La “convivència” és l'argument contra el qual ens trobem en el debat polític de les escoles infantils en basca de Pamplona. Nosaltres demanem un model d'immersió en basca, i la immensa majoria de l'àmbit polític el manté. És curiós, a més, oposar-se al model d'immersió, però no al de castellà. Nosaltres som contraris a la convivència i per tant la convivència ha de construir-se sobre el basc.
L'Ajuntament (per omissió del Govern) va reduir l'any passat les places en basca i les va relegar als barris de la zona nord. Per al pròxim curs, com tots creuen que la situació és injusta, des de l'Ajuntament es farà alguna cosa per a alleujar la situació. Pel que sembla, s'han posat unes poques places en basca en el sud de Pamplona, en el desert del basc. Però com? Pel que sembla, eliminant el model d'immersió lingüística en basca i promovent models mixtos. El model mixt és, en teoria, el que distingeix entre el ramal en basc i el ramal en castellà. En la pràctica, no obstant això, el castellà s'imposa en els espais comuns dels nens, en les relacions entre els educadors, en el funcionament administratiu… En general.
"Sovint defensen valors progressistes i d'esquerres que posen traves al model d'immersió en basca"
Es treballa en parelles pedagògiques en escoles infantils. Els educadors i educadores de la branca basca i castellana han d'entendre's i coordinar el temps i l'espai, vulgui o no. També arquitectònicament, la distribució espacial de la immensa majoria dels edificis està feta per a funcionar com a tal, és a dir, per a treballar en comú. Un altre factor a partir d'ara serà el perfil dels educadors. Dissenyades pels contraris a la immersió en basca, seran pocs els educadors que tinguin un perfil en basc. Les mateixes persones que ho han dissenyat justifiquen que no és possible promoure l'oferta i el model d'immersió en basca, ja que no hi ha suficients educadors en basc.
Aquells que posen traves al model d'immersió en basca, defensen valors progressistes i valors d'esquerres. La igualtat d'oportunitats és sempre l'eix de la seva argumentació política. Evidentment, el model mixt no és igualtat d'oportunitats, perquè l'equitat no es compleix en absolut. És gairebé impossible que els nens que porten el basc de casa mantinguin el basc. Abans de sentir-se un rodamon, tots els nens volen que sigui normal i que formi part del grup. De la mateixa manera, a qui porta el castellà de casa li resulta difícil trobar aquest moment màgic en el qual es pot començar a parlar en basc. Al basc no se li dona opció, i en el seu lloc, ens fa sentir-nos aliens i secundaris al nostre país. Aquest tipus de situacions han produït algun tipus de trauma i em temo que no continuïn sorgint. De fet, hi ha casos de diglòssia clara en els quals els nens han preferit quedar-se mut durant un temps, abans que mantenir el basc.
Cal demanar, per descomptat, que es respectin els nostres drets, però sobretot, fer el que sigui a les nostres mans, empoderar-nos. Amb aquesta política lingüística i educativa, a casa, en espais extraescolars, en diferents referències i imaginaris, és important transmetre el basc amb solidesa. Afortunadament, hi ha cada vegada més famílies euskaldunes que treballen en això. Tanmateix, el sector de les persones que tenen suficient educació en basca continua creixent enfront del que volen aprendre i viure del basc i del basc.
"Evidentment, cal demanar que es respectin els nostres drets, però sobretot, que es faci el que sigui a les nostres mans, que s'empoderin"
Per això, el nostre primer pas és reforçar aquests pocs respiradors i fer un treball de conscienciació sobre el model d'immersió. De fet, en les institucions, són més partits del que pensem que són contraris al model d'immersió en basca, i no els persuadirem de seguida, i potser mai. L'única cosa que es pot fer ara mateix en les institucions és posar les condicions als euskaltzales que estan en això. Sempre que la clau dels contractes estigui en mans dels euskaltzales. I per descomptat, aquests euskaltzales han de poder condicionar-ho i realment voler-ho.
Treballem la convivència des de punts de vista oblidats en moltes ocasions: raça, gènere i diferències socials, entre altres. Però si es fa referència a la llengua per a treballar la convivència, que sigui per a sortir de la dependència.