Els integrants del voga ens han explicat quina és l'última ona de marques que han agafat en el mercat de la cervesa artesana per a “aconseguir un posicionament”: “Fer edicions de cerveses especials, per als amants de la cervesa, utilitzant llúpols d'última tendència, una variant tipus IPA. És en aquest circuit d'innovacions on la gent intenta provar l'última cervesa, a veure quins sabors i olors té… centrada en la màxima qualitat. Per a la gent que està immersa en aquesta cultura el que tots busquen és estar de moda”.

Diuen que el voga res en altres ones: “Oferim ponts per a conèixer aquesta cultura a gent que encara no és present en aquesta nova cultura. Ens dirigim a un públic més general. En el nostre catàleg comptem amb els estils més demandats en aquesta nova cultura i amb estils bastant bàsics per a anar aprenent. Però a això li donem un valor afegit: prioritzar als productors i proveïdors locals”.

El 80% del botellín està ple d'articles del País Basc

Necessitem aigua, cereals o gra, llúpol i llevat per a fer cervesa. “Juguem amb aquests elements per a crear uns sabors o altres, unes olors o altres sensacions en el bevedor”. Utilitzen aigua de xarxa perquè “a Euskal Herria és molt bona. Tenim la nostra fàbrica en Mungia”, han dit, donant a entendre que utilitzen l'aigua de la zona.

Entre els cereals o cultius s'utilitza principalment malt d'ordi i en un segon pla el malt de blat. Però també juguen a vegades amb altres cultius (civada, etc.). “Comprem malt d'ordi a l'empresa malteadora Intermalta, situada a Navarra. D'aquesta manera, l'impacte econòmic es queda al País Basc, que agafen el blat dels camps de zero quilòmetres i el malten: el malbaratament és el germinat, assecat i torrat del cultiu. Segons això, dona algun grau de finor per a fer cervesa”. Intermalta porta el cultiu des de Navarra, Àlaba i Burgos. El 80% del malt utilitzat pel voga la hi compra a Intermalta: “En cervesa artesana és habitual portar malt d'Anglaterra, perquè això li dona uns quants matisos en qualitat i un millor rendiment: necessites menys quilos de malt per litre de cervesa. Però per descomptat, la temptació ecològica és major. Nosaltres també prioritzem l'aportació des de la perspectiva de la sostenibilitat”.

“El sector del llúpol no està tan preparat”, han explicat. Per això, des de l'Associació Basca de Cervesers s'està treballant en la promoció del sector primari: “Per exemple, a Àlaba hem posat en marxa en Berantevilla una plantació de llúpol per a crear diferents varietats, ja que en aquest moment hi ha molt poques varietats que puguem portar d'Àlaba o de Navarra”. En el cas del llúpol només poden portar del País Basc un 20%: “Aquest és el repte, treballar conjuntament amb el món rural per a poder crear cada vegada més. Però en el pes, el llúpol no té tanta importància: utilitzem una tona de malt per cada elaboració de cervesa i un llúpol de 10 quilograms (40 quilograms en cerveses d'estil IPA)”.

L'últim element és Legamia. El seu pes en cervesa és molt petit, es necessiten 1,5 quilograms per cada operació. “Però també és important per al procés de la cervesa, perquè això és el que provoca la fermentació, menja sucre i produeix alcohol”. Reconeixen que porten llevat dels laboratoris: “Als països on la cultura de la cervesa està molt estesa, els llevats romanen vives a la fàbrica. Això és el millor per a garantir l'estandardització i la qualitat del producte. Però els que no tenim laboratori professional en la planta els portem d'altres laboratoris”. El voga és portat d'un laboratori de Barcelona, “és difícil trobar-lo al voltant”.

A més d'utilitzar els ingredients el més pròxims possible, el paper que juguen en les etiquetes de les botellines també és especial: "És un material d'origen mineral i en la seva producció no s'utilitzen arbres, ni aigua, ni clor", han explicat des de l'Observatori de la Salut.

 

Associació Basca de la Cervesa

En aquest moment, l'associació Basque Beer reuneix 17 empreses. “Som competidors d'alguna manera, però a tots ens interessa el treball en comú. Estem immersos des del principi en l'associació”. En aquest sentit, han explicat que han tret un segell col·lectiu que "garanteix que està fabricat en la CAB". Perquè les paraules ‘basque’, ‘basca’ i ‘artesana’ són molt utilitzades en la comunicació per multinacionals o per empreses submultinacionales, i hem creat aquesta marca col·lectiva per a regular-la i orientar al bevedor. A més, estem estudiant la incorporació d'Euskolabel juntament amb HAZI”.

Els projectes relacionats amb el sector primari s'estan duent a terme en col·laboració amb diversos centres tecnològics, com la plantació de llúpol de Berantevilla abans descrita. Uribegar és un altre projecte similar: A la comarca d'Uribe s'estan recuperant els antics cultius a través d'aquest projecte: “Acabem de llançar una cervesa de blat en el voga amb una varietat de blat anomenada martzela: aquesta varietat es va perdre i va ser recuperada per Neiker d'un banc de llavors, s'ha replantat en el seu entorn natural i ara ha començat a extreure el blat. Una vegada que hem maltat aquest blat, nosaltres l'hem aprofitat per a crear cervesa, i aquesta també l'hem batejat amb el nom de Martzela”.

FITXA

Voga

Què fa: Cerveses artesanals.

Treballadors o socis: 7.

Creat: 2014.

Residència: En Mungia.

Contacte: 944 06 28 48 o info@boga.eus