Estem a les portes de la campanya electoral… O, més ben dit, estem immersos en una campanya electoral permanent. Hem començat a conèixer les llistes de candidats a les eleccions municipals i forals que es presentaran al maig i les propostes que afectaran el nostre benestar, encara que sembla que les campanyes no afecten massa les intencions de vot o, almenys, gairebé ningú les creï.

Parlaran de polítiques pròximes i per això, precisament, ens estan presentant els programes i iniciatives que tenen previst desenvolupar en els pròxims anys… Entre ells, m'agradaria que el basc tingui un protagonisme fonamental, ja que incideix directament o indirectament en totes les polítiques i programes. Crec, no obstant això, que la situació serà diferent.

En alguns casos els candidats són coneguts, en uns altres els partits i les coalicions han seleccionat a persones que fins ara no han exercit aquestes funcions. Cadascun ha tingut en compte els seus criteris. Quines són les característiques que haurien de reunir els candidats? Quines característiques considerem imprescindibles? Visió de futur, optimisme, iniciativa, saber generar confiança, autenticitat, empatia, expressar compromís, transparència, creativitat, capacitat de gestió, centrar-se en les persones, fomentar la participació… Haurien de tenir alguna formació o aprenentatge especial? Quina llengua haurien de dominar? Què valorem els electors?

En el nostre cas, el basc també és imprescindible a l'hora de fer una política pròxima. Al meu entendre, manifesten una gran feblesa els candidats que no dominen la llengua i, a més, els que no tenen intenció (han) de solucionar aquesta feblesa.

Això repercuteix en la pràctica diària. La influència dels polítics en el prestigi de la llengua, la dimensió pública de la seva activitat i la presència diària en els mitjans de comunicació fan que el seu ús lingüístic sigui molt important per a la difusió social que el basc és també “llengua normal”. I per a parlar en públic en basc, clar, cal saber.

A més, els polítics condicionen totalment l'ús lingüístic de les administracions, la llengua de treball i la llengua de servei. De fet, el personal al servei de les administracions públiques (només en algunes administracions del País Basc i amb moltes limitacions) té establerts perfils lingüístics. Però els dirigents, els càrrecs polítics, d'aquestes administracions públiques queden fora d'aquest sistema de perfils lingüístics i, en la majoria dels casos, aquesta situació els porta a funcionar íntegrament en castellà. Això suposa que la projecció exterior d'aquesta Administració també sigui en castellà, ja que són càrrecs polítics els que habitualment actuaran en els mitjans de comunicació, els que representaran amb altres institucions i empreses i els que compareixeran en nom de l'organització. El mer coneixement del basc no implica, per descomptat, l'ús, però és una condició indispensable.

A Euskal Herria és possible tenir alcaldes, regidors, diputats, presidents, consellers o càrrecs polítics i no tenir capacitat ni obligació d'expressar-se en basca. És a les nostres mans valorar aquesta variable perquè aparegui entre les prioritats dels partits polítics.

Rober Gutiérrez Director de l'Associació Bai Euskarari