- El president de la Unió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que limitarà els ingressos de les companyies elèctriques i gravarà a les empreses d'energies fòssils beneficis fiscals extraordinaris. El dia 30 de setembre se celebra una reunió extraordinària per a debatre sobre les mesures, i si tiren endavant poden ser històriques.
Fins ara aquestes mesures han estat sempre molt difícils, però quan la guerra entre Rússia i Ucraïna ha de passar set mesos, la UE ha decidit intervenir en el sector energètic. D'una banda, limitarà els preus de les empreses productores d'electricitat a través d'energies renovables, nuclears i lignits.
D'altra banda, es gravaran aquests beneficis extraordinaris de les empreses que en els últims mesos estan guanyant una important quantitat de diners per la venda d'energies fòssils. Si bé encara no s'ha fet referència a les xifres, segons diverses agències de notícies, als beneficis se'ls pot aplicar una taxa del 33% i al preu de l'energia se li pot aplicar un sostre de 180 euros per un megavat. Finalment, la UE també vol impulsar una reducció obligatòria del 10% de l'energia en les hores en les quals més energia es consumeix la meitat.
Amb aquestes mesures, el tresor de la UE vol patriarcar 140.000 milions d'euros. Ara bé, avui dia no és gens clar quin serà la postura dels estats, ja que molts d'ells s'han mostrat contraris a la imposició de les companyies. "No està bé que les companyies tinguin beneficis a causa de la guerra i que els ciutadans paguin a fons", ha assenyalat el president de la UE.
El gas deu vegades més car que l'any passat
La situació bèl·lica ha encarit els preus i, per exemple, avui dia el gas és deu vegades més car que l'any passat. Això ha generat una gran incertesa entre la població i una demanda creixent de limitació de preus. No obstant això, les mesures generen contradiccions entre molts dirigents i polítics de la dreta: A Espanya, per exemple, el PP es va mostrar aquest dimarts en contra de la imposició de les companyies energètiques, quan la majoria del Congrés va apostar per aquests impostos.
En qualsevol cas, igual que en la crisi de 2008, sembla que les institucions públiques estan prenent cada vegada més mesurades per a canalitzar la situació i que el tema de l'energia no s'escapi de les mans. Segons molts indicadors, s'està repetint una norma comuna –Àustria limita l'electricitat, Escòcia prohibeix els desnonaments, França nacionalitza la major companyia elèctrica de la zona…–: en èpoques de bonança els interessos privats recapten fons i, en moments més greus, l'espai públic intervé aportant fons per a canalitzar la situació.