argia.eus
INPRIMATU
Brussel·les vol impulsar la producció de xips semiconductors a través d'ajudes públiques
  • La vicepresidenta europea de Competitivitat, Margrethe Vestager, ha anunciat avui que els estats revisaran la política de competència de la Unió Europea per a ajudar a finançar la producció de microxip.
Urko Apaolaza Avila @urkoapaolaza 2021eko azaroaren 18a
Intel muntinazionala AEBetako Arizonan eraikitzen ari den txip erdieroaleen fabrika. Europan halako lantegi erraldoiak eraikitzea aurreikusten da.

El sector d'automoció podria tenir unes pèrdues de 180.000 milions d'euros a Europa a causa de la falta de microxip semiconductor, segons alguns càlculs. Al País Basc també s'està notant la falta de subministraments, especialment de moment en les principals fàbriques d'automoció, com és el cas de Mercedes-Benz de Vitòria-Gasteiz, que paralitzarà l'última setmana de desembre, amb els costos de 5.000 empleats.

No obstant això, l'escassetat d'aquests petits dispositius també ha influït en les cadenes de producció més diverses i la Comissió Europea ha considerat necessari comptar amb un “subministrament sostenible i segur”, davant la situació de “excepcionalitat” que s'ha creat i davant la previsió que la demanda de microxip creixi “de manera exponencial” en el futur.

Es tracta, així, que els estats puguin secundar amb diners públics aquesta producció, alguna cosa que no és habitual en el marc de la política de competència de l'economia comunitària europea. La comissària de Competència de la Comissió Europea, Margrethe Vestager, ha explicat que, no obstant això, no seran "un xec en blanc" i es podran "castigar comportaments inadequats" de les empreses o "complir acords". A més, aquestes ajudes podrien destinar-se no sols a la producció de xips, sinó també a la recerca i al desenvolupament.

En aquest context, les dues principals enginyeries europees, l'alemanya Siemens i la francesa Alston, i representants de tots dos països, han demanat que la política de competència europea sigui més flexible per a fusionar aquestes multinacionals i fer front als “gegants” del món. De moment, Vestager no ha respost. No obstant això, no són pocs els que estan veient la fi de l'ortodòxia neoliberal europea i dels principis de la competència en aquest canvi polític. El canvi de paradigma de l'economia mundial, accelerada per la pandèmia, ha arribat també a Europa.

L'objectiu de la Comissió Europea és produir a Europa el 20% del microxip mundial per a l'any 2030, és a dir, el doble que l'actual. Per a això, Brussel·les preveu la construcció de grans fàbriques i multinacionals com Bosch, Intel i altres s'han interessat a realitzar inversions milionàries, l'última de 80.000 milions d'euros en una dècada.

Però no els serà fàcil. El creixement del sector en diversos països asiàtics des de la dècada dels 90 fa que en l'actualitat Taiwan, Corea del Sud i la Xina siguin els principals productors de xips semiconductors i en aquests països també continuïn realitzant inversions milionàries –només Corea del Sud aportarà 400.000 milions d'euros–. Als Estats Units, la producció de microxip s'ha convertit també en un tema de "seguretat nacional" i ja s'estan construint gegantesques fàbriques en l'Estat d'Arizona amb finançament públic directe (52.000 milions d'euros) i, segons Reuters, s'està estudiant també ajudar amb un crèdit fiscal del 25%.

L'exercici d'equilibri entre l'ajuda pública i la competència de Vestager no és senzill, ja que la crisi global ha posat a ballar la corda del neoliberalisme.