argia.eus
INPRIMATU
L'enduriment de les condicions de vida i la privatització han estat les principals conclusions de la Talaia Feminista en 2023
  • El 17 de febrer s'han reunit 170 dones feministes sobiranistes d'esquerres a la sala Lekuona d'Orereta per a analitzar sis episodis de 2023 i consensuar l'informe definitiu de la Talaia Feminista. L'elaboració del dossier és un primer pas per a l'elaboració de propostes de transició feminista a Euskal Herria.
Leire Artola Arin 2024ko otsailaren 19a
Lantaldeetan eztabaidatu dute Talaia Feministako behin betiko dosierrari ekarpenak egiteko. Argazkia: Talaia Feminista.

Com han llegit l'any 2023 les dones feministes i independentistes? Quines tendències s'observen i on es reflecteix? En quins fets concrets? Com reinventa i rearticula el patriarcat? A aquestes preguntes han respost 36 dones del grup promotor de la Talaia Feminista en l'últim any, i el dissabte han tancat el primer dossier amb el debat i les aportacions de 170 persones reunides en Lekuona d'Orereta. D'una banda, han subratllat la “capacitat d'influència del feminisme basc” i, per un altre, han destacat “l'enduriment de les condicions de vida, la privatització violenta del benestar i l'agressió contra el basc”.

Han volgut aprofitar la Talaia Feminista Unea del dissabte per a debatre “de manera col·lectiva” l'anàlisi conjuntural d'Euskal Herria, segons han explicat Maider Barañano i Amaia Pérez Orozco. El primer informe s'ha elaborat amb l'objectiu d'analitzar Euskal Herria des del punt de vista feminista i oferir eines per a la transició feminista, i es realitzarà anualment. Kizkitza Gil de Sant Vicent ha explicat que aquest primer any, la Talaia Feminista creada al desembre de 2022, no han pogut fer propostes concretes per a impulsar la transició feminista a Euskal Herria, però que l'any que ve es posarà en valor. En les pròximes setmanes volen fer públic el dossier definitiu i el faran arribar a sindicats, agents i moviments populars perquè l'utilitzin com a eina.

Sis incidències que marquen l'any

S'han analitzat sis episodis següents de 2023, “perquè el sistema patriarcal i colonial es veu en coses concretes que ocorren en les vides de les dones”: el temps i l'emergència climàtica, la Vaga Feminista General, l'encariment de les vides, la violència masclista, l'agressió contra el basc i la prohibició de l'abay.

No obstant això, aclareixen que han tingut en compte la perspectiva holística, “perquè els fets analitzats s'interrelacionen i el patriarcat és un sistema que es reconstrueix mitjançant processos concrets”. També han arribat a la conclusió que les resistències organitzades enfront del patriarcat es “trenen” entre si. Sis dones amb experiència en diferents àmbits (Edurne Benito, Jule Goikoetxea, Amaia Perez Orozco, Lorea Agirre, Maite Barreña i Elorri Arin) han resumit les anàlisis i reflexions realitzades durant un any. A continuació, unes 170 dones s'han reunit en grups de treball temàtics i han debatut les últimes aportacions per a l'elaboració del dossier definitiu.

La Vaga Feminista General, l'encariment de les vides i la violència masclista han estat els més interessats, i han format dos grups de treball, un en cadascun d'ells. Maider Barañano ha explicat a la premsa que la selecció d'assistents respon a la realitat i mostra les tendències en profunditat.

“La reflexió ha estat molt intensa i l'elaboració d'un dossier complet que abasti tota la diversitat d'Euskal Herria és molt complexa”, reconeixen els promotors de la Talaia Feminista. La sala Lekuona ha estat ocupada per dones feministes i independentistes de sis territoris (cap de Baixa Navarra ha participat), molts dels quals són cares conegudes per haver treballat en el feminisme, el moviment popular o la política a Euskal Herria. El Moment Talaia ha acabat amb el monòleg i el programa musical de Mirari Martiarena.

Es presenten els sis punts del dossier provisional i s'exposen les conclusions per a la posada en marxa del Fòrum Talaia Feminista. / Fotografia: Talaia Feminista.
Capacitat d'organització de resistències

Barañano presenta les conclusions i recorda que influir en aquestes claus és fonamental per a la construcció del País Basc sobirà. S'han identificat reculades i avanços. Aspectes negatius com l'enduriment de les condicions de vida, la crisi ecològica, l'encariment de la vida i l'aprofundiment de la precarietat són alguns dels aspectes negatius i, per tant, l'augment de les desigualtats, fins i tot entre les dones. Barañano també ha advertit del “dur procés de privatització”, que augmenta la càrrega de treball de les dones, entre altres coses: “La desprivatización és vital. Per a poder continuar vivint, la responsabilitat del benestar ha de sortir de les famílies i de les llars”. D'altra banda, han arribat a la conclusió que “l'ús de la violència i la por” s'ha incrementat en totes les dimensions, sobretot com a reacció de les elits i dels sectors impugnats (agressió contra el basc, normalització de l'agenda de l'extrem dret...).

En els aspectes positius, no obstant això, han reconegut “les resistències, moltes vegades locals, la capacitat organitzativa” i “la capacitat del feminisme basc per a marcar i influir en l'agenda”. La creació d'espais de trobada entre els diferents sectors s'ha considerat un pas endavant, com s'ha fet en la Vaga General Feminista o davant casos de violència, com ha precisat Barañano.