes més possibilitats de ser més sostenibles en temps difícils. La revista Nature esmentava això recentment en un article. Entre altres coses deia:

“Un sistema amb un sol cicle és més inestable perquè l'eliminació dels nodes o enllaços dels cicles interromp el mecanisme de feedback de la sostenibilitat”

És un sistema d'un sol cicle, més o menys com el de col·locar tots els nostres ous en una sola cistella. L'eliminació dels nodes o enllaços dels cicles pot ser similar a la caiguda de la Xina en els problemes del coronavirus. Segurament l'economia mundial que necessitem ha de basar-se en gairebé moltes economies locals diferents, si volem assegurar l'estabilitat a llarg termini de l'economia mundial. O si no, hem de construir els nostres sistemes amb un alt nivell de doblatge. Per exemple, en els magatzems necessitarem grans reserves per a poder continuar treballant encara que un país no ens enviï els seus components, en aquest cas per un problema que és una gran epidèmia.

Conclusió

L'economia mundial pot convertir-se en molt diferent a causa del COVID-19. El nou virus no té ni l'obligació de capturar directament a altres països del món perquè es converteixi en un problema. els Estats Units, Europa i la resta del món estan molt subjectes al fet que la Xina continuï funcionant. L'economia mundial ha posat més ous en una sola cistella i ara la cistella no està treballant com s'esperava.

Ara que la Xina produeix el que els mercats del món necessiten, la resta del món s'adonarà de sobte que aquestes llargues cadenes de subministrament no eren una bona idea. S'iniciarà una gran rampa per a reemplaçar els components fallits en les cadenes de subministrament, però molts productes ja no estaran tan disponibles. Aviat haurem d'adonar-nos de fins a quin punt depeníem de la Xina per a aconseguir qualsevol cosa, com el calçat, els automòbils o el mobiliari o l'electrònica. Les emissions de diòxid de carboni a nivell mundial es reduiran de manera considerable pels problemes que té la Xina, però podrà l'economia mundial superar els problemes que se li plantegen?

Hi ha una cosa irònica en això i és que és possible que Occident exageri la por al nou coronavirus: de moment no coneixem quin impacte real tindrà entre la població d'origen europeu o africà. En les pròximes setmanes i mesos probablement aprendrem molt. Per exemple, com evolucionaran els americans i australians que han capturat COVID-19 en els vaixells turístics? Quines conseqüències sofriran les gents no asiàtiques que han tornat de Wuhan en vols especials als seus països d'origen?

Gallina Tverberg és una actuària (en anglès actuary) especialitzada en el mesurament de riscos i incerteses en l'àmbit empresarial. En el blog Our Finite World (El nostre món finit) es treballen a fons les conseqüències de l'escassetat de petroli i gas, l'escassetat d'aigua, el canvi climàtic, etc. en l'economia. En aquesta ocasió hem traduït alguns passatges a ARGIA de l'article "Easily overlooked issues regarding COVID-19", publicat el passat 18 de febrer.