argia.eus
INPRIMATU
Check-point
  • La fotografia es mou en imatges, literalment, en el món de les mil fronteres. Utilitza la llum per a escriure, però també l'ombra, perquè no es pot fer sense l'una de l'altra, perquè la totalitat de la llum seria una fotografia blanca i la falta de llum, negra. La dansa de llums i ombres, intentem ordenar d'alguna manera. Unes vegades com el testimoniatge de la veritat, altres com el retrat hipòcrita de les mentides. Per què qui ho ha enquadrat ha ordenat així el món? Per què no uns centímetres més enllà?
Irantzu Pastor @irantzupastor 2013ko urriaren 30
Check-point bat Hebronen (Palestinako lurralde okupatuak)

Sempre m'han donat alguna cosa a pensar els límits, les línies,… el xoc de les dues parts. En el cas de la foto, en el quadre que separa a Ageria i EzAgeria es troba l'agència de seguretat del front d'aquest mapa. Aquestes línies, les divisòries es converteixen en constants dins de nosaltres,… en un check-point en el qual estem immersos i del que som amos. A qui deixem passar per l'agència?

El fotògraf té cert poder. A aquests territoris quadrats, el poder de fer el pas per a entrar en el nostre món (senzill, sens dubte). El que a vegades donem per nosaltres mateixos i en funció del compromís de cadascun, en altres ocasions venem a mitjans, agències o altres caps l'autorització per a gestionar aquest espai limitat.

Una foto sempre acaba en algun lloc, és a dir, com el límit físic de la mirada humana, és clar a la foto; la frontera és el protagonista principal del maó. Fora de la frontera, perifèria i exili.

El fotògraf té, per tant, una sentència del món en totes les fotos i una responsabilitat amb ella inexorable. Pensa en el que t'ensenya, pensa en el que t'ha deixat fora de la caixa.

En aquest blog, a través de les meves fotos i de les dels altres, parlaré sobre enquadrament, exiliat, països de la perifèria, projectes, etc., és a dir, el meu territori lliure. No poso ferro a la porta, són benvinguts.

“…I tothom és el nostre poble si és nostre.” (Sarrionandia)