Independent de Bizi. Moltes de les idees del projecte Recuperant les nostres condicions de vida són criticades en profunditat, però estem disposats a entrevistar-nos amb militants del moviment Bizi.

Segons la traducció d'Elhuyar, el francès vol dir independents, sobirans, i la sobirania vol dir independència, sobirania.

Per a Bizi, la sobirania és “la reapropiació de les nostres condicions de vida”, i les “condicions de vida”, especialment el clima i el territori que ens alimenta (pàgina 7). La rutina habitual d'alta, emancipació o sobirania és diferent.

Segons Euskaltzaindia: Independent: Lliure, independent, no dependent. Per exemple: Estat Sobirà de Samoa. Sobirania = Sobirania: Ser amo dels pobles, no dependre d'altres pobles. Per exemple: El poble havia perdut llibertat i sobirania.

Segons el diccionari Le Petit Robert: Sobirà: Que depèn de ningú en el seu àmbit. Per exemple: Estat sobirà, independent. Sobirania: La naturalesa de l'Estat o autoritat no dependent d'un altre Estat o autoritat. Independència. Per exemple: sobirania territorial.

Bizi, en parlar d'un “territori sobirà” (3 págs.) desdibuixa la veritable germanor del terme sobirà, perquè la sobirania és la sobirania sobre un territori, és a dir, el poble d'un territori és independent o no, no el territori. Bizi, parlant del País Basc independent (3 págs.), parla del territori basc, no del poble basc. Igual que en altres paraules, Bizi parla de “la implantació de les institucions al servei de la sobirania energètica” (59 pp); tant de bo Bizik estableixi la seva energia a favor de la sobirania institucional.

Bizi dona, per tant , al concepte de sobirà un rumor especialment ecològic i econòmic, sent la seva veritable germanor política.

La veritable germanor d'Euskal Herria Sobirana, Euskal Herria és independent, el poble basc és sobirà, però els conceptes de poble basc i independència no apareixen en el projecte. En ell, el concepte de sobirania a penes apareix amb el seu veritable rumor polític, i quan apareixen propostes polítiques, no es corresponen amb la veritable germanor de la sobirania. La utilització del concepte independent per part de Bizi és incorrecta. Mirem això de prop.

En opinió de Bizi, “la nostra capacitat de respondre de la forma més pròxima a les nostres necessitats és tímica, en gran manera perquè depenem de decisions preses lluny de nosaltres, que moltes vegades no s'adapten a les nostres necessitats” (12 págs.), “cal tornar a centrar les nostres formes de presa de decisions” (29 págs.) i “sistema democràtic de govern” (48 págs.). Compartim aquestes opinions. Bizi també afirma que en aquest projecte de Sobirania es reflexiona sobre la pregunta quina institució és més pròxima a les necessitats de la ciutadania? i sobre “decidir al poble” (p. 11). “Organització d'assemblees interterritorials” (8 págs.) compartim l'objectiu de Bizi de decidir les relacions interterritorials. Però en aquest escrit de la pàgina 63 queda aquí la reflexió iniciada, perquè diu que “aquí no intentem concretar quines institucions cal dotar al nostre territori, perquè el poble ha de prendre consciència d'aquesta qüestió” (15 págs.). No entenem per què Viu d'uns temes i no d'uns altres.

Bizi vol impulsar iniciatives ciutadanes juntament amb iniciatives institucionals (19 págs.) i assenyala que les iniciatives ciutadanes “han de ser assumides per les tres institucions decisòries (Col·legi del País Basc, Col·legi Foral de Navarra i Col·legi Autònom d'Euskadi)” (20 págs.). Així les coses, Bizi no denuncia que són institucions no ciutadanes que prenen decisions en lloc de ciutadans.

Diu que vol “recuperar la sobirania” (60 págs.) i per a això vol “més autonomia” si la ciutadania “sent que són partícips en les decisions”, o que són “degudament representats a través dels càrrecs electes” (14 págs.). En la mateixa línia, assenyala que “tots els eixos de treball d'eficiència energètica, energies renovables... han de comptar amb la participació ciutadana” (60 págs.). Hauríem preferit llegir l'autonomia que permet decidir la ciutadania, i la ciutadania ha de decidir (i llest) en tots aquests eixos de treball. Però Biz, a nivell polític, vol contribuir a la “cultura de la participació” (51 págs.) i a la “participació ciutadana” (61 págs.). “Ser representat” i “participar”, per tant, coherents amb els conceptes de democràcia representativa i democràcia participativa. Són conceptes enganyosos perquè fan creure que el poble decideix, que el poble és sobirà, però no és independent.

Bizik, usu, té expressions contradictòries. Per exemple, denúncia que “una elit econòmica molt reduïda adquireix poder” (p. 29), però, al mateix temps, vol que el Col·legi Urbà Basc tingui més competències (p. 24, 33 i 53), reivindica la necessitat de “més autonomia” per al Col·legi Urbà Basc (p. 14), fins i tot per al Col·legi Foral de Navarra, si aquestes tres institucions no se sumen al nivell d'autonomia del Col·legi Basc.

Bizi diu que és “implicat en les lluites socials, ecològiques i culturals d'Euskal Herria” (7 págs.). Per què no parla de lluites polítiques? Perquè creiem que Bizi no es compromet en la política real, en la política de sobirania real, en la política del País Basc sobirà.

Denúncia “buidar i recuperar continguts de nocions com l'economia circular” (p. 34). Amb el projecte Independent, Bizi buida i recupera la noció de sobirania.

País Basc Independent: Comissió d'Independència

col·lectivitat