Fa tres anys que es va produir el desastre de Zaldibar, que va provocar dues morts i una greu crisi ambiental. Ekologistak Martxan diu que cal parlar de sistemes eficaços de gestió de residus per a evitar que es repeteixin.

L'organització ecologista ha destacat en un informe que Bizkaia té el repte d'agrupar tota la fracció orgànica per separat, "tot el que no vagi en aquest sentit suposa un fracàs en els models de gestió". Explica que l'esborrany del Pla Integral de Gestió de Residus presentat per la Diputació Foral de Bizkaia al setembre de 2022 també diu que és imprescindible recollir de manera separada tota aquesta fracció, entre altres coses perquè la directiva europea així ho exigeix, però la pròpia Diputació reconeix que no aconseguirà que aquest 100% es reculli de manera separada.

L'esborrany del Pla de Gestió de Residus està pendent d'aprovació, actualment en vigor la pròrroga del Pla 2016, a causa dels nombrosos recursos interinstitucionals que li han interposat. Entre altres aspectes, atribueixen al Pla la falta d'infraestructures suficients per a la totalitat dels residus orgànics previstos en Bizkaia (134.000 tones anuals), la falta d'una aposta decidida per sistemes com el "Pagament per Generació" i la centralització de la recollida d'envasos lleugers en campanyes de "comunicació i sensibilització": "Només serà suficient amb la sensibilització? ".

A més, Ekologistak Martxan diu que la nova proposta de pla posa la incineració en el centre del sistema i obre les portes a la crema de residus industrials.

D'altra banda, l'organització ecologista ha denunciat que els 4 abocadors de residus industrials de Bizkaia projectats pel Govern Basc comptaran amb les cel·les de fibrociment o amiant: "Com es va demostrar en el despreniment de Zaldibar, és un residu perillós que es troba en les cel·les que es poden trencar". Consideren que els abocadors "de transició" han d'estar "sotmesos a un control rigorós, de transparència i de manera democràtica, amb terminis de tancament, descontaminació i segellament".