argia.eus
INPRIMATU
El COVID-19 s'imposa al discurs de Macron en un to de campanya presidencial
  • El president francès s'ha referit, a més de les noves mesures sobre la vacunació, a la reforma dels excusats i a la nuclear. El 9 de novembre tenia el seu novè discurs en les ràdios i televisions públiques des de l'inici de l'epidèmia de COVID-19. Macron ha anunciat la seva decisió de construir noves centrals nuclears i ha augmentat el nombre de queixes dels ecologistes.
Jenofa Berhokoirigoin @Jenofa_B 2021eko azaroaren 11
Zentral nuklear berriak eraikiko ditu Frantziak (Argazkia: Reuters)

El president francès, Emmanuel Macron, va tornar a citar per a donar a conèixer les últimes decisions i mesures davant l'epidèmia de la COVID-19. La campanya de vacunació es va centrar en: -Inserir-vos per a poder viure amb normalitat. A partir del 15 de desembre, els majors de 65 anys i les "persones en risc" hauran de prendre la tercera dosi perquè el passi a la salut sigui vàlid (la tercera s'administrarà als majors de 50 anys, encara que no siguin obligats fins als 65 anys).

Una vegada més, Macron ha complert parcialment el seu objectiu: Tan aviat com acabi la conferència, ja s'havien pres 100.000 cites en la web de Doctolib per a integrar-se en la següent hora.

Els contagis de COVID-19 continuen augmentant en l'Estat francès i en Iparralde. La taxa d'incidència s'ha incrementat en un 40% en l'última setmana.

Aquesta ha estat la principal notícia pel que fa a la COVID-19. Tota la resta s'ha referit a altres qüestions: una llarga llista del que ha fet o farà. És a dir, el discurs del dimarts tenia un tint de campanya per a les presidencials que se celebraran a l'abril de l'any que ve.

En la lògica tradicional: el camí és nuclear

El pes de la nuclear a França és molt elevat: el 72% de la producció d'electricitat prové de la nuclear. Perquè aquesta energia és la que ens porta a la conclusió del problema de les escombraries –perquè s'estan acumulant aquest immens element contaminant, perquè no s'han detectat solucions per a la seva desaparició– o els riscos d'accidents derivats d'aquestes centrals... aquests herzis no són esmentats pel Govern francès i s'enalteix com si es tractés d'una "energia neta". Macron ha tornat a insistir en la construcció de noves centrals a França i en el desenvolupament d'energies renovables.

Dels 56 reactors que hi ha en l'actualitat per a 2035, 14 seran executats, per la qual cosa el Govern vol construir altres nous. El full de ruta s'està consensuant amb els agents del sector nuclear i es donarà a conèixer en les pròximes setmanes. "Renovar la base nuclear significa assegurar-se que tindrem suficient energia per a descarbonizar França i també per a garantir la seguretat de sortir del petroli en els transports", ha assegurat la membre de la Societat Francesa d'Energia Nuclear, Valérie Faudon.

Greenpeace ha lamentat "profundament" que aquesta decisió és "desconnectada de la realitat" i "antidemocràtica": "En Flamanville, el treball dels reactors de la nova generació EPR té un retard de nou anys i el cost s'ha multiplicat per sis respecte a les previsions inicials. De moment, la xifra ascendeix a 19.000 milions d'euros. En Taishan (la Xina), l'únic EPR que està funcionant està parat des de fa diversos mesos, després d'un incident d'origen desconegut que encara es desconeix en el reactor. Massa cara, massa lenta i perillosa, l'energia nuclear està obsoleta en el context de l'emergència climàtica".

La reforma de les reserves, retardada però garantida

Macron també ha anunciat la seva decisió d'ajornar la reforma dels reptis, perquè vol un "debat democràtic" sobre el qual cal actuar. Aquí també apareixen els presidencials, perquè sap molt bé que és un tema dolorós, una reforma que genera una gran discrepància entre els ciutadans. No obstant això, el president ha deixat clar que durà a terme la reforma de la reforma constitucional.

Segueix amb la seva lògica habitual: "Treballar més temps, retardant l'edat legal, eliminant els règims especials que permeten accedir a un sistema més just, harmonitzant les normes entre el públic i el privat, i culminant el recorregut complet, assegurant que no es pot tenir una pensió inferior a 1.000 euros. Finalment, anar cap a més llibertat, deixar de jubilar-se progressivament, acumular més ràpid els drets i possibilitar que les persones amb ganes puguin treballar més enllà de l'edat legal".

També es va referir a l'afebliment dels drets socials i a la "reforma de la desocupació" que porta amb si l'increment de la precarització dels aturats, concretant que per a poder accedir a la desocupació s'haurà de "treballar almenys sis mesos en l'últim any", requisit fins ara de quatre mesos. També va parlar de seguretat –en això tampoc podem negar l'ambient de campanya–.

Per tant, el president francès va aprofitar la COVID-19 per a llançar una sèrie de temes que li són estratègics.