Segons els organitzadors, "totes les llengües que tenim en Bizkaia enriqueixen el territori, i el basc pot ser refugi i pont per a totes les llengües que estan en Bizkaia. Des del basc i en basc podem reconèixer el valor de totes les llengües”·

El Clúster de Sociolingüística va presentar al febrer d'enguany el mapa de la diversitat lingüística de Bizkaia. D'aquesta anàlisi és la imatge que hem pegat. En Bizkaia, exceptuant el basc i el castellà, els deu idiomes amb més parlants superen els 1.400 parlants.

Malgrat les sumes, entre les llengües que podem identificar, 25.697 habitants tenen com a llengua d'origen el gallec; 11.119 persones parlen el romanès i 7.018 habitants el català. Entre els biscains procedents del Magreb, l'Àrab i el Tamazight són llengües d'origen de 13.435 persones (encara que tal vegada la suma no és molt adequada en aquest cas).

En la taula rodona parlaran:

• Amelia Barquín, doctora en Filologia Romànica i que treballa en HUHEZI (Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació, Mondragon Unibertsitatea). El tema de Barquín serà la interculturalitat: “Què requereix una comprensió seriosa de la interculturalitat al basc? Com es compagina? La interculturalitat es limita moltes vegades al divers, però és correcte?”.
• Xabier Aierdi, doctor en sociologia i professor de la UPV/EHU durant gairebé quaranta anys. Actualment, jubilat i president de la Fundació Begirune. El seu tema: “Se centrarà en els mapes de la diversitat lingüística de Bizkaia, basant-se en l'anàlisi sociolingüística realitzada l'any passat”.
• Julen Zabalo Bilbao, Professor de la UPV/EHU en el departament de Sociologia i Treball Social. El que es planteja a Zabalo: “Pot el basc exercir la funció de cohesió social en la nostra societat actual? Quins són

  possibilitats i limitacions? On acaba la retòrica i on començar el repte?”