El santurtziarra Imanol Pradales serà el pròxim president, l'únic que té una resposta clara entre les preguntes d'aquestes eleccions. A més, el PSE i el PP repetiran o milloraran una mica els resultats anteriors, i està per aclarir si Sumar i Podem aconseguiran un representant. A pesar que en els últims anys els lliscaments entre dues ànimes han estat evidents, pocs han entès la presentació de dues llistes que produiran el desangramiento del vot.

Així les coses, la sal i l'essència de les eleccions sembla estar en la competència entre el PNB i EH Bildu. Mirant cap enrere, l'ex remer té un avantatge d'una certa trainera sobre la banda liderada per Ima Garrastatxu. Excepte l'excepció de l'any 1986, el PNB ha estat sempre la primera força. No sols això, en set de les dotze convocatòries ha superat el 40% del vot, i en 11 la diferència amb la segona força ha estat superior al 10%. En 2020, per exemple, va obtenir gairebé vint punts a EH Bildu.

Però vengem a la competició electoral d'enguany. Quan els partits polítics fan una segmentació bàsica del vot, solen fer la següent distribució: votants fidels, rebuts, febles, potencials i a distància. La clau de l'èxit és mantenir les tres primeres i atreure potencials. Segons l'enquesta Eitb Focus, EH Bildu serà el partit que millor activi a aquests quatre votants. Juntament amb el manteniment dels anteriors electors, la coalició encapçalada per Pello Otxandiano a nivell de la CAB, encapçalada per Pello Otxandiano, obtindria el 10% dels quals es van abstenir en 2020, el 16.3% de Podem, el 7.7% del PNB i el 4.7% del PSE.

Això té una gran importància en Bizkaia, sobretot en els grans nuclis urbans en els quals EH Bildu ha afeblit. En les eleccions de l'any passat va créixer especialment en el Gran Bilbao, de manera notòria en diverses zones del Marge Esquerre. El municipi d'Imanol Pradales és l'indicador més significatiu d'aquest canvi. En les eleccions municipals de 2011 el PNB va aconseguir el 49.4% dels vots i Bildu el 14% (15% sumant Aralar). En 2023, per contra, els jeltzales van adquirir el 32% i la coalició sobiranista el 27%. Les tendències apunten a una nova correlació de forces a mitjà termini.

A pesar que ara com ara el fort del PNB té unes bases sòlides, els seus murs no mostren la solidesa anterior. No mantenir la distància del 10% amb la segona força seria una revolució històrica que deixaria el territori a les portes d'un nou cicle polític. Posaria especial atenció en el Gran Bilbao perquè ens indicarà si EH Bildu ha assumit el vot potencial i si el PNB ha activat el seu votant. En general no hi haurà sorpreses: el santurtziarra Imanol Pradales serà el pròxim president, però guanyarà en Santurtzi?