Amb la vida posada en el centre obriríem les ikastoles, entendríem el dret a l'educació aldarri.Nekez, tancar els hospitals i que les infermeres es quedin a casa en aquesta situació, o tancar les residències dels majors i fer el mateix les persones que es dediquen a les cures. Difícilment entenem avui les retallades que s'han donat en aquestes zones durant dècades, o les contínues vagues que han hagut de fer els guardes. Quan la vida arriba a la seva fi, o quan la veiem en perill d'extinció, és incomprensible que no la cuidem.
Però la vida i l'entorn que la fa possible, des que es crea fins que s'acaba, hauria de conservar-se en l'una o l'altra fase, sense esperar al final.
L'educació es basa en la cura de la vida. Davant la societat, els agents educatius, com els infermers, tenen una gran responsabilitat en aquests moments.
"És incomprensible que, mentre aplaudim a les infermeres, tinguem les nostres ikastoles tancades, que tot el sistema educatiu (de cures) estigui limitat a la tele-educació o que mirem cap a un govern amb altres prioritats"
Perquè mentre els pares treballen, els alumnes, els nens o els adolescents, els hem deixat sense educació i sense cures reals. Enfront dels riscos de la teleeducación, aïllats després de la pantalla, deixant-los sortir per una hora, o limitats a asseure's i ajuntar-se només en els bars.
En aquest sentit, resulta incomprensible que, mentre aplaudim a les infermeres, tinguem les nostres ikastoles tancades, que tot el sistema educatiu (compte) estigui limitat a la tele-educació o que estigui mirant a un govern amb altres prioritats.
On queda la funció comunitària i social de les ikastoles?
Quan es posarà en marxa la lliga de futbol, quan les terrasses dels bars estan plenes... no ens adonem que els recursos educatius estan estancats, que la vida no té futur.
Qui no vulgui veure-ho no ho vegi, però davant el poble i la societat hauria d'assumir la responsabilitat històrica de tot agent educatiu, el sistema educatiu hauria de reactivar-se com més aviat millor, amb urgència, el futur, la vida mateixa està en joc.
Com a França, Alemanya, Dinamarca, Àustria i altres països.
A mitja vida, reactivant tota la comunitat educativa, demanaria que s'exerceixi el dret de tots els alumnes i alumnes a l'educació, amb els mitjans de seguretat necessaris.
Al cap i a la fi, si no estem posant en perill la vida tancant les ikastoles.